Mireia Pons i Julen Calvó s’han proclamat subcampions del món d’Ultra al Mundial de Skyrunning que s’està disputant a l’illa canària de La Gomera. Els dos corredors amplien així el botí català amb dues noves medalles, després de l’or aconseguit divendres per Lluís Puigvert en la modalitat Vertical.
La prova Ultra ha recorregut 63 quilòmetres i 4.100 metres de desnivell positiu, amb sortida abans de l’alba des de Vallehermoso i arribada a San Sebastián de La Gomera. Un traçat dissenyat específicament per al Mundial, exigent des dels primers quilòmetres i on la gestió de l’esforç ha estat clau.
La cursa masculina ha estat molt més disputada. Durant el primer terç, Julen Calvó, Pere Aurell i Pau Moreno s’han mantingut dins d’un grup capdavanter on també hi havia l’andorrà Samuel Ponce i l’italià Cristian Minoggio.
La selecció s’ha començat a fer en l’ascens entre Vallehermoso i Aceviños. El grup s’ha anat trencant fins a deixar Calvó i Minoggio al capdavant, amb Ponce perseguint-los a poca distància. L’italià ha acabat decantant la cursa al seu favor en l’últim ascens als Altos de Uteza, on ha aconseguit obrir una diferència d’uns quatre minuts que ha resultat definitiva.
Cristian Minoggio s’ha proclamat campió del món amb un temps de 6h12’12”. Per darrere, Julen Calvó ha resistit l’empenta de Samuel Ponce per assegurar la medalla de plata amb 6h19’02”, mentre que l’andorrà ha completat el podi en 6h21’40”.
La plata mundial arrodoneix el que ja és el millor any de la carrera esportiva de Julen Calvó. El corredor reusenc va començar la temporada imposant-se a la Transgrancanaria Advanced, de 82 quilòmetres, i posteriorment va ser segon a la CSP de Penyagolosa. També va tenir un paper protagonista a la CDH de Val d’Aran, on va acabar sisè després d’un desenllaç polèmic. Ara, a La Gomera, hi afegeix el resultat més important de la seva trajectòria: subcampió del món d’Ultra.
Bona actuació també del matadeperenc Pere Aurell, que s’ha quedat a les portes del podi amb una destacada quarta posició. Pau Moreno ha completat la bona actuació catalana entre els deu primers, amb una vuitena plaça.
He tingut bones sensacions després de l’aturada de l’estiu i avui he decidit arriscar. A mitja cursa anava amb Christian, però a la baixada no l’he pogut seguir perquè tècnicament baixa millor. Sabia que portava un bon ritme, he apostat per mantenir-lo i m’ha sortit bé. Al juliol vaig tenir una mica de mala sort pel que em va passar i avui, per sort, les coses han sortit de cara. Estic molt content, també per representar Espanya i aconseguir aquesta plata.
Julen Calvó, sots-campió del món ultra 2026
Mireia Pons, una plata molt soferta
Més clara ha estat la lluita pel títol femení. La noruega Shangave Balendran ha assumit ben aviat el lideratge i ha anat obrint diferències respecte a les seves perseguidores fins a proclamar-se campiona del món amb un temps de 7h27’16”.
Per darrere, Mireia Pons ha estat qui millor ha resistit, a distància, el ritme de la noruega. La catalana s’ha consolidat en la segona posició i ha sabut gestionar l’avantatge sobre les seves perseguidores, Careth Arnold i Giulia Lamberti, per assegurar una magnífica medalla de plata, creuant la meta de San Sebastián de La Gomera en 8h02’51”. Pons ha hagut de donar-ho tot fins a la mateixa línia de meta per salvar el segon lloc per només nou segons davant la nord-americana.
El resultat confirma les bones sensacions que deixava Pons abans del Mundial. Tal com apuntàvem a la nostra prèvia, el recorregut encaixava bé amb les seves característiques, en una distància on podia combinar resistència, experiència i capacitat per moure’s amb solvència en terreny tècnic. A La Gomera ho ha tornat a demostrar amb solvència.
