Lucía Ribera estableix un nou rècord femení al circuit ‘La Porta del Cel’, deixant el llistó en 13 hores, 42 minuts i 39 segons. La corredora alacantina, de 25 anys, rebaixa en deu minuts l’anterior registre que datava de 2012 en mans de Marta Riba.
Natural d’Alcoi, Ribera es va establir al Pallars fa uns anys per estudiar el títol de tècnic esportiu de mitja muntanya. Atreta per les muntanyes de la comarca pallaresa, s’hi va quedar. Ara treballa al refugi de Vall Ferrera junt amb el seu company Jan Ballbè, que també va aconseguir un nou rècord al circuit el passat 11 d’agost.
La Porta del Cel és una ruta d’alta muntanya que enllaça 4 refugis de la zona de l’Alt Pallars i l’Ariège, a França, con el de Certascan, Pinet, Vallferrera i el del càmping masia Bordes de Graus. Passa pel poble de Tavascan i fa un recorregut pel Parc Natural de l’Alt Pirineu i el del Ariège.
El recorregut, d’uns 60 quilòmetres i 5.200m de desnivell positiu, es desenvolupa en gran part per terreny d’alta muntanya, passant per paratges de gran bellesa com el llac de Certascan (el llac natural més gran dels Pirineus), el Pla de Boet, les bordes de Noarre, l’estany de Sotllo, estany de Baborte o els estanys de Romedo. També corona el cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats (3.143 m), així com el pic de Certascan (2.853 m), la Roca Cigalera i la Pointe Recou.
Lucía Ribera va partir el passat dilluns 26 d’agost del poble de Tavascan poc abans de les set del matí, realitzant la volta de la Porta del Cel en sentit horari.
“Aprofitant que treballo al refugi de Vall Ferrera i disposava de dies lliures, vaig decidir fer la Porta del Cel en dos etapes. La primera de Tavascan a vall Ferrera (40km +4000m) i al dia següent de vall Ferrera a Tavascan (20km +1600). Mai havia fet la ruta. De fet només coneixia les zones de la Pica i Baborte, que són les que conec de l’entorn del refugi. Però al veure que portava bon temps vaig decidir intentar acabar-la ‘del tirón’ i aproparme al temps de la Marta. Això sí, l’últim tram del recorregut va ser molt dur, crec que mai havia portat el cos a aquest límit”.
