Zegama, enfangat, salvatge, carregat de boira, crits i devoció, ha estat durant més d’una dècada territori sagrat de Kilian Jornet. No només perquè hi ha guanyat. Sinó perquè hi ha construït part del seu mite. Zegama no és només una cursa dins del seu palmarès; és una extensió de la seva pròpia identitat competitiva, on hi ha guanyat fins a onze vegades.
Però el 2026 ha deixat una imatge poc habitual: la del campió vulnerable. Sense la superioritat devastadora d’altres anys, sense aquell domini gairebé sobrenatural a les pujades i baixades, Jornet ha ofert una versió més humana. Competitiva, sí. Brillant encara. Però humana. I això, en realitat, pot ser molt més transcendent que una victòria.
El dia que Zegama va recordar que el temps passa per a tothom
L’aparició de nous noms, l’explosió física de corredors més joves i l’evolució brutal del nivell global han convertit el trail running d’elit en un ecosistema més agressiu que mai.
Figures com Elhousine Elazzaoui, Rémi Bonnet o la consolidació de perfils més especialitzats en circuits Golden Trail o UTMB estan canviant el paradigma. Ja no n’hi ha prou amb la mística. Ni tan sols amb el talent pur. Ara cal una perfecció constant. I a Zegama 2026, per primera vegada en molt temps, Kilian no semblava el centre inevitable del futur, sinó el pont entre dues generacions.
La no-victòria que engrandeix
Però reduir aquesta actuació a una simple pèrdua de domini seria una lectura superficial. Perquè si alguna cosa diferencia Kilian Jornet de qualsevol altre corredor és que la seva grandesa no depèn exclusivament de guanyar.
La seva figura transcendeix perquè representa una manera d’entendre la muntanya, l’esport i l’excel·lència. I veure’l competir, resistir i continuar sent rellevant quan el marge biològic ja no és infinit reforça encara més el seu llegat. La derrota, o la no-victòria, no debilita el mite. El transforma.
El futur immediat: Western States i UTMB
La gran pregunta ara és inevitable: Pot Kilian continuar aspirant a dominar les grans cites del calendari mundial?
La resposta curta és sí. Però probablement ja no des de l’autoritat incontestable d’anys anteriors, sinó des d’una combinació d’experiència, intel·ligència tàctica i capacitat d’adaptació. Western States i UTMB seran més que curses: seran exàmens sobre la seva evolució competitiva.
Més humà. Potser encara més gran.
Hi ha esportistes que construeixen la seva llegenda a través de la invencibilitat. I n’hi ha d’altres, molt pocs, que la consoliden quan demostren que també poden ser vulnerables sense deixar de ser extraordinaris.
Kilian Jornet sembla estar entrant en aquesta segona categoria. Potser Zegama 2026 no serà recordada com una de les seves grans victòries. Però podria acabar sent recordada com el dia que el trail running va començar a entendre que fins i tot les llegendes evolucionen. I que, de vegades, perdre una mica de domini és precisament el que fa un mite encara més etern.
