La 36a edició de la Marathon des Sables, que es disputarà entre el 27 de març i l’1 d’abril, serà la de la tornada a la normalitat gairebé total. Comptarà amb una llista de favorits a guanyar força interessant, amb un clar en categoria masculina i amb la llista molt oberta en la femenina. Els 250 quilòmetres de distància i l’autosuficiència alimentària són només dues de les dades que fan de la Marathon des Sables una prova on l’adaptació al medi, a les altes temperatures i al format per etapes resulten fonamentals per aconseguir un gran resultat, igual que l’experiència.
En categoria femenina la marroquina Aziza Raji buscarà revalidar el títol de l’octubre passat, cosa que ella va considerar al seu moment el somni de la seva vida. I encara que va dominar de manera insultant, vencent en totes les etapes, no va tenir una rival a la seva alçada que li posés les coses complicades. Aquest any serà molt diferent, començant per Anna Comet. La catalana, que ja hauria d’haver participat a l’edició del 2020, arriba preparada a consciència i focalitzada en una MDS al seu horitzó des de fa temps. Sens dubte, per a nosaltres, és la gran favorita.
Els seus rivals seran fonamentalment tres: Manu Vilaseca, Sylvaine Cussot i Laurence Klein. La brasilera és una de les apostes segures; un valor segur allà on participa, avalada a més per la seva experiència en curses per etapes encara que serà el seu primer Marathon des Sables. La de Laurence Klein, per contra, serà la desena participació. Sap què és el desert, coneix la cursa i ha trepitjat tres vegades el podi, per la qual cosa segur que estarà al TOP5. Sylvaine Cussot és la tercera en discòrdia. Tota una institució a França, arriba amb tots els dubtes que li va deixar la seva lesió al Grand Raid Réunion, del qual es va haver de retirar quan marxava al capdavant. Si no recau, i malgrat ser la seva primera aventura al MDS, és una fixa a lluitar pels primers llocs.
Altres noms a tenir en compte seran el de la marroquina Hassna Hamdouch, la francesa Marie Brasseur o la britànica Amelia Culshaw.
En categoria masculina un nom sobresurt sobre tots els altres. Rachid El Morabity, amb vuit victòries ja a la motxilla, buscarà la novena i quedar-se a tan sols una de les deu del mític Ahansal. Una desena d’entorxats que semblaven impossibles de batre quan els va aconseguir. Si no hi ha dubte de la victòria d’El Morabity sí que les tenim de la seva estratègia i si deixarà que algun dels seus perseguidors aconsegueixi alguna victòria d’etapa. En aquest grup és on entra el seu germà Mohamed, tan acostumat a la segona posició del podi (l’ha trepitjat a les quatre últimes edicions) com el seu germà ha guanyat. Qualitats no n’hi falta però, excepte catàstrofe Rachid no donarà opció.
Després dels dos germans marroquins, un grup d’europeus arriba al desert disposats a, almenys, posar-los les coses difícils: Alex Fraguela, Julien Chorier, Gerard Morales i Patrick Kennedy. Fraguela és un expert al desert. Acumula experiència i ja sap què és fer un TOP10, el 2018. Seria una sorpresa un podi, però no un TOP5. Julien Chorier és un altre dels que saben què és estar davant. La seva onzena posició el 2019 l’avalen com a corredor expert, encara que el seu rendiment dependrà molt de la calor i de si aquesta no és excessiva. Gerard Morales torna al desert després de 10 anys. Un llarg parèntesi que no ha de ser un obstacle per a un corredor acostumat a l’exigència, com l’irlandès, flamant setè posat el 2021.
