Bràfim tornarà a respirar trail aquest 22 de març amb la celebració de la 22a edició de la seva cursa, una cita ja plenament arrelada al calendari de l’Alt Camp. Ho farà, a més, amb el cartell de complet penjat: 750 dorsals exhaurits que evidencien el moment dolç d’una prova que va molt més enllà de la competició.
La Cursa de Bràfim és, sobretot, territori. És una manera de recórrer i entendre un paisatge marcat per la vinya, els camins rurals i els boscos mediterranis que dibuixen l’essència d’aquesta part de la comarca. Any rere any, el seu recorregut es manté fidel a uns traçats que ja formen part de la memòria col·lectiva dels corredors, integrats dins del circuit Trailseries Costa Daurada i pensats per trepitjar cada racó amb sentit.
El programa esportiu es construeix sobre tres distàncies que abracen tots els perfils. Els 22 quilòmetres posaran a prova els corredors més exigents en un recorregut que combina ritme i desnivell, mentre que la Clàssica de 13 km —l’ànima de la cursa— manté el seu caràcter obert, compartit entre corredors i caminadors. Completa l’oferta un circuit de 7 km, no competitiu, que convida a descobrir Bràfim en clau familiar o d’iniciació.
Però si alguna cosa defineix aquesta prova és la seva connexió amb el poble. Des de primera hora del matí, amb sortides esglaonades per preservar l’entorn i la seguretat, fins a l’arribada, on l’esforç es transforma en comunitat al voltant de l’esmorzar final. Tot passa entre carrers i camins que formen part del dia a dia dels veïns.
Nascuda l’any 2003 de l’empenta de dos amants de la muntanya, la cursa s’ha convertit en un aparador del que és Bràfim: un municipi amb arrels agrícoles profundes i una identitat marcada pel paisatge vitivinícola. Aquí, córrer és també reivindicar el territori, donar valor als seus espais i projectar-los més enllà de la comarca.
Amb el suport de l’Ajuntament de Bràfim, SMACV i la producció de Naturetime Events, la cursa manté el seu compromís amb un model sostenible i proper, on cada detall suma per reforçar una experiència que no oblida d’on ve.
