Fa dotze mesos, Philemon Kiriago veia com la seva gran oportunitat s’esfumava davant la llegenda viva Kilian Jornet. Un minut. Només això el va separar d’un triomf que semblava escrit per a ell. Un any després, el kenià de Naivasha ha tornat a Sierre-Zinal amb una sola idea al cap: endur-se el que li pertanyia. I ho ha fet. Amb autoritat, amb intel·ligència i amb un somriure final que deia més que qualsevol paraula.
Des de les primeres rampes, Kiriago ha mostrat les seves intencions col·locat allà on volia: al capdavant. Els seus parcials per Ponchette (50’43″) i Chandolin (1h09’27″) el mantenien a l’aguait, a l’espera del moment just. El kenià ha volat en el sector de Weisshorn a Barneuza, amb un ritme demolidor que no ha pogut seguir ningú.
En la 52a edició de la clàssica valaisana, Kiriago ha parat el crono en 2h28’45”, amb la certesa que, aquesta vegada, Sierre-Zinal era seva, deixant enrere per 23 segons el seu company Patrick Kipngeno i per 28 segons Michael Selelo Saoli. El podi, íntegrament kenià, ha estat una supremacia africana.
Andreu Blanes, vuitè a la classificació, ha estat el millor corredor espanyol, mentre que Álex García i Julia Font han signat la catorzena posició en les seves respectives categories.
Joyline Chepngeno, la reina que no abdica a Sierre-Zinal
Hi ha corredors que troben en una cursa el seu hàbitat natural. Per a Joyline Chepngeno, aquest lloc és Sierre-Zinal. La keniana ha tornat a imposar la seva llei en els Alps suïssos, repetint victòria amb una autoritat serena i una estratègia quasi mil·limètrica. El seu crono, 2h54’49”, és una còpia gairebé exacta del que va registrar el 2024, confirmant que el seu domini no és fruit de la casualitat, sinó d’una adaptació perfecta al recorregut.
Des dels primers quilòmetres, Chepngeno ha marcat el ritme sense vacil·lacions, deixant clar que la resta haurien de seguir la seva estela si volien aspirar al triomf. Només la seva compatriota Caroline Kimutai ha estat capaç de mantenir-li el pols, finalitzant segona amb 2h55’31”, a menys d’un minut de la vencedora.
La gran sorpresa del dia ha arribat amb el tercer lloc. Katie Schide, ultrafondista nord-americana acostumada a batalles de més de 100 quilòmetres, ha signat un 2h58’30” que parla de la seva impressionant polivalència. Amb un ritme explosiu i una gestió impecable, ha demostrat que també pot brillar en distàncies curtes i exigents, molt allunyades del terreny on s’ha fet un nom.
Sierre-Zinal tanca així una nova edició femenina marcada per la rivalitat africana i la irrupció inesperada d’una estrella de l’ultrafons, amb una Joyline Chepngeno que, de moment, no té intenció de deixar el tron.
