Mitjançant una carta e-mail de condolencia, el garriguenc Josep Barberillo es convertirà en un dels 40 corredors que tindran l’oportunitat de participar en l’estrambòtica cursa nord-americana Barkley Marathons. De fet, serà el primer corredor català i espanyol en participar-hi.
Possiblement, la Barkley Marathons sigui la ultramarató més dura del món. La història comença al 1977, quan James Earl Ray, l’assassí de Martin Luther King, escapa de la presó de Brushy Mountain State i intenta travessar el parc de Frozen Head amb terreny inhòspit i amb una vegetació abundant. Després de 54 hores va ser capturat després d’allunyar-se tant sols uns 14 quilòmetres. Aquest fet va despertar una idea en Gary Cantrell “Lazarus” i crear una cursa amb un escenari tant dur que sigui una autèntica proesa finalitzar-la. De fet, des de la seva creació a l’any 1986, només 15 corredors ho han pogut fer.
El recorregut, de 100 milles i 16.500m de desnivell positiu, dona cinc voltes a un circuit trencacames de vegetació frondosa i sense marcatge específic. El temps límit és de 60 hores i l’actual rècord recau en Brett Maune amb un temps de 52 hores, 3 minuts i 8 segons.
El procés de selecció
“El procés per a ser admès a la Barkley és una mica diferent al procediment habitual per accedir a la majoria d’ultra maratons. Amb un nombre de places que no sobrepassa les 40 cada any i molts sol·licitants, la selecció no segueix un criteri merament aleatori. Cada participant ha d’escriure un petit document on expliqui perquè hauria de ser seleccionat per a córrer la cursa. Aquest text titulat “Why I should Be Allowed to Run the Barkley” serveix al director de la cursa com a únic element per a realitzar el procés de selecció. La Barkley no és una cursa accessible només per a l’elit, sinó que està oberta a que qualsevol corredor que vulgui assumir els reptes de la mateixa. En el meu cas, al ser un aplicant dels que anomenen d’ultramar “overseas” les places disponibles encara són menors i el període d’inscripció s’inicia amb anterioritat a la resta de candidats d’Estats Units i Canadà. Això permet tenir més temps per planificar el viatge i organitzar la logística necessària per córrer la cursa”.
Per què córrer la Barkley
“Des que vaig descobrir la cursa de la Barkley Marathons vaig sentir-m’hi atret. Són molts els factors que van convertir-la en la meva “obsessió”: la seva història, el secretisme que l’envolta, la seva duresa i sobretot el fet de que està pensada com un repte humà en la que no hi ha guanyadors ni perdedors, només tu sol, les teves cames i la muntanya. Això fa que sempre hagi sentit un fort desig de formar part de la cursa i gaudir de l’experiència al màxim, al marge de quin fos el meu resultat final. Si tinc sort i tot acompanya aviat podré complir el meu somni”.
La preparació
“Vaig començar l’entrenament per la Barkley mesos enrere, just després d’acabar la temporada de curses de muntanya. Per petita que fos la probabilitat de ser admès i després de vàries temptatives frustrades els anys anteriors, encara sentia dins meu una gran il·lusió per la cursa que em va animar a tornar a intentar-ho. A principis de novembre quan vaig rebre la carta de condolències no m’ho podia creure, penso que vaig trigar un parell de dies a processar el que allò significava per a mi. A partir d’aquí i amb l’ajuda incondicional de totes les persones que em recolzen em vaig posar a treballar. És molt gratificant planificar l’entrenament per preparar un repte que d’entrada saps que és gairebé impossible d’aconseguir, i justament això, et treu de sobre i a l’instant tota la pressió que puguis sentir per petita que sigui.
Per a mi és de gran ajuda poder anar i tornar corrent de casa a la feina cada dia per camins, pujant i baixant turons, fent series etc. El fet de no anar a treballar amb el cotxe fa que no tingui marge per les excuses i que sempre tingui el compromís amb l’entrenament. Principalment és així com em preparo per la cursa. També practico pilates màquines i faig exercicis de gimnàs que em permeten millorar sobretot a nivell de “core” i elasticitat. Els caps de setmana aprofito sobretot per descansar o per fer alguna sortida més llarga. Tots els meus entrenaments estan publicats a Strava i tothom qui estigui interessat els pot consultar.
Per altra banda, a nivell de preparació mental sempre que tinc algun dia complicat a la feina penso: “mira que bé, tot suma com entrenament per la Barkley” i intento mantenir la calma per treure’n la part més positiva. De totes formes, a dia d’avui el fred que es passa entrenant a ple hivern i gairebé sempre de nit, al ser els dies molt curts, és per mi la part més complicada i exigent de tota la preparació.
Un altre pilar fonamental és l’alimentació. El fet de ser vegà ha suposat en els darrers anys una autèntica transformació en mi, sense la qual molt difícilment m’imagino podent gaudir dels entrenaments i de les curses tal i com ho estic fent ara. És potser de la part que estic més content i m’anima a seguir endavant amb els meus reptes. Poder córrer llargues distàncies amb recuperacions ràpides entre entrenaments i sense haver de recórrer a cap tipus de menjar processat tipus gel, barreta etc. és per a mi tot un descobriment”.
Conclusió
“Sóc ben conscient de la dificultat que la Barkley Marathons representa, per tant, si suposa una vivència i un aprenentatge juntament amb la meva família que tinc la sort que m’acompanyarà, ja em dono per satisfet i afortunat… les voltes que pugui aconseguir completar durant la cursa ja dependran només del meu cap i de les meves cames”.
