La Palma va viure una edició de la seva Transvulcania senzillament descomunal. Després dels rècords del la cursa vertical de dijous, la gran jornada de competició va acabar convertint-se en un autèntic festival de velocitat i resistència: sis proves, sis rècords. Una bogeria competitiva mai vista en una mateixa cita de trail running.
La sensació durant hores era la d’assistir a alguna cosa irrepetible. Els millors corredors del món volant sobre el terreny volcànic de La Palma, ritmes impossibles, referències històriques esmicolades i una atmosfera de gran esdeveniment mundial. La Transvulcania no només va recuperar la seva millor versió: probablement acaba de firmar la millor edició de la seva història.
David Sinclair signa una de les majors exhibicions que es recorden a La Palma
La Ultramarató masculina va arrencar a un ritme completament fora de qualsevol lògica. Des del Faro de Fuencaliente, el grup capdavanter va sortir disparat aprofitant unes condicions ideals i una participació d’autèntic luxe.
Damien Humbert va assumir les primeres referències mentre David Sinclair, Ben Dhiman, Peter Engdahl, Nadir Maguet i Andreas Reiterer es mantenien perfectament posicionats en una cursa que ja transmetia sensació de rècord des dels primers quilòmetres.
El moviment tàctic constant va convertir la batalla en una partida d’escacs a velocitat extrema. Engdahl, guanyador en anteriors edicions i gran coneixedor del recorregut, va coronar el Roque de los Muchachos en primera posició. Però darrere seu, Sinclair ja preparava el cop definitiu.
El nord-americà va dinamitar la cursa abans de la Torre del Time. A partir d’aquí, la Ultramarató va passar a ser un monòleg devastador. Cada parcial confirmava que s’estava escrivint una pàgina històrica.
Sinclair va arribar a Los Llanos entre l’eufòria absoluta del públic i amb un cronòmetre estratosfèric: 6h32’24”. Dinou minuts menys que l’anterior rècord de Luis Alberto Hernando. Una autèntica demolició del registre més prestigiós de la prova.
Però el més impactant no va ser només la victòria. Els sis primers classificats van córrer per sota de l’antic rècord de la cursa. Peter Engdahl va ser segon (6h41’19”), Nadir Maguet tercer (6h42’31”), mentre que Damien Humbert, Ben Dhiman i Andreas Reiterer també van entrar en una dimensió competitiva completament nova.
Raul Butaci (14è), Abel Carretero (19è), Marcel Romaní (25è) i Oriol Barbany (27è) van liderar la representació catalana en aquesta edició de la Transvulcania.
Blandine L’Hirondel sobreviu al caos i conquista la glòria
La cursa femenina va ser igual d’espectacular. Blandine L’Hirondel va sortir decidida a imposar la seva autoritat des del primer tram, però Lucy Bartholomew mai va deixar escapar la francesa.
Amb Emelie Forsberg consolidada en tercera posició, la prova es va convertir en un pols constant entre L’Hirondel i Bartholomew. La corredora australiana va arribar fins i tot a capgirar la situació i assumir el lideratge abans del tram final.
Però Transvulcania mai perdona. En el descens, quan les cames ja noten l’esforç i cada error es paga caríssim, L’Hirondel va tornar a aparèixer. Malgrat diverses caigudes, la francesa va recuperar el lideratge amb una demostració brutal de resistència mental i tècnica.
Des d’aquell moment ja no hi va haver discussió. La corredora de Kiprun va tornar a obrir diferència fins a creuar la meta amb un nou rècord femení de la prova: 7h43’47”.
Lucy Bartholomew va acabar segona amb 7h49’26”, també per sota de l’anterior millor marca, mentre Emelie Forsberg completava el podi en una jornada absolutament memorable.
La rubitenca Mireia Pons va ser la millor catalana amb una sisena posició.
Fran Anguita i Ikram Rharsalla incendien la Marató
La Marató tampoc va escapar de la bogeria competitiva que es vivia a La Palma.
Fran Anguita va construir una victòria intel·ligent, pacient i devastadora. Durant molts quilòmetres, el grup principal va avançar compacte, amb Zaid Ait Malek, Olmo Allué i Álex García controlant-se mútuament en una cursa tàctica i nerviosa.
Però tot va esclatar en el descens. Anguita va esperar el moment exacte per atacar. Va neutralitzar Álex García i va marxar completament sol cap a Tazacorte amb una superioritat incontestable. El seu registre final, 3h39’03”, també va acabar esmicolant el rècord històric de la distància.
Darrere seu, Zaid Ait Malek i Olmo Allué van completar un podi de moltíssim nivell.
En categoria femenina, Ikram Rharsalla va oferir una actuació senzillament colossal. La internacional espanyola va seleccionar la cursa després del pas intermedi i va començar una progressió imparable cap a la victòria.
Julia Font va intentar sostenir el ritme, però Rharsalla corria en una altra dimensió. La corredora espanyola va acabar signant una nova millor marca amb 4h12’53”, confirmant una de les grans actuacions del cap de setmana.
La Mitja Marató vola amb els kenyans
La Mitja Marató prometia foc amb la presència dels corredors kenyans. I el resultat va superar totes les expectatives.
Des de la sortida, el ritme va ser completament salvatge. Philemon Kiriago, Richard Omaya Attuya i la resta del bloc africà van convertir la cursa en una batalla sense respir.
Anthony Felber i Linus Hultegard van resistir durant bona part del recorregut aprofitant aquella velocitat infernal, però el descens cap a El Pilar va acabar decidint la cursa.
Kiriago i Felber van marxar sols i es van jugar la victòria en un final espectacular. El kenyà va acabar imposant-se amb un nou rècord de 2h07’43”, només quatre segons per davant del suís.
En dones, Ruth Gitonga va confirmar el domini africà amb una exhibició incontestable. La kenyana va guanyar amb 2h22’50”, seguida de Joyce Njeru i Kirsty Skye Dickson.
