La cinquena edició de Els 2900, organitzada per Pirinenc, enllaça els cims més alts del Principat (Portelleta, Estanyó, Serrera, Font Blanca, Medacorba, Roca Entravessada i Coma Pedrosa), on els participants han de superar les dificultats tècniques que es trobin, mitjançant grimpades i desgrimpades i, d’altres, amb material del propi corredor per superar les dificultats de l’itinerari.
El recorregut no està marcat, no segueix un ordre establert i deixa a elecció del participant buscar la manera més rapida de coronar els set cims. A banda dels cims, pren com a punts obligatoris de pas Sorteny, Coma d’Arcalis i la collada de Forcats. L’itinerari també inclou la via ferrada del Quer, però no és obligatoria la seva realització.
La parella formada pels britànics Rob Brown i Kim Collison han estat els grans dominadors d’aquesta edició i s’han alçat amb la victòria en un temps de 14 hores i 47 minuts. La segona posició ha estat per la parella Dietrich i Mhum amb un temps de 15h31′, mentre que la dupla francesa Chanon i Dequidt tancarien el podi en 16h52′.
La participació està limitada als 50 participants mitjançant currículum esportiu degut a la tecnicitat i complexitat del traçat. Els 2.900 ha esdevingut una prova única en el panorama internacional i la cinquena edició ha reunit a 23 equips de 15 països diferents, dels quals 19 van completar el recorregut. Com és obligatori des de fa dues edicions, els corredors s’han agrupat en equips de dues persones.
La esbojarrada idea sorgeix entre els seus directors, Carles Rossell i Matt Lefort, en un dia que decidiren enllaçar tots els cims andorrans de més de 2.900 metres, fent servir unes vint-i-una hores per completar el repte en una jornada marcada pel vent i boira.
El recorregut, pam a pam
L’exigent prova de 70 quilòmetres i 6.700 metres de desnivell positiu es va iniciar al refugi dels estanys de la Pera la mitjanit de divendres a dissabte i es va dirigir cap a la Tossa Plana de Lles o Pic de la Portelleta (2.916m). Descendeix cap al refugi de l’Illa i Canillo per la vall de Matriu (AV1). Allà es realitza, opcionalment, la via Ferrada del Quer, de forma neutralitzada. Seguidament s’enfila cap el Coll d’Arenes, on es desvia cap a Pic de l’Estanyó (2.915m) i, per una genial cresta, al Pic de la Serrera (2.913m). Baixa cap a Sorteny per la collada dels Meners (AV2) i surt cap a la Vall de Rialb fins al Pic de Fontblanca (2.903m). Ressegueix una entretinguda cresta i un posterior descens cap a Arcalís per l’Estany Esbalçat (AV3).
A partir d’aquí el terreny s’endureix tècnicament amb un ascens al coll del Cataperdís i descens vertiginós cap als Estanys de l’Angonella, seguit d’un ascens per una rocosa tartera fins a la collada de Montmantell i descens direcció al Pla de l’Estany, on a pocs metres del seu refugi es desvia en pujada cap als Estanys Forcats. Sense treva, seguirà pujant fins la collada on comença la part més tècnica del recorregut, amb algun pas de III fins ascendir al cinquè cim, el Medacorba (2.912m). Descens molt tècnic fins al coll i ascens vertical cap al sisè cim, Roca Entravessada (2.925m). Aquí, si els participants arriben abans de les cinc i mitja de la tarda, tenen accés a la vertiginosa cresta de Malhiverns, fins al coll amb el mateix nom. Aquells que arribin més tard, el flanquejaran per sota i pujar al coll per una tartera. Un cop aquí encararan la última cresta fins al setè i últim cim, el Comapedrosa (2.939m). El recorregut finalitza amb un descens de tres quilòmetres fins a trobar el refugi de Comapedrosa, on està situada l’arribada.
Foto portada: © Facebook Els 2900
