Clàudia Tremps ha tornat a deixar empremta a la Transgrancanaria. I ho ha fet com tantes altres vegades en aquesta cursa: a través del patiment. La corredora d’Ogassa va viure una jornada d’autèntica muntanya russa emocional, passant de l’eufòria inicial a tastar la cara més amarga de la prova. El mal de panxa la va posar contra les cordes durant bona part del recorregut, fins al punt que en diversos avituallaments va arribar entre llàgrimes, intentant recuperar forces davant d’un dolor que gairebé no li permetia ni menjar.
Malgrat tot, Tremps va resistir. I aquesta capacitat de lluita la va tornar a portar fins al podi, confirmant el seu idil·li amb la cita canària. Amb aquest resultat, la corredora catalana suma ja sis presències al podi femení —tres segons llocs i tres tercers— i consolida una trajectòria extraordinària en una cursa que sembla feta a la seva mida.
Tremps, protagonista d’una cursa valenta
La matinada de divendres va donar el tret de sortida a la distància Classic de The North Face Transgrancanaria, una de les grans proves del calendari internacional i integrada al prestigiós circuit World Trail Majors. Amb 125 quilòmetres d’un recorregut exigent travessant Gran Canària de nord a sud, la cursa va tornar a oferir una batalla espectacular entre algunes de les millors corredores i corredors d’ultradistància del món.
La categoria femenina va tenir una gran protagonista en la catalana Claudia Tremps, que va apostar per una estratègia valenta des del primer moment. La corredora catalana va sortir amb un ritme molt agressiu des de Tenoya i aviat va obrir distància sobre la resta de favorites, liderant la prova durant bona part del primer tram nocturn.
La seva ofensiva inicial va obligar les rivals a reaccionar. La polonesa Katarzyna Dombrowska va aconseguir atrapar-la al pas per Fontanales, mentre que la noruega Henriette Albon es mantenia a prop i acabaria contactant amb Tremps al control d’El Hornillo. En aquell punt es configurava un escenari de tres corredores al capdavant: Dombrowska liderava amb uns sis minuts de marge sobre el duo perseguidor.
Per darrere, Eleanor Davis avançava en solitari a uns onze minuts, mentre el grup perseguidor —amb noms com Robyn Cassidy, Mélanie Delasoie o Stephanie Case— mantenia opcions amb molts quilòmetres encara per davant.
La cursa va fer un gir important al pas per Tejeda (km 80,5). Dombrowska hi va arribar amb una ferida visible a la cama dreta que acabaria provocant el seu abandonament abans de la Degollada del Dinero. Aquest contratemps va permetre que Albon assumís el lideratge i comencés a obrir forat.
Mentrestant, Tremps continuava lluitant en posicions de podi. A l’entorn del Roque Nublo ja havia superat la polonesa i tornava a situar-se en posició de podi, acostant-se al que podia haver estat el seu sisè podi consecutiu a Gran Canària.
Però la segona meitat de la cursa va ser especialment dura. El contrast de temperatures entre la fredor de la nit i la calor del sud de l’illa va començar a passar factura a moltes corredores. Tremps també ho va patir en el darrer pas per Ayagaures, on el desgast acumulat es va fer evident i fins i tot va deixar escapar alguna llàgrima. Tot i això, lluny d’abaixar els braços, va continuar endavant.
Aquest moment el va aprofitar Mélanie Delasoie per avançar-la i situar-se provisionalment en segona posició. Però la catalana encara tenia molt a dir.
Al capdavant, Albon va mantenir un ritme sòlid fins a la meta i va revalidar la victòria a la prova reina de la Transgrancanaria amb un temps final de 15h 16’33“.
Un final emocionant i ple d’esportivitat
La gran emoció dels darrers quilòmetres es va centrar en la lluita pel segon lloc. Tremps va recuperar sensacions i va aconseguir atrapar Delasoie en el tram final, protagonitzant una de les imatges més memorables del dia: totes dues corrent colze a colze pel barranc camí de meta.
Finalment, en un gest d’esportivitat que defineix l’esperit del trail running, les dues corredores van decidir creuar la línia d’arribada plegades i agafades de la mà, compartint un segon lloc tan simbòlic com merescut després de més de quinze hores d’esforç.
Jonathan Albon s’imposa en la batalla masculina
En categoria masculina, la Classic va oferir també una cursa d’altíssim nivell amb quatre grans noms al capdavant durant bona part de la prova: Jonathan Albon, Hannes Namberger, Josh Wade i Tom Evans.
El grup va avançar pràcticament unit durant les primeres vuit hores, amb diferències mínimes que van convertir la cursa en un autèntic duel d’estratègia i resistència. La duresa de la nit, però, va acabar passant factura a Evans, que es va veure obligat a abandonar a la Degollada de Las Palomas.
A partir d’aquí, Albon, Namberger i Wade van continuar al capdavant, amb el càntabre Borja Fernández (Scott) perseguint-los en quarta posició.
Jonathan Albon va arribar amb avantatge al pas per Ayagaures abans d’afrontar la calor del Barranco de los Vicentes. En aquest punt es va viure un altre moment destacat de la jornada: després de gairebé tretze hores de cursa, Namberger va atrapar Wade, i tots dos es van donar la mà en un gest de respecte abans que l’alemany acabés consolidant la segona posició.
Finalment, Albon va creuar la meta a Parque Sur amb un temps de 12h 58’08“, aconseguint així una victòria que l’any passat se li havia resistit. Namberger va ser segon a només cinc minuts, mentre Wade repetia el tercer lloc de l’edició anterior.
Bon paper del català Abel Carretero, que signa una molt bona sisena posició.
Top 5 Classic Transgrancanaria 2026
Categoria masculina
1. Jonathan Albon (GB) 12:58:08
2. Hannes Namberger (DE) 13:03:10
3. Josh Wade (GB) 13:07:54
4. Borja Fernández (ESP) 13:34:08
5. Victor Richard (BE) 13:58:55
6. Abel Carretero (CAT) 14:31:54
7. Pau Rius (CAT) 14:41:22
Categoria femenina
1. Henriette Albon (NO) 15:16:33
2. Clàudia Tremps (CAT) 16:49:20
3. Mélanie Delasoie (CH) 16:49:20
4. Robyn Cassidy (GB) 17:14:03
5. Zita kosac (LT) 17:26:08
