Entossudida a fer història. Igual que Barkley Marathon, la primera edició de The Bandit ha finalitzat sense que cap dels trenta-cinc participants poguessin completar els cinc bucles d’un recorregut laberíntic a través de la serra de Llaberia.
Els que més a prop ho van tenir, van ser dos dels corredors més experimentats de casa nostra, Albert Herrero i Javier Puit. Ambdós van aconseguir finalitzar tres dels cinc bucles, recollint les pertinents pàgines dels onze llibres repartits per un terreny enrevessat, aspre i pedregós, amb boscos frondosos i parets equipades amb cadenes.
Un recorregut a semblança de Barkley Marathon
El recorregut, d’un màxim de 180 quilòmetres, s’havia dividit en 5 voltes d’entre 30-40 quilòmetres cadascuna, amb un termini límit de nou hores per finalitzar cada volta. A cada una d’aquestes voltes estaven situats, de forma estratègica, 11 llibres. Un cop trobat cada llibre, el participant havia d’arrencar la pàgina corresponent al seu número de dorsal i presentar-la en finalitzar cada cercle. Vaja, a semblança de la mítica Barkley.
Evidentment es tractava d’una cursa en autosuficiència, on els participants havien de carregar el seu menjar, el mapa, la brúixola i el road-book que l’organització havia lliurat a cada u per a superar cada volta.
Albert Herrero i Javier Puit, a prop de convertir-se en llegenda
La primera volta va dictar sentència i ja només set dels trenta-cinc participants van arribar en el termini de les nou hores, temps establert per l’organització per finalitzar cada volta. Els tres primers, Albert Herrero, Javi Puit i Sebastián Ordoñez, van completar aquest primer bucle en vuit hores!
Ja en la segona volta, Albert Herrero i Javi Puit completarien la teranyina de The Bandit dins el temps establert, mentre que Antonio Morales i Rafa Bethencourt entrarien fora de temps. Herrero i Puit aconseguirien tancar el tercer bucle. Exhausts però, decidien donar per finalitzada la seva aventura després de 26 hores de pura aventura.
En Javi Puit ens relata, en primera persona, la seva aventura:
“Amb l’Albert Herrero vam pactar iniciar la cursa junts per anar resolent les dificultats de l’orientació plegats, com a mínim durant la nit. Se’ns va unir el Sebas i vam passar la primera nit i bucle a un bon ritme i sense grans errors d’orientació. No obstant ja vam veure que faria mal aquest bucle, ja que vam arribar al punt de partida amb una hora de marge sobre el tancament teòric.
A l’inici del segon bucle ja no ens va acompanyar en Sebas, ja que va optar per descansar una mica més. Una llàstima ja que era un molt bon orientador i vam fer molt bon equip.
El segon bucle, tot i ser moltes hores amb llum diürna, se’ns va fer complicadíssim. La tònica habitual: Senders impracticables, boscos bruts de vegetació, dificultats per acabar d’ubicar els llibres, ja que molts d’ells estaven molt amagats. Per realitzar aquest segon bucle, vam invertir 8 hores i 45 minuts de les 9 hores. Sort del marge de l’anterior bucle. Ja vam ser els únics en finalitzar-ho dintre dels límits de temps.
De cara a l’inici del tercer bucle, jo ja no tenia clar si sortir. Estava molt fatigat després de 18 hores molt exigents i estava tenint molts problemes de fregaments i butllofes. Vaig mirar de posar remei a les ferides, menjar una mica i al límit de temps, iniciàvem el tercer bucle. Ningú més del segon bucle havia arribat encara. Passades 18 hores només quedàvem dos corredors en cursa. Imagino que és un detall objectiu que descriu l’exigència de la cursa.
Transcorreguts dos quilòmetres del tercer bucle ja vaig veure que l’Albert portava un ritme que jo ja no podia seguir i vam decidir seguir separats. Ens tocava afrontar els problemes en solitari en aquest tercer bucle. Per sort aquest tercer bucle tenia força trams de pista i ens va permetre anar força més ràpid, però en aquesta ocasió els llibres estaven força amagats. Tot i això, l’Albert arribava a Capçanes a les vuit del vespre i jo pràcticament a les deu de la nit amb una hora de marge.
Finalment vaig decidir no iniciar el quart bucle. Ja no era capaç de mantenir la concentració que requeria el terreny i estava extremadament fatigat. No em vaig veure capacitat d’afrontar en només nou hores aquest quart bucle. L’Albert, també va decidir no sortir. La segona nit potser ens va intimidar.
Respecte al format de cursa, un encert. Creiem que sí que és possible finalitzar The Bandit. Algú amb una gran condició física, gran orientador, i que tingui la sort de no tenir cap problema físic ni d’orientació durant 45 hores”.
Tot i això, l’àmplia majoria dels corredors destaquen l’experiència com a increïble, dura i on dominar l’orientació era un requisit fonamental per l’èxit d’una prova que ho té tot per convertir-se en llegenda.
Foto portada: José Samaniego
