Ni la famosa i excèntrica Barkley Marathons, que només 15 corredors han pogut completar des de 1989, es va salvar dels efectes de la Covid-19. Al frondós bosc de Frozen Head (Tennessee, EE.UU.) hi havia de ser l’Albert Herrero, el segon català -i espanyol- en participar-hi. El 2021, segona oportunitat.

Un mètode d’inscripció -gairebé- secret. Un missatge de condolença com a confirmació de la inscripció. Un recorregut de distància indeterminada -es diu que ara ja tindria al voltant de 210 quilòmetres i 20.000 metres de desnivell positiu- per un traçat sense marcatge ni ajuda externa. L’encesa d’una cigarreta com a tret de sortida. I moltes altres excentricitats, conegudes per a molts, que fan de la Barkley Marathons una cursa de muntanya digna d’estudi sociològic. 

Només 15 corredors l’han pogut acabar dins de les 60 hores permeses, el darrer l’anglès John Kelly el 2017. Des de llavors, dues edicions disputades i cap participant que hagi pogut completar les cinc voltes. Enguany hi havia prop de 40 aspirants, entre ells l’Albert Herrero.

De les matemàtiques a la màquina d’escales

Crescut a Lleida (26/04/1982), aquest guanyador de la Ronda dels Cims 2018 anava al darrere de la prova des de feia quatre anys, provant de desxifrar l’enigma que s’amaga al darrere del mètode d’inscripció. “Ho vaig aconseguir preguntant molt. A la Swiss Peaks de l’any passat vaig compartir gran part de la cursa amb un noi, l’Étienne, que em va poder redirigir a un contacte seu i així vaig començar a tenir algunes pistes sòlides. I després ho vaig poder contrastar per dues vies diferents. Al final, has d’enviar una carta a l’adreça correcta en el moment adequat. Evidentment no és impossible esbrinar-ho, però t’ho has de currar”, explica.

Un cop coneguda l’adreça de destí, el pròxim repte era cridar l’atenció de Gary Cantrell “Lazarus”, el creador d’aquesta prova. I no era una tasca fàcil: Lazarus rep més de 1.000 sol·licituds cada any per a només 40 places. 

“Per tot el que havia escoltat i llegit sobre ell, tenia la sensació que li cauen bé els científics. I a mi que m’agraden les matemàtiques, vaig decidir fer-li un joc amb números que sembla que el va convèncer, tot i que estava una mica agafat amb pinces”, comenta amb un somriure el català.

Un cop rebudes les condolences, sinònim que havia estat seleccionat, Herrero es va posar a entrenar com mai: “La meva setmana estàndard estava formada per una sessió llarga de spinning, treball de força, sèries, un rodatge llarg per muntanya i un en pla. I sobretot vaig utilitzar molt una màquina del gimnàs que simula pujar escales, per enfortir el gluti. La veritat és que em va anar molt bé per millorar en pujades dures on se sol caminar”. 

L’entrenament, però, no va ser exclusivament físic. “He vist gairebé tots els vídeos que hi ha a la xarxa sobre la prova, per intentar memoritzar el màxim del circuit. En el meu cas, fa anys que competeixo en proves d’orientació, concretament en rogaine, i crec que això em pot ajudar”.  

Estabilitat emocional, clau en l’èxit

Entre les persones amb qui va contactar Albert Herrero per preparar la prova estava John Kelly, l’últim corredor en haver-la completat. “Va ser molt amable tot i que, lògicament i respectant el pacte no escrit de confidencialitat de la Barkley, va mostrar-se discret amb certa informació”. 

De fet, l’Albert extreu una conclusió del que ha pogut veure de corredors mítics de la prova, com Jared Campbell -únic participant que ha pogut acabar-la tres vegades-, Brett Maune -actual recordman de la prova-, i John Kelly. “L’experiència els permet gestionar molt bé les emocions durant l’esforç perllongat. En el cas del Jared i el John, tinc la sensació que són molt estables emocionalment. No els veus ni molt efusius en els moments bons ni molt dramàtics en els moments dolents”.  

La Barkley Marathons, una rara avis

La competició, que té lloc cada any entre finals de març i principis d’abril, amb unes temperatures força fredes, és sens dubte una excepció dins d’un calendari de proves atapeït i, en molts casos, homogeni. Una prova de contrastos que combina un ambient familiar i un secretisme difícil d’aconseguir avui dia, amb un renom internacional que la situa entre les ultratrail més conegudes del món.

Albert Herrero, si la Covid-19 ho permet, serà al parc nord-americà de Frozen Head el 2021, preparat per ser el primer català -i espanyol- en acabar la Barkley. No serà, però, el primer que ho intenta. El 2018 va ser pioner el garriguenc Josep Barberillo, que a causa d’una hipotèrmia va abandonar a la segona volta.  

If you want to face a real challenge, it has to be a real challenge, and you can’t accomplish anything without the possibility of failure. Aquesta frase, que realça la possibilitat de fracassar en qualsevol gran repte, va ser pronunciada pel Lazarus, i segurament resumeix l’essència de la Barkley Marathons. Una esbojarrada cursa de muntanya sense compassió.    

Texte: David Giménez. Foto: Albert Herrero, a Ronda dels Cims