El proper divendres 11 de juliol, a les 6 del matí hora local (14h hora peninsular) arrenca una nova edició de la llegendària Hardrock 100. Seran 102,5 milles (165 km), 10.000 metres de desnivell positiu i una mitjana d’altitud superior als 3.300 metres pels salvatges San Juan Mountains de Colorado. Tot plegat, en menys de 48 hores. Una cursa que no perdona. I enguany, amb un cartell masculí i femení d’autèntic vertigen.
El recorregut: una volta èpica des de Silverton
Com és tradició, el traçat alterna el sentit de la marxa cada any. El 2025 toca fer-lo en sentit antihorari: sortida de Silverton, pas per Lake City, Ouray i Telluride, i tornada al punt d’inici. Tot i la neu habitual de les altures, les condicions seran relativament favorables aquest any, amb un terreny net i molta aigua a disposició pels corredors. I, si el temps acompanya, podríem veure registres de rècord.
Pommeret defensarà el tron contra l’armada UTMB
Ludovic Pommeret (FRA) és el rival a batre. El veterà corredor francès va arrasar l’any passat amb una exhibició monumental i un nou rècord absolut de la cursa: 21h33′. Lluny de relaxar-se, Pommeret ha estat acumulant hores a la zona, amb dues Softrocks (versions d’entrenament del recorregut). Arriba preparat per tot.
Però aquesta vegada la competència serà d’alt voltatge. Tres figures de primera línia, debutants a Hardrock però amb credencials sobradament contrastades als Alps, aspiren a la victòria:
Zach Miller (EUA), explosiu, inclassificable, i ultra carismàtic. Després d’una apendicitis que el va deixar fora el 2024, arriba amb ganes de revenja. Segon a UTMB 2023 i sempre al capdavant quan es posa dorsal, porta setmanes aclimatant-se a les altures de Colorado.
Mathieu Blanchard (FRA), regularitat i motor inacabable. Amb podis a UTMB (2n el 2022, 3r el 2021, 4t el 2023) i victòria a la Diagonale des Fous 2023, el francès arriba amb el millor UTMB Index de la start list. Coneix Pommeret i han fet part del recorregut junts fa pocs dies. Serà tàctica o duel obert?
Germain Grangier (FRA), el més salvatge del trio. Va pujar al podi d’UTMB el 2023 i ha fet estades llargues d’entrenament als San Juan des del juny. Tot i algun entrebanc a finals de 2024, ha guanyat curses com el Mont-Blanc 90k i el Chianti Ultra Trail recentment. Vindrà a jugar fort.
Altres noms a tenir molt en compte:
Jeff Rome (EUA), el local que va sorprendre el 2018 amb un segon lloc i que l’any passat va ser quart. Coneixement de terreny i esperit “Hardrocker”.
Kyle Curtin (EUA), FKTs, Tor des Géants, Western… perfil molt complet i enamorat de les Rocalloses.
I un segon grup potent amb noms com David Ayala, Brian Culmo, Gabe Joyes o Chris Roberts.
La cursa femenina: Schide contra el món
Sense Courtney Dauwalter, el camí queda obert. Però tot apunta a una clara favorita: Katie Schide (EUA). Des de fa anys, domina l’escena internacional: guanyadora de l’UTMB 2022 i 2024 (amb rècord), vencedora de la Diagonale des Fous, i campiona de Western States 2024 amb un temps estratosfèric. Fa setmanes que està entrenant al recorregut i, tot i una caiguda que la va tenir uns dies aturada, arriba més forta que mai. És la dona a seguir.
Però la francesa Manon Bohard Cailler i l’alemanya Katharina Hartmuth volen discutir-li el domini.
Bohard Cailler arriba amb el títol de la Diagonale 2023 i victòries a Madeira i TDS. Irregular a UTMB, però en recorreguts tècnics i llargs brilla amb llum pròpia.
Hartmuth ja sap què és pujar al podi a Hardrock (3a el 2024) i a UTMB (2a el 2023). També va guanyar el Tor des Géants el mateix any. Aquest any ha estat part del juny reconvertida en ciclista per una lesió, però ja torna a córrer.
També s’espera molt del retorn de Stephanie Case (CAN), subcampiona del 2022 i recent guanyadora a Ultra-Trail Snowdonia, i de la veterana Aliza Lapierre, amb una llarga trajectòria en 100 milles i 200s.
En un esglaó més baix trobem a Becky Bates, top 10 en les dues darreres edicions; Uxue Fraile, experta corredora basca amb podis històrics a UTMB; o Amber Weibel, novena el 2024 i en clara línia ascendent.
Rècords
- Rècord masculí general: Ludovic Pommeret, 21:33:06 (2024, sentit horari)
- Rècord masculí antihorari: François D’Haene, 21:45:50 (2021)
- Rècord femení antihorari: Courtney Dauwalter, 26:14:12 (2023)
- Rècord femení absolut: Courtney Dauwalter, 26:11:49 (2024, sentit horari)
Amb aquestes cartes sobre la taula, i amb condicions meteorològiques que podrien afavorir els ritmes alts, tot fa pensar que podríem viure una de les edicions més ràpides i competitives de la història.
