Corria finals dels anys 90 quan l’hilarienc Joan Cardona es postulava com un dels millors corredors del món. Un pioner del trail català que, junt amb el mítics Kiku Soler, Òscar Balcells i Esteve Canal entre d’altres, va formar part d’aquella primera selecció catalana que competien amb llegendes d’aquella època com Fabio Meraldi o Bruno Brunod.
En Nil i l’Oriol, fills d’en Joan, ja havien despuntat en la disciplina d’esquí de muntanya a l’igual que el pare, amb diversos títols en categories inferiors. Calia veure el seu potencial en curses de muntanya i han calgut vint anys per comprovar que la saga Cardona continua ben latent. Es bo pel trail català veure que hi ha vida després de Kilian Jornet. I sembla que el relleu el vol agafar en Oriol Cardona.
Ja fa un temps que el menor dels Cardona dona mostres del seu potencial. Però potser aquest 2019 està sent el seu any amb majúscules. No només pels seus bons resultats en la Copa del món, que l’han catapultat a dalt de les Skyrunner World Series, si no per la seva intel·ligència, el seu anàlisi dels rivals i aprofitar les seves virtuts, característiques indispensables per a que un bon corredor passi a ser un gran corredor.
I així ho va demostrar ahir a la Buff® Epic Trail, vuitena parada de la Copa del món. El japonès Ruy Ueda, una de les sensacions d’aquesta Copa del món, li havia guanyat la partida en totes les curses en les quals s’havien enfrontat. Un autèntic corcó. Ambdós arribaven a la cita empatats en la classificació general i no si valia a badar. L’avantatge de Cardona es que corria a casa i això sempre esperona. A més, tal i com havia avisat en la prèvia: “Donaré tot el que tinc fins al final. Conec els meus punts forts i els de Ruy, així que no tinc por ni em preocupo”.
Tal i com havia demostrat en totes les curses, el japonès tiraria del carro i es situaria al capdavant, mantenint un mínim avantatge respecte Cardona, Zaid Aid Malek i Jon Albon. I així va ser fins l’últim ascens al Port de La Gelada (km 35) i el posterior descens fins a la meta situada a Barruera, on intel·ligentment Cardona faria un canvi de ritme impossible de seguir pel japonès. Ueda, visiblement fos, també es veuria sobrepassat per Albon i Malek que arribaven per darrera com dues locomotores. En el descens, Cardona imprimiria un ritme més fort que els seus rivals i es faria amb una gran i incontestable victòria. “La meva estratègia ha sortit a la perfecció, que passava per no començar massa ràpid i arribar amb cames a l’última part. Ha estat molt emocionant creuar la meta davant tota la gent que estimo. Estic esperançat per les SkyMasters de Limone”.
A l’octubre, la cursa italiana de Limone Sul Garda serà la seu de la gran final de les Skyrunner World Series i de ben segur que viurà un gran espectacle. Qui sap si coronant al bo de Cardona com a nou campió del món.
Classificació: 1. Oriol Cardona (4:08:02), 2. Jon Albon (4:10:21), 3. Zaid Ait Malek (4:11:07); 1. Sheila Avilés (4:37:40), 2. Johanna Aström(4:42:52), 3. Holly Page (4:54:20)
Fotos © BUFF Epic Trail
