Jiaju Zhao i Katharina Hartmuth han estat els grans protagonistes del Tor des Géants 2026. El corredor xinès s’ha imposat a Courmayeur amb un nou rècord de 65h55’22”, mentre que l’alemanya ha protagonitzat una actuació històrica: victòria femenina, tercera posició absoluta i nou rècord de 67h10’09”, dotze hores menys que la marca que ella mateixa havia establert el 2024.
Zhao ha liderat la cursa pràcticament des dels primers quilòmetres. El xinès va sortir decidit a marcar un ritme alt i ben aviat va començar a obrir diferències, fins a arribar a disposar de més d’una hora i mitja sobre els seus perseguidors.
Només Jonathan Schindler va ser capaç de posar en dubte el seu domini. El suís va anar recuperant terreny durant la segona jornada i va aprofitar una aturada de Zhao per descansar a Gressoney-Saint-Jean per situar-se momentàniament al capdavant.
El canvi de líder va durar poc. Zhao va recuperar la primera posició i tots dos van afrontar la segona meitat del Tor amb estratègies diferents. El xinès va reduir les aturades al mínim, mentre Schindler va apostar per dormir més i intentar arribar amb més forces al tram final.
La situació va canviar a Ollomont. El xinès pensava que disposava d’un marge còmode, però va descobrir que Jonathan Schindler era només a 19 minuts. Ja de nit, fins i tot va arribar a veure el frontal del suís a la distància. Faltaven menys de 50 quilòmetres i Zhao, que tornava a trobar-se amb forces, va decidir accelerar. Després de superar el Col Malatrà, només li quedava el descens definitiu cap a Courmayeur. Un últim canvi de ritme que acabaria sent decisiu per assegurar la victòria i el rècord.
Jiaju Zhao creuava la meta en 65h55’22”. Tretze minuts menys que l’anterior rècord de Richard. El xinès es convertia, a més, en el primer corredor asiàtic que guanya el Tor des Géants.
Al principi el meu objectiu era la victòria i el rècord, però ahir al migdia estava tan cansat que vaig deixar de pensar-hi: només volia acabar. En algun moment vaig sentir com si l’ànima em sortís del cos, una sensació que feia anys que no tenia
Jiaju Zhao, guanyador Tor des Géants 2026
Zhao reconeixeria a l’arribada que havia començat el TOR330 amb un doble objectiu: guanyar i batre el rècord. El cansament acumulat, però, el va portar dimarts al migdia a deixar de pensar en el crono i centrar-se simplement en arribar a Courmayeur.
Zhao va recordar a l’arribada l’abandonament de l’any passat a Gressoney: l’endemà d’aquella retirada havia promès que tornaria per guanyar. Dotze mesos després, ho ha fet amb rècord inclòs.
Per la seva banda, Schindler va aconseguir resistir les embestides de Hartmuth en l’últim tram i va arribar segon a Courmayeur en 66h55’06”, mentre que el també xinès Weiqiang Zhang tancava el podi masculí amb 71h53’56».
Katharina Hartmuth, tercera absoluta
Però el TOR330 2026 també quedarà marcat per la cursa de Katharina Hartmuth. L’alemanya va començar a guanyar posicions des de les primeres hores fins a situar-se entre els primers de la classificació general. I, a diferència del que podia semblar en una cursa de prop de 350 quilòmetres, el pas de les hores no la va fer defallir.
Hartmuth es va instal·lar en la tercera posició absoluta i va arribar a lluitar directament amb Schindler per la segona plaça. Ho va fer, a més, havent de superar diferents problemes durant el recorregut. La calor li va passar factura en alguns moments i també va haver de tractar-se una butllofa al peu. Al refugi Cunéy ja era a només cinc minuts de Schindler. I després de més de 300 quilòmetres, a Bosses, la diferència entre tots dos s’havia reduït fins als quatre minuts.
El suís, però, va aconseguir resistir en l’últim tram i va arribar segon a Courmayeur en 66h55’06”. Només quinze minuts després ho feia Hartmuth. El suís va reconèixer a l’arribada que havia plantejat una cursa massa conservadora. Esperava superar Zhao en el descens cap a Bosses, però el xinès es va anticipar amb un atac que acabaria sent definitiu.
Katharina Hartmuth creuava la meta en 67h10’09”, tercera de la classificació absoluta i guanyadora femenina del Tor des Géants 2026.
No havia planejat córrer una cursa com aquesta; el meu objectiu era baixar de les 75 hores. Aleshores vaig sentir la força a les cames i vaig seguir pressionant: i aquí estic!
Katharina Hartmuth, guanyadora Tor des Géants 2026
Però el camí fins a Courmayeur també va tenir moments complicats. Durant la segona jornada, la calor va passar factura a Hartmuth, que va acabar el dia amb forts dolors als peus i dubtant, fins i tot, de si podria continuar. Tot i les dificultats, l’alemanya va mantenir un ritme alt i va continuar retallant temps respecte a la seva participació de 2024.
El moment més delicat arribaria en l’última gran pujada, camí del refugi Frassati i el Col Malatrà. L’esgotament acumulat després de més de 300 quilòmetres va portar Hartmuth al límit i, segons explicaria després, durant alguns instants va arribar a sentir-se desorientada i espantada. Una situació extrema després d’haver dormit tot just uns minuts durant gairebé tres dies de cursa.
La seva actuació també deixa una dada difícil d’igualar. El 2024, Hartmuth havia guanyat el Tor en 79h10’40” i s’havia convertit en la primera dona a baixar de les 80 hores. Dos anys després ha rebaixat exactament dotze hores aquella marca.
A més, es converteix en la primera dona de la història que puja al podi absolut del Tor des Géants i suma la seva segona victòria després de la de 2024, fita que només han repetit anteriorment Annemarie Gross, Francesca Canepa, Lisa Borzani i Silvia Trigueros. Consulta la història i tots els resultats del Tor des Géants, amb el palmarès de la prova des de la seva primera edició el 2010.
La xinesa Huiping Zhang s’ha classificat en segona posició amb un temps de 80h35’31» en la seva primera participació a la colossal prova italiana.
Bronze memorable per a Manu Vilaseca
La lluita pel podi femení ha tingut també un marcat accent català. Manuela Vilaseca, brasilera de naixement però establerta a Moià des de fa molts anys, ha completat una gran actuació per acabar tercera femenina i 21a de la classificació absoluta, amb un temps de 82h31’56”.
Vilaseca arribava al Tor des Géants després d’un 2025 extraordinari en les llargues distàncies. La corredora de Moià va completar la Triple Crown of 200s, formada per la Tahoe 200, la Bigfoot 200 i la Moab 240, i va establir un nou rècord femení amb poc més de 201 hores acumulades entre les tres proves.
El TOR330, però, continuava sent una assignatura pendent. Manuela ja ho havia intentat el 2024, però aleshores es va veure obligada a abandonar. Dos anys després ha tornat a Courmayeur amb més experiència en proves de diversos dies i disposada a completar allò que no va poder aconseguir en la seva primera participació.
La seva cursa ha anat clarament de menys a més. Sense entrar en la lluita de Katharina Hartmuth, que ben aviat va obrir diferències al capdavant, Vilaseca ha anat avançant posicions amb el pas dels quilòmetres. Durant la segona part de la prova va superar Mika Thewes i Sabrina Verjee i va arribar a rodar pràcticament emparellada amb Claire Bannwarth, abans de consolidar-se en tercera posició.
Però el podi encara s’havia de defensar. Melissa Paganelli va protagonitzar una forta remuntada i a Ollomont va arribar a situar-se a només 13 minuts de Vilaseca. Amb més de 300 quilòmetres a les cames, qualsevol crisi podia capgirar la classificació.
Vilaseca, però, va saber reaccionar. Tot i el cansament i les molèsties acumulades, va mantenir la tercera plaça i va tornar a obrir diferències. A Saint-Rhémy-en-Bosses, abans d’afrontar el tram definitiu cap al Col Malatrà, el marge sobre Paganelli havia crescut novament fins a prop de mitja hora.
A partir d’allà només quedava superar l’última gran dificultat del Tor des Géants i iniciar el llarg descens cap a Courmayeur. Dos anys després de l’abandonament de 2024, Manuela Vilaseca aconsegueix l’anhelat podi del TOR330.
Una cursa que va deixar fora molts favorits
El TOR330 també va tornar a mostrar la seva cara més dura. Alguns dels corredors que arribaven a Courmayeur amb opcions de lluitar per les primeres posicions van anar quedant fora amb el pas dels quilòmetres.
Simone Corsini, segon el 2025 i un dels principals favorits, va abandonar després d’arrossegar problemes al genoll. També van deixar la cursa Florian Grasel, Avery Collins, Kim Collison, Aleš Frlic, Christian Meier i Bastien Fleury, aquest últim després d’haver ocupat durant moltes hores les primeres posicions.
Entre les dones, Lisa Borzani, doble guanyadora del Tor i segona el 2025, va abandonar per problemes d’estómac. També va plegar Sabrina Verjee, vencedora el 2022 i segona el 2024.
