La Port del Comte Skyrace ha arribat amb força i tot fa pensar que ha vingut per quedar-se. La primera edició ha estat un èxit en tots els sentits: els dorsals es van exhaurir setmanes abans, el massís del Port del Comte ha demostrat que tenia tots els ingredients per acollir una gran cursa d’alta muntanya i l’organització ha complert amb escreix les expectatives que havia generat.
Fa unes setmanes publicàvem un article amb les deu curses imprescindibles del Pirineu català. Després d’haver viscut aquesta estrena des de dins i amb dorsal penjat a la samarreta, no tenim cap dubte que la Port del Comte Skyrace es mereix un lloc en aquesta llista.
Amb dues distàncies disponibles, de 21 i 12 quilòmetres, vam optar per la prova reina. Els seus 21 km i 1.500 metres de desnivell positiu ofereixen un recorregut dur, tècnic i molt ben dissenyat, capaç d’aprofitar al màxim el terreny del massís. Una autèntica skyrace que no dona treva i que farà gaudir aquells corredors que busquen reptes de muntanya exigents.
El traçat alterna trams de bosc amb llargues zones de roca i pedregar, movent-se sempre entre els 1.790 i els 2.386 metres d’altitud. El punt més alt és el Pedró dels Quatre Batlles, sostre de la serra del Port del Comte, on centenars d’aficionats van crear un espectacular punt d’animació que, salvant les distàncies, recordava l’ambient de la mítica Zegama-Aizkorri.
Un recorregut de pur skyrunning
El recorregut no amagava cap regal. Les pujades eren explosives i molt exigents, amb especial protagonisme per la canal de la Rasa de la Covil, un quilòmetre d’ascens sobre terreny pedregós que supera prop de 300 metres de desnivell positiu. A l’altra banda, les baixades demanaven màxima concentració. El terreny era ràpid en alguns trams, però molt tècnic en d’altres, obligant a escollir bé cada passa per evitar una relliscada o una torçada de turmell.
El centre neuràlgic de la prova es troba a l’aparcament del Sucre, a l’estació d’esquí de Port del Comte. Des dels primers metres, el recorregut deixa clares les seves intencions amb una llarga pujada sense treva fins al Tossal d’Estivella (2.338 m), resseguint el marge dret del telecadira del Clot de la Vall.
A partir d’aquí, la cursa s’endinsa en el característic terreny pedregós del massís per coronar dos dels seus cims més emblemàtics: la Tossa Pelada (2.379 m) i el Pedró dels Quatre Batlles (2.384 m), sostre de la serra del Port del Comte i punt on conflueixen els quatre municipis que li donen nom.
En aquest punt, els participants de la cursa de 12 km emprenen el camí de tornada, mentre que la prova reina continua cap a la vessant nord. El recorregut flanqueja la muntanya abans d’afrontar una curta però intensa canal que retorna a la carena cimal. Arribem llavors els trams més salvatges del recorregut reservat per a aquells que encara conserven forces a les cames: un llarg descens per la Coma de Gespeguera i la posterior remuntada fins al coll de Tancalaporta a través de l’abans esmentada canal de la Rasa de la Covil. Un tram que, sens dubte, us farà suar de valent.
Ja de nou a la carena, el terreny es torna més amable i permet avançar per suaus prats d’alta muntanya fins a afrontar l’última ascensió del dia: el Puig de les Morreres (2.213 m), un magnífic balcó natural de 360 graus. Des d’aquí, només resta un descens ràpid per la Rasa del Sucre que condueix novament fins a l’estació d’esquí, on espera una arribada més que merescuda.
Més enllà del traçat, la primera edició també va aprovar amb nota en tots aquells detalls que sovint marquen la diferència. El marcatge va ser excel·lent durant tota la cursa, els avituallaments estaven ben situats i perfectament proveïts —especialment d’agrair en una jornada marcada per la calor— i el dispositiu de voluntaris va funcionar de manera impecable, sempre disposats a donar un cop de mà o una paraula d’ànim.
La sensació en creuar la línia d’arribada era compartida per molts participants: el Port del Comte té una cursa amb molt recorregut per davant. Si l’organització manté el nivell d’aquesta estrena i continua cuidant els detalls, no seria gens estrany que en pocs anys la Skyrace Port del Comte es consolidi com una de les cites imprescindibles del calendari català de curses per muntanya.
| Senyalització |  | Perfectament abalisada amb cintes |
| Avituallaments | | Disposa de 4 punts d’avituallament: tots ells amb aigua i fruita. Avituallament de meta: botifarrada, aigua i fruita |
| Organització | | Recollida de dorsal força ràpida, emplaçament de sortida i arribada àmplia, amb dutxes |
| Recorregut | | L’organització ha aprofitat molt bé el terreny per treure el màxim profit possible i fer uns itineraris amb diferents nivells |
- Bossa del corredor: samarreta cotó commemorativa
- Guanyadors (Classificacions 2026)
- 21K: Miquel Corbera (02:02:07) i Gabriela Lasalle (02.33:50)
- 12K: Marc Masana (01:10:19) i Àmbar Tomás (01:24:25)
- Track: Descarrega aquí
- Com arribar: Port del Comte
- On menjar i on dormir: Refugi Coll de Port
