Diuen que córrer és un acte solitari. Però un matí qualsevol, en una carretera qualsevol, un home avança amb passa constant i darrere seu hi ha un riu de gent. Alguns el coneixen pel seu nom, Sergio Turull. La majoria l’anomenen simplement ‘Pitufollow’. Porta centenars de quilòmetres a les cames, una càmera a la mà i una causa al cor. I, a cada gambada, el running deixa de ser només un esport per convertir-se en una història compartida.
Un corredor que narra amb les cames i amb la veu
Sergio Turull no és un atleta d’elit, però ha sabut guanyar-se un lloc privilegiat al cor de la comunitat corredora. Més de 600.000 seguidors l’acompanyen cada dia a Instagram, TikTok o YouTube, on combina reptes esportius, humor i un discurs proper. No es limita a registrar marques: les converteix en relats que es poden seguir en directe, i això ha transformat el seu perfil en un punt de trobada per a corredors de tots els nivells.
El repte que ha esdevingut un moviment
El seu “50-50-50” —50 quilòmetres al dia, durant 50 dies, a les 50 províncies espanyoles— ha estat un cop de puny damunt la taula. No només per la gesta física, sinó per l’objectiu: recaptar més de 125.000 € per construir una planta d’oncologia infantil a Granada. A cada etapa, s’hi han sumat corredors anònims, clubs locals i curiosos que han convertit el seu pas en una festa solidària. Per ell, és tan important la xifra final com cada persona que s’ha animat a córrer uns metres al seu costat.
De seguidors a comunitat
Pitufollow parla de “família”, no de “públic”. Aquesta és la clau que explica el seu èxit: crea vincles reals. Els seus directes no són monòlegs, sinó converses. Els seus reptes no són gestes solitàries, sinó històries compartides. Aquesta capacitat de connectar és la que fa que, quan arriba a un poble remot, hi hagi un grup esperant-lo com si fos un vell amic.
La línia fina entre inspiració i espectacle
Tanmateix, el fenomen dels runfluencers també té una cara menys amable. La presència constant a xarxes pot fomentar una cultura de consum accelerat, en què cada repte porta associada una sabatilla nova, un gadget o un viatge. La frontera entre inspirar i vendre és difusa, i el debat és obert: fins on es manté l’autenticitat i on comença el màrqueting?
Sigui com sigui, el cas de Pitufollow mostra com el running ha entrat en una nova era: la de la narrativa en temps real. Els reptes són físics, però també són històries que es construeixen pas a pas, en directe i amb espectadors implicats. Potser aquesta és la seva gran victòria: haver convertit una passió individual en un moviment col·lectiu capaç de mobilitzar gent, recursos i somnis.
