Després de tocar sostre en l’elit amb el bronze a la passada UTMB® i el sots-campionat a UTWT, Jordi Gamito viatja a Estats Units per disputar la llegendària prova californiana, que dissabte celebrarà la seva 44a edició.
Tot i que la JFK 50 Mile pressumeix de ser l’ultramarató més antiga d’Estats Units -data de 1963-, la història que embolcalla la Western States 100 Endurance Run l’ha convertit en una icona de l’ultrafons mundial.
El seu inici parteix de la Western States Trail Ride (Tevis Cup), competició eqüestre que data del 1955 i que uneix el trajecte de 100 milles entre El Dorado i Auburn, a Califòrnia. Tot i que ja va ser completada per primera vegada a peu per set soldats de Fort Riley durant l’esdeveniment de 1972 empleant dos dies, no va ser fins el 1974 quan Gordy Ainsleigh ho aconseguís en menys de 24 hores. Concretament en 23 hores i 42 minuts, demostrant que un corredor podia realitzar el trajecte en un dia.
Aquest fet va originar que més corredors s’animessin a repetir la gesta de Ainsleigh i ja en 1977, en una competició paral·lela a la dels cavalls, prenien la sortida fins a setze corredors. Va ser en 1978 quan la cursa a peu s’independitzava de l’eqüestre i naixia la Western States 100 Endurance Run actual.
La prova rep anualment més de 3.000 sol·licituds pels 369 dorsals disponibles, limitada pel Parc Natural. Tot i que el temps màxim per completar el recorregut de 160 quilòmetres i 5.500m de desnivell positiu és de 30 hores, tots aquells que finalitzen en menys de 24 hores reben com a recompensa la famosa civella de plata.
El rècord de la prova està en possessió de Jim Wamsley (14:30:04), aconseguit en l’edició passada, i de Ellie Greenwood (16:47:19) en 2012. Entre els corredors de casa nostra comptem fins a 12 finishers, amb un Kilian Jornet que saborejaria la victòria al 2011 (15:34:24) i un bronze en aquell memorable 2010, on Hal Koerner, Anton Krupicka, Kilian Jornet i Geoff Roes es disputarien la victòria amb una de les edicions més emocionants que es recorden (veieu video a sota). Emma Roca, al 2015, va finalitzar cinquena i es manté com l’única corredora de l’Estat en finalitzar la WS100.
Enguany, prendran la sortida els catalans Jordi Gamito i Vicent Acosta, que repeteix l’experiència viscuda al 2018. Gamito ja porta més d’un mes a Califòrnia preparant-se a consciència. Us reportem l’entrevista feta pels nostres companys de Territorio Trail Media:
Jordi, ja estem en la setmana de Western States. Com et trobes ara mateix?
Tinc moltes ganes, ho tinc tot preparat, amb il·lusió. És una nova experiència que vull gaudir al màxim i també sortir de la meva zona de confort, és un bon «fregao» (rialles). Sé que és una cursa ràpida i jo sóc més muntanyenc. Espero sortir amb un bon sabor de boca, amb el cap alt i la satisfacció de viure l’experiència al màxim.
S’ha parlat molt de la neu a la primera part del recorregut. Tu que ja portes dies per allà, què ens pots dir de l’estat dels senders?
Segurament trobarem una mica de neu a les parts més altes. S’ha fos part però no tota, així que fang en principi no hi haurà. He entrenat per allà i el que sí és cert és que farà alentir el ritme de cursa. Això, al meu personalment, em va genial.
Això en el primer terç, però a la segona part la calor serà determinant. S’esperen temperatures molt altes
A partir de Robinson Flat, on per a mi realment comença la cursa, l’ambient serà de molta calor. En el tram dels canons trobarem dues pujades fortes. Si dalt la temperatura rondarà els 40 graus, a baix podríem tenir 4 o 5 graus més que fa un «efecte microones» que et menja per dins. He intentat aclimatar el millor possible a aquestes condicions i per això crec que la hidratació serà un factor fonamental. Per a això, sortiré amb motxilla d’hidratació en aquesta part, que potser després deixi i canviï per bidons. Però l’important és estar hidratat permanentment.
Jim Walmsley estarà en la línia de sortida, amb tot el que això significa per al desenvolupament de la cursa. Influeix la seva presència a l’hora d’elaborar l’estratègia?
Que vagi Jim Wamsley no em influeix a nivell d’estratègia de carrera. Són corredors d’un altre nivell, que corren molt ràpid. Ells són més aviat atletes i jo sóc un corredor de muntanya. Atletes ràpids com Jim o Jared Hazen voldran trencar el ritme de cursa des del principi, però estic molt tranquil. Sé que no puc sortir a la babalà, l’objectiu és acabar. Vull fer la meva carrera i intentar acabar el millor possible. No tinc intenció d’estar a prop dels galls. Com em va dir Javi Domínguez en una ocasió «els galls piquen» (rialles).
Ryan Sandes afirma que la veritable WS100 comença a Forest Hill, al quilòmetre 100. Ets de la mateixa opinió?
Per a mi la cursa comença a Michigan Bluff, al voltant d’una hora abans de Forest Hill i just a la meitat de cursa. Si he aconseguit reservar forces en aquesta primera meitat, espero fer un canvi de ritme a partir dels canons que és on crec que es decidirà la cursa.
Hem parlat en altres ocasions de les 16 hores com a objectiu. Ara que ets allà, segueixes pensant-ho?
Sens dubte, crec que és factible fer unes 16 hores. L’únic que pot frenar el ritme de carrera és la neu, ja que no sabem en quines condicions trobarem el terreny i no la conec bé. Vaig amb la intenció de fer alguna cosa similar al que va realitzar Ryan Sandes fa uns anys, ja que som corredors similars pel que fa a característiques muntanyenques. Si la calor no ens fa efecte, per aquí caminaran els trets.
La setmana passada vas estar a Broken Arrow com a voluntari, ja que cal acreditar vuit hores de treball comunitari per a participar. Parla’ns de l’experiència.
És una nova experiència. Haver de acreditar haver realitzat voluntariat en alguna cursa, requisit indispensable per participar en la WS100, ha estat molt enriquidor. Quan vaig rebre el correu de l’organització que em faltava dit requisit vaig pensar que havia viatjat per a res. Per sort em van ajudar i finalment vaig poder fer aquesta funció. Veure les coses des de l’altre costat és una «batalleta» per explicar. El que sí que tinc cada dia més clar és que els Estats Units és diferent.
Fotos © Facebook Jordi Gamito
