La participació de Kilian Jornet a la Western States 100 no va ser només una aparició destacada en una de les curses més icòniques del món. Va ser un punt d’inflexió. L’arribada de l’atleta català a la gran prova nord-americana de l’ultrafons va suposar una sacsejada en el panorama del trail dels Estats Units, tant en l’aspecte esportiu com cultural.
A l’epicentre del moviment ultrarunner nord-americà, amb una història arrelada en figures mítiques com Scott Jurek o Ann Trason, la Western States havia estat durant anys un terreny gairebé exclusiu per a corredors locals. L’estil de competició era marcadament diferent del que es veia a Europa: estratègies de cursa mil·limetrades, controls nutricionals estrictes, i un enfocament mental centrat en la resistència i el sofriment.
Kilian Jornet, però, arribava amb una altra manera de veure el trail. Amb una filosofia molt més lligada a la muntanya, gairebé contemplativa, però alhora extremadament eficient i competitiva. Corrent lleuger, amb el mínim material, gestionant l’esforç d’una manera intuïtiva, adaptant-se constantment al terreny i a les sensacions. No seguia els protocols clàssics dels corredors americans, però era capaç d’igualar-los… o fins i tot superar-los.
Quan el 2010 va anunciar que correria la Western States, molts miraven amb curiositat el repte. En un recorregut ràpid, calorós, amb desnivells moderats però llargs trams corribles, seria capaç de brillar un corredor acostumat als terrenys tècnics dels Alps o les crestes del Pirineu? La resposta va ser clara: va lluitar pel podi amb tot, deixant clar que el seu talent era transversal, i que podia adaptar-se a qualsevol escenari.
Però més enllà del resultat, el que realment va deixar empremta va ser el seu estil. Jornet va ser dels primers europeus a sacsejar el domini americà en la WS100, i va obrir la porta a molts altres que després ho intentarien. La seva presència va internacionalitzar la cursa i, amb ell, es va començar a parlar de la Western States fora dels cercles nord-americans.
La comunitat trailrunner dels Estats Units també va canviar. L’impacte visual de veure Jornet avançant de forma tan suau i eficaç, amb un somriure a la cara, va portar molts corredors a repensar les seves estratègies, la relació amb el material, la tècnica de cursa o fins i tot la manera d’afrontar una ultra. Va ser l’inici d’una nova manera d’entendre el trail a l’altra banda de l’Atlàntic.
I malgrat la seva aura de llegenda, Kilian sempre es va mostrar pròxim, respectuós i admirador dels grans noms locals. Va reconèixer la influència de figures com Jurek, i va compartir moments de gran esportivitat amb altres corredors top com Jezz Bragg, Nick Clark i Mike Wolfe, amb qui va protagonitzar un dels duels més recordats de l’edició 2011.
En l’àmbit mediàtic, la participació d’en Kilian va portar una nova onada d’atenció global sobre la Western States. Els seus seguidors a Europa i altres continents van començar a interessar-se per una cursa que fins aleshores havia tingut un enfocament molt nord-americà. Els mitjans especialitzats, com iRunFar (autor de la foto de portada) o Trail Runner Magazine, en van oferir una cobertura més àmplia i detallada, i plataformes com Salomon TV van contribuir a difondre la mística de la cursa a través de documentals i vídeos amb un alt nivell narratiu.
En definitiva, la petjada de Kilian Jornet a la Western States va anar molt més enllà del crono. Va ser cultural, emocional, esportiva i simbòlica. I encara avui, quan es parla de la internacionalització de la mítica WS100, el nom de Kilian ressona com un dels catalitzadors d’aquest canvi.
