La Ultra Pirineu s’ha convertit amb els anys en una de les grans cites del trail running del nostre país i en una prova reconeguda internacionalment. Cada tardor, els carrers de Bagà (Berguedà) s’omplen per viure de prop l’ambient d’una cursa que ha reunit alguns dels millors corredors del món.
Des del seu naixement com a Cavalls del Vent, l’esdeveniment ha anat evolucionant i adaptant el recorregut i el programa de curses. Repassem la seva història, des de la primera edició de 2009 fins a l’actualitat.
Història d’una cursa emblemàtica
Tot va començar l’octubre de 2009, quan l’Associació Esportiva Mountain Runners del Berguedà va decidir convertir en cursa la travessa Cavalls del Vent, una ruta inaugurada el 2003 que uneix els vuit refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Aquella primera edició, amb un recorregut de 80 km i 5.800 m de desnivell positiu, va tenir 273 finishers i les victòries de Jessed Hernández (9:31:35) i Corinne Favre (11:55:52).
Hernández, a més, va superar el registre del circuit que Kilian Jornet havia establert el 2004 (9:48), tot i que el recorregut presentava algunes diferències. La prova formava part de les Salomon Nature Trails.
El ressò de la primera edició va fer que el 2010 la participació pràcticament es doblés, fins als 650 corredors. Miguel Heras va iniciar el seu idil·li amb la prova establint un nou rècord (9:06:39) sobre un recorregut ampliat fins als 84 km i 6.000 m D+. Nerea Martínez es va imposar en categoria femenina amb 12:14:50.
Kilian Jornet va mantenir un interessant frec a frec amb Heras, però va acabar abandonant després d’acusar el desgast de l’intent de rècord d’ascens i descens al Kilimanjaro que havia realitzat pocs dies abans.
Amb només dues edicions, Cavalls del Vent ja s’havia situat entre les proves de referència del panorama internacional. El 2011 la participació va créixer fins als 780 corredors. Kilian Jornet es va retirar després de tres hores de cursa, mentre que Miguel Heras va repetir victòria amb un nou rècord (8:57:32). Núria Picas va aconseguir el seu primer triomf (11:37:43), superant contra pronòstic Emma Roca i Nerea Martínez.
La col·laboració amb UNICEF, present des de la primera edició, també es va consolidar amb la creació de la Cavalls del Vent XS, una cursa solidària destinada als més petits.
L’edició de 2012 va marcar un abans i un després en la història de Cavalls del Vent. La pluja persistent, la boira i un fred intens van castigar durament els participants. Dels prop de mil corredors que van prendre la sortida, només 226 van aconseguir completar la prova. La jornada també va quedar marcada per la mort de la corredora catalana Teresa Farriol a causa d’una hipotèrmia.
En l’àmbit esportiu, el nivell va ser extraordinari, amb noms com Kilian Jornet, Tòfol Castanyer, Anton Krupicka, Dakota Jones, Joe Grant, Miguel Heras, Núria Picas, Emelie Forsberg o Anna Frost. Kilian Jornet va aconseguir la seva primera victòria amb rècord inclòs (8:42:23), mentre que Núria Picas també va establir una nova millor marca femenina (10:34:18).
La cinquena edició, el 2013, va arribar amb canvis importants. El recorregut es va ampliar fins als 100 km i 6.668 m D+, incorporant el descens fins a Bellver de Cerdanya. L’organització va fixar un màxim de 1.050 dorsals, adjudicats mitjançant sorteig. Luis Alberto Hernando, que arribava com a campió d’Europa, es va imposar després d’un gran duel amb Tòfol Castanyer i Miguel Heras (10:23:15).
Núria Picas va completar la seva particular triple corona amb una nova victòria (12:05:46).
El 2014 va ser un altre any clau. Salomon va iniciar una nova etapa amb la Ultra Pirineu Salomon Nature Trails, denominació que l’any següent evolucionaria fins a l’actual Salomon Ultra Pirineu. A la prova ultra s’hi van afegir dues curses: la Marató Pirineu, de 42 km i 3.500 m D+, amb sortida a Bellver de Cerdanya, i la Nit Pirineu, una vertical nocturna de 6 km i 800 m D+ entre La Molina i el cim de la Tosa d’Alp.
La distància principal també va créixer lleugerament, fins als 103 km i 6.324 m D+. Amb el nou programa, la participació global va arribar als 2.500 corredors. Luis Alberto Hernando va sumar el segon triomf consecutiu (11:15:14), mentre que Núria Picas va aconseguir la quarta victòria seguida (12:39:02) i va acabar quarta de la classificació general.

El 2015 es va consolidar bona part del format actual. La prova ultra va créixer fins als 110 km i 6.800 m D+, incorporant el pas per Gósol, i la participació global va arribar als 2.800 corredors. Kilian Jornet va tornar a guanyar tres anys després (12:03:27), després d’un intens duel amb Miguel Heras i Zaid Ait Malek. En dones, Emelie Forsberg va posar fi a l’hegemonia de Núria Picas amb una treballada victòria (13:39:33) davant la nepalesa Mira Rai.
La Marató també va modificar el recorregut, que va passar a tenir 45 km i 2.400 m D+.
El 2016, Miguel Heras va aconseguir la seva tercera victòria (12:05:51) amb una actuació contundent en una cursa que sempre se li ha donat especialment bé. En categoria femenina, Gemma Arenas es va imposar amb 15:20:34 i es va proclamar campiona de les Skyrunner World Series Ultra.
El 2017 va deixar un dels desenllaços més inesperats de la història de la prova. Zaid Ait Malek i Cristofer Clemente van presentar candidatura a la victòria durant la primera meitat de la cursa, mentre que Luis Alberto Hernando va acusar el desgast en el tram final. Pablo Villa ho va aprofitar per aconseguir el triomf amb 12:30:19.
En dones, Maite Maiora i Núria Picas van protagonitzar una intensa lluita, separades per poca diferència durant bona part del recorregut. Picas va acabar pagant l’esforç acumulat després de la seva participació a UTMB i Maiora va assegurar la victòria amb 14:22:19. Kilian Jornet —amb rècord inclòs— i Ruth Croft van guanyar la Marató.
El 2018 va ser l’any de Jessed Hernández. El cerdà va tancar el cercle guanyant la primera i la desena edició de la prova després d’un emocionant duel amb Zaid Ait Malek, resolt en els últims quilòmetres (12:35:36). La russa Ekaterina Mityaeva va dominar la categoria femenina (15:12:24), mentre que Ingrid Ruiz i Pablo Villa es van imposar a la Marató.
La gran novetat d’aquella desena edició va ser la incorporació de la Mitja Pirineu, amb 20 km i 630 m de desnivell, que va estrenar palmarès amb les victòries d’Eli Gordón i Antonio Martínez.
| ULTRA PIRINEU. HISTÒRIC PARTICIPACIÓ | |||||
| ANY | TOTAL PAR | Nº FINISHERS | % | HOMES | DONES |
| 2009 | falten dades | 273 | 254 | 19 | |
| 2010 | 650 | 389 | 59,85% | 365 | 24 |
| 2011 | 780 | 459 | 58,85% | 434 | 25 |
| 2012 | 998 | 226 | 22,64% | 212 | 14 |
| 2013 | 882 | 628 | 71,20% | 593 | 35 |
| 2014 | 877 | 604 | 68,87% | 572 | 32 |
| 2015 | 882 | 565 | 64,05% | 530 | 35 |
| 2016 | 870 | 550 | 63,21% | 516 | 34 |
| 2017 | 950 | 603 | 63,47% | 566 | 37 |
| 2018 | 923 | 574 | 62,19% | 525 | 49 |
| 2019 | 1.012 | 782 | 77,27% | 711 | 61 |
| 2021 | 893 | 679 | 76,03% | 623 | 56 |
| 2022 | 978 | 724 | 74,03% | 664 | 60 |
| 2023 | 898 | 620 | 69,04% | 561 | 59 |
| 2024 | 1.061 | 800 | 75,40% | 719 | 81 |
| 2025 | 1.104 | 777 | 70,38% | 701 | 76 |
El 2019 va portar nous canvis. Amb alguns retocs, la Ultra Pirineu va tornar als seus orígens amb un recorregut de 94 km i 6.200 m D+, incorporant al traçat original de Cavalls del Vent el tram entre el Collell i Estasen passant per Gósol. Dmitry Mityaev (10:22:55) i Mònica Comas (12:31:10) van ser els guanyadors. El rus es convertia així en el primer corredor no espanyol que guanyava la Ultra Pirineu.
La distància Marató es va transformar en un trail de 56 km i 2.800 m D+, amb sortida i arribada a Bellver de Cerdanya, mentre que la Mitja Pirineu va quedar en 20 km i 600 m D+. La principal novetat va ser la incorporació de la Sky Pirineu, de 36 km i 2.600 m D+, amb sortida i arribada a Bagà, puntuable per a les Skyrunning World Series i retransmesa per TV3. Jan Margarit i Ainhoa Sanz en van ser els primers guanyadors.
El 2020, la pandèmia de la COVID-19 va obligar a suspendre la Ultra Pirineu, com tantes altres curses del calendari.
La prova va tornar el 2021 amb canvis importants. La Nit Pirineu va recuperar la vertical entre La Molina i el cim de la Tosa d’Alp, mentre que la Ultra Pirineu va quedar en 100 km i 6.590 m D+, amb diversos ajustos de recorregut per evitar aglomeracions.
Kilian Jornet va tornar a Bagà amb una victòria incontestable davant Dmitry Mityaev i Aurélien Dunand-Pallaz. Azara García es va imposar en categoria femenina en una edició novament retransmesa per TV3.
La Trail Pirineu 56K i la Sky Pirineu es van fusionar en una única prova, la Salomon Marató Pirineu, de 42 km i 3.600 m D+, amb victòries de Jonathan Albon i Ida Nilsson. Miquel Corbera i Núria Gil van guanyar la Mitja Pirineu.
El 2022 va suposar el retorn al capdamunt del podi de dos dels corredors que més han marcat la història de la prova. Miguel Heras i Núria Picas van tornar a proclamar-se campions. A la Marató, Robert Pkemoi va guanyar amb autoritat, mentre que en categoria femenina Núria Gil va acabar sent la vencedora després de la posterior desqualificació d’Esther Chesang per un resultat antidopatge positiu.
El 2023 va deixar una de les edicions més emocionants dels últims anys, amb diversos canvis de líder i un final trepidant. El portuguès Miguel Arsénio i la catalana Marta Molist van aconseguir la seva primera victòria a la Ultra Pirineu en una jornada marcada per la forta calor. Júlia Font i Robert Pkemoi, aquest últim amb rècord, van guanyar la Marató.
El 2024 va oferir unes condicions meteorològiques molt més favorables. La retirada prematura de Miguel Heras va deixar via lliure a Dmitry Mityaev, que va aconseguir la seva segona victòria a la Ultra Pirineu amb 10:27:38, a només quatre minuts del rècord del recorregut establert per Kilian Jornet el 2021.
La lluita femenina va ser molt més ajustada. Julie Roux es va imposar en la seva estrena a la prova amb 12:30:35, per davant d’Ekaterina Mityaeva i Gemma Arenas.
El 2025 va deixar un duel frenètic entre Jonathan Albon i Marc Bernades, separats per només quatre minuts a l’arribada. Albon va aconseguir la victòria amb 10:40:02, mentre que Julen Calvó va completar el podi.
En categoria femenina, Anna Ongaro, italiana establerta a Catalunya, va donar la sorpresa en els últims quilòmetres i es va imposar amb 12:58:47, superant Maria Mercedes Pila i Aina Cusí en un final molt disputat.
Foto portada © David Ariño
| PALMARÈS ULTRA PIRINEU | |||
| 80km D+5800m | |||
| 2009 | Jessed Hernandez (9:31:35) | Miguel Heras (9:51:04) | Toti Bes (9:54:53) |
| Resultats | Corinne Favre (11:55:52) | Nerea Martínez (12:13:34) | Mònica Aguilera (12:15:49) |
| 84km D+6000m | |||
| 2010 | Miguel Heras (9:06:39) | Andy Simonds (9:23:34) | Iker Karrera (10:10:25) |
| Resultats | Nerea Martínez (12:14:50) | Isabel Eizmendi (12:19:47) | Gemma Arró (12:43:03) |
| 2011 | Miguel Heras (8:57:32) | Tòfol Castanyer (9:27:17) | Aitor Leal (9:56:20) |
| Resultats | Núria Picas (11:37:43) | Nerea Martínez (12:08:18) | Emma Roca (12:34:13) |
| 2012 | Kilian Jornet (8:42:23) | Anton Kupricka (8:49:56) | Dakota Jones (9:26:25) |
| Resultats | Núria Picas (10:34:18) | Anna Frost (10:35:24) | Emelie Forsberg (10:39:51) |
| 100km D+6668m | |||
| 2013 | Luis Alberto Hernando (10:23:15) | Tòfol Castanyer (10:25:41) | Miguel Heras (10:27:18) |
| Resultats | Núria Picas (12:05:46) | Uxue Fraile (12:39:18) | Laia Andreu (14:09:20) |
| 103km D+6324m | |||
| 2014 | Luis Alberto Hernando (11:15:14) | Francesc Solé (12:18:16) | Jessed Hernández (12:33:13) |
| Resultats | Núria Picas (12:39:02) | Raquel Rivero (15:36:14) | Àngels Llobera (16:09:24) |
| 110km D+6800m | |||
| 2015 | Kilian Jornet (12:03:27) | Zaid Ait Malek (12:12:23) | Miguel Heras (12:20:35) |
| Resultats | Emelie Forsberg (13:39:33) | Mira Rai (13:43:49) | Núria Picas (14:13:01) |
| 2016 | Miguel Heras (12:05:51) | Jessed Hernández (12:40:15) | Cristofer Clemente (12:47:19) |
| Resultats Crònica | Gemma Arenas (15:20:34) | Hillary Hallen (15:37:47) | Anna Comet (15:49:46) |
| 2017 | Pablo Villa (12:30:19) | Dmitry Mityaev (12:33:46) | Aurelien Dunand-Pallaz (12:44:15) |
| Resultats Crònica | Maite Maiora (14:22:19) | Núria Picas (14:41:45) | Ekaterina Mityaeva (15:41:36) |
| 2018 | Jessed Hernandez (12:35:36) | Zaid Ait Malek (12:40:26) | Jordi Gamito (13:01:23) |
| Resultats Crònica | Ekaterina Mityaeva (15:12:24) | Magdalena Laczak (15:56:52) | Roser Español (16:31:55) |
| 94km D+6200m | |||
| 2019 | Dmitry Mityaev (10:22:55) | Remigio Huaman (10:34:58) | Ivan Camps (10:43:26) |
| Resultats Crònica | Mònica Comas (12:31:10) | Mimmi Kotka (13:15:59) | Montse Martínez (13:18:16) |
| 2020 | *suspesa per la pandèmia COVID-19 | ||
| 100km D+6600m | |||
| 2021 | Kilian Jornet (10:24:44) | Dmitry Mityaev (10:37:41) | Aurelien Dunand-Pallaz (10:44:29) |
| Resultats Crònica | Azara García (12:29:42) | Gemma Arenas (12:37:20) | Ragna Debats (12:58:14) |
| 2022 | Miguel Heras (10:38:53) | Dmitry Mityaev (10:42:30) | Pau Capell (10:43:49) |
| Resultats Crònica | Núria Picas (12:12:40) | Clàudia Tremps (12:23:05) | Varvara Shikanova (13:00:50) |
| 2023 | Miguel Arsénio (10:37:50) | Miguel Heras (10:53:24) | Rodrigo Monasor (10:59:07) |
| Resultats Crònica | Marta Molist (12:30:16) | M Mercedes Pila (13:04:44) | Ragna Debats (13:12:20) |
| 2024 | Dmitry Mityaev (10:27:38) | Abel Carretero (10:35:23) | Raul Butaci (10:44:00) |
| Resultats Crònica | Julie Roux (12:30:35) | Ekaterina Mityaeva (12:38:20) | Gemma Arenas (12:41:11) |
| 2025 | Jonathan Albon (10:40:02) | Marc Bernades (10:44:01) | Julen Calvó (11:03:16) |
| Resultats Crònica | Anna Ongaro (12:58:47) | Maria Mercedes Pila (13:05:24) | Aina Cusí (13:30:44) |







