Córrer sobre la neu és una pràctica cada cop més popular i una bona opció per a seguir entrenant durant l’hivern. Juan González ens ensenya a través d’aquest article uns consells de com córrer i quin material hem d’utilitzar per a una bona pràctica.
Les galtes lleument enrogides, el hélix de l’orella es torna fràgil, gairebé de vidre, ho notem amb cert dolor. L’aire sec i gèlid agullona el nostre sistema respiratori, el nas comença a gotejar. Un so sord, convertit en xiulet domina l’escenari, excepte quan ens movem i el peculiar crepitar sota els nostres peus, al so de la nostra accelerada respiració, cobra vida. El nostre impacte contra la superfície sembla estar pres a 60 frames per segon, i la gambada canvia, de res serveix impulsar-nos, ens enfonsarem i forcem els quàdriceps tirant cap amunt, ja que és l’única manera eficient d’avançar.
Et sona estrany? No ho has experimentat mai? Això és snow running !!
És el meu primer cop. Què faig?
Si és la primera vegada que corres sobre neu, has de tenir en compte que hauràs de desplaçar-te, preferiblement, a una pista d’esquí, on podràs córrer pels marges de les pistes i compartir aquest espai. Un traçat que solen utilitzar els que fan alguna travessa amb raquetes de neu.
Una altra opció és una estació d’esquí nòrdic, on hi ha circuits marcats, amb diferents distàncies i graus de dificultat. Si no vols desplaçar-te fins a una estació d’esquí i prefereixes anar per lliure a alguna muntanya amb un recorregut que coneguis, també pots fer-ho però és possible que, si hi ha una gran acumulació de neu, l’acte de córrer sigui més tediós per ser neu verge i sense “compactar”, com pugui estar en una pista d’esquí, amb zones habilitades. En aquest sentit, tu tries.
Com comentava en la introducció, la gambada és totalment diferent, ja que el cicle de trepitjada es veu totalment afectat, és a dir, de poc o res serveix impulsar-se per avançar. En aquest sentit, el convenient és aterrar de mitjà o del avant-peu i en lloc d’impulsar caldria aixecar els peus tirant de quàdriceps. Si intentes impulsar-després de donar suport, vas a enfonsar, desaprofitant energia. Si córrer en neu cansa, és entre altres coses, per aquesta alteració en el cicle de gambada.
D’acord, vull provar. Quin material necessito?
Per als peus:
Importantíssim conèixer les diverses opcions, que essencialment serien 3:
Opció 1: les raquetes de neu (bé tradicionals, i més pesades, o les específiques i lleugeres per córrer), que si no tenim podem llogar-les a bon preu si practiquem l’activitat en una estació d’esquí. Amb les raquetes, obtindrem una gran estabilitat i poc enfonsament, encara que trepitgem neu verge. Ens donarà moltíssima seguretat en baixades i, en pujades en les que el desnivell ens obligui a caminar, podrem utilitzar les alces per no carregar en excés els bessons. La contrapartida de les raquetes, és que arrosseguem un pes considerable i no tenim tant dinamisme.
Opció 2: els mini-grampons. Hi ha diverses marques amb aquest producte al seu catàleg, com Climbing Technology. Es tracta d’un grampó d’acer unit per petites cadenes i una estructura flexible de silicona, que és el que “abraça” la nostra sabatilla i que posteriorment assegurem mitjançant velcro transversal. Per menys de 40 euros podem comprar-los i ens garantirà menys pes i un major dinamisme, a més de gran tracció. Per contra, si la neu no està molt premsada, ens enfonsarem irremeiablement.
Opció 3: les sabatilles amb claus. Al meu parer, la millor opció si penses practicar aquesta activitat amb certa freqüència, ja que és una sabatilla totalment específica i que només serveix per a la neu, ja que compta amb uns claus d’acer fixos, que destrossarem si utilitzem les sabatilles fora del blanc element. Amb aquest producte és amb el que major lleugeresa tenim però a un preu força elevat, majorment per sobre dels 160 euros. A favor, diré que pràcticament té zero desgast i, per tant, ens promet gran durabilitat.
No descuidem els mitjons, millor si ens cobreixen tot el bessó. No descartaria algun model impermeable, encara que hi ha marques com Lurbel que tenen models específics per neu. Un altre element indispensable són les polaines, independentment que les sabatilles estiguin equipades amb Gore-Tex. Aconsello aquest accessori ja que, per molt impermeables que siguin les sabatilles, si ens entra neu pel collaret d’aquestes i es mullen els mitjons, no acabarem el dia de forma molt agradable.
Per a les cames:
Unes malles serà, al meu entendre, la millor opció. Ens donen mobilitat i una capacitat tèrmica adequada si escollim correctament el gruix. Les meves preferències serien dos: els models Kobe o Nagai III de Hoko, o bé el model Wong 24201 amb un gruix a mig camí dels dos models de Hoko. Amb un cost d’entre 32 i 42 euros estarem servits.
Per al tronc superior:
Per saber quin material hem de dur a la nostra sortida, haurem de consultar la meteo per aquest dia. I precisament pel que fa a tronc superior gairebé és essencial, ja que determinarà les capes d’abric que portarem. La meva recomanació és utilitzar una samarreta tèrmica de màniga llarga com a primera capa, models com el Fuyu o Geisha de Hoko (33 i 36 euros respectivament) seran una bona opció. Una segona capa a manera de jaqueta híbrida seria aconsellable si el cel es presenta tapat amb una sensació tèrmica menor, i aquí el ventall de preus és enorme. Si gaudim d’un ambient assolellat i la nostra activitat és intensa, amb la primera capa tèrmica i potser una armilla amb la part davantera en Windstopper seria un combo perfecte. Si no disposem d’aquesta peça, una jaqueta tallavents amb bona transpirabilitat seria també factible.
Accessoris:
Sempre faig servir motxilla i, en funció de la durada de la sortida, escullo més o menys capacitat, com la motxilla de 5 litres Adv. Skin de Salomon, en la qual podríem transportar un mínim de material per a una sortida de mig dia. Si necessitem transportar més roba d’abric o la nostra sortida pot portar-nos un dia sencer, optaria per la Salomon Agile de 12 litres o la Ultimate Direction Mountain Vest 4.0 de 13 litres.
No oblidar guants, barret, braga per coll, protector solar de cara i llavis, i unes bones ulleres amb protecció de categoria 3. Els bastons em semblen aconsellables per emprendre pujades pronunciades. L’ snow run és un marc perfecte si volem entrenar la tècnica de bastoneig.
Amb totes aquestes recomanacions, únicament ens queda escollir el destí i gaudir d’una experiència altament gratificant.
Noticies relacionades:
