Barkley Marathons 2023 tanca amb tres finishers

La Barkley Marathons 2023 serà recordada com una de les més emocionants de la seva història. Aquest cop la meteorologia ha estat més benèvola que de costum i, tot i el fred, ha facilitat molt les coses sobre el terreny. Això ha permès que tres corredors comencessin el cinquè i últim ‘loop’, algo que mai havia succeït. La resta ja és llegenda.

Faltaven sis minuts per a les dues del migdia, hora peninsular, quan el llegendari Lazarus Lake va fer sonar el cargol, preludi de l’inici una hora després. Com és tradicional, i al no estar permès l’ús de rellotges GPS, Lazarus dóna a cada corredor un rellotge configurat amb el temps de cursa. Entre els quaranta participants, i després de dies de rumors, confirmacions i desmentits, trobàvem entre ells al català Albert Herrero, que tornava a Frozen Head buscant millorar la seva actuació del 2022 quan va aconseguir finalitzar el primer loop. També altres il·lustres com Guillaume Calmettes en la seva quarta participació. L’experiència i maduresa de Nicky Spinks, John Kelly, recuperat miraculosament del seu accident domèstic de fa tot just dos mesos i Damian Hall, recent vencedor de la Montane Spine Race. Però si hi ha un nom que ha remogut els records dels seguidors més fidels de la Barkley era el de Nickademus Hollon, un dels privilegiats finishers de la prova. Altres que tornaven eren Karel Sabbe i Jasmin Paris.

Primer “loop”

Amb aquests actors i un escenari fred i descarnat, la primera volta de cursa va respondre al guió previst, amb un crono relativament ràpid afavorit per l’hora de sortida que va permetre al grup capdavanter completar-lo totalment de dia. Molt diferent seria el segon loop, ja amb la nit a sobre, i que tradicionalment sol ser el que acaba amb les esperances de la majoria dels aspirants. Com estava previst, el primer loop va ser molt ràpid, finalitzant-ho el grup capdavanter en 8h20′, entre ells John Kelly, Karel Sabbe, Jared Campbell, Damian Hall, Guillaume Calmettes… així fins a set corredors en una forquilla de dos minuts entre els quals hi havia el català Albert Herrero.

Segon “loop”

Si l’hora d’inici de Barkley Marathons 2023 va propiciar que els corredors afrontessin les primeres vint milles completament de dia i que fos un dels loops, en conjunt, més ràpids de la història de la cursa, la nit i la segona volta van mostrar la veritable i crua cara de la prova, amb una dificultat augmentada per les baixes temperatures durant la nit. Amb set participants fora de cursa, 31 van ser els que van començar aquesta segona volta, el número més alt de tota la història a Barkley Marathons. Albert Herrero, John Kelly, Damian Hall i Christophe Nonorgue ho van acabar junts a en 20h07′. El d’Albert Herrero era llavors el millor resultat estatal a Barkley, millorant la seva participació del 2022 i anticipant que podia fer història. Entre els que no van poder completar aquest segon loop, un il·lustre com Nickademus Hollon, que tornava a Barkley deu anys després d’haver estat el finisher més jove de la història.

Tercer “loop”

Menys de mitja hora és el temps que van passar al campament el trio capdavanter format per Albert Herrero, John Kelly i Damian Hall des que van finalitzar el loop dos fins que van començar el tercer. Tot just temps per avituallar-se i canviar-se de roba. El temps amb què el trio de cap va completar aquest segon bucle era més ràpid que el de John Kelly el 2017 quan va aconseguir ser finisher. Tots tres arrencarien la tercera volta a les sis del matí, hora local, la qual cosa significava que, si tot anava bé, la completarien de dia.

Darrere seu, a no més de deu minuts de diferència, hi havia els altres dos grans aspirants: Jared Campbell i Karel Sabbe. També Christophe Nonorgue i una Jasmin Paris que, amb 21h13′ arribava dues hores per sota del temps que va marcar el 2022. Una edició apassionant, amb un nombre important de corredors al tercer loop. Fins a tretze van ser els corredors que van començar: John Kelly, Albert Herrero, Damian Hall, Christophe Nonorgue, Jared Campbell, Karel Sabbe, Joe McConaughy, Aurélien Sanchez, Jasmin Paris, Pavel Paloncý, Guillaume Calmettes, Tomokazu Ihara i Aaron Brackner.

Albert Herrero, John Kelly i Damian Hall completaven el ‘Fun Run’ (completar la tercera volta en menys de 40 hores) en 32h03′, temps de finisher i set corredors s’enfrontaven amb el quart loop, el número més alt de la història: John Kelly, Damian Hall, Karel Sabbe, Albert Herrero, Aurelien Sánchez, Jasmin Paris i Tom Ihara.

Quart “loop”

John Kelly, Damian Hall, Karel Sabbe, Albert Herrero, Aurélien Sánchez, Jasmin Paris i Tom Ihara eren els «elegits per a la glòria», si bé cadascun afrontava el quart «loop» en molt diferents condicions. Kelly i Hall, després de passar menys de mitja hora al campament, començaven el quart bucle junts amb 32h28′ de cursa, tres hores i mitja per sota de les 36 hores del tall. Karel Sabbe ho feia amb 33 hores, després d’haver descansat només quinze minuts i Albert Herrero, el que faria la parada més llarga de gairebé una hora, començava el loop 4 amb 33h03′ de cursa. Tots quatre en temps reals de ser finishers. Més complicat era per a la resta, sobretot pels temps de descans. Aurélien Sánchez començava amb 33h33′ amb mitja hora de descans, Jasmin Paris amb 35h53′ havent pogut parar només tretze minuts després d′arribar amb 35h40′ i, amb el temps ajustat al màxim, el japonès Tomo Ihara començava amb 33h59′ amb només quatre minuts de descans. Una bogeria.

Albert Herrero, obligat a abandonar

Les males notícies arribaven al voltant del migdia a Espanya, quan coneixíem que Albert Herrero abandonava al loop 4 i tornava al campament. Un cop dur, ja que les esperances eren altes, però un èxit majúscul per al català, que torna a casa amb el «Fun Run» completat.

“Amb el fred d’aquests dies tenia molta mucositat a la gola. Al sortir del túnel de la presó i trepar per pujar se m’ha bloquejat el coll. Tenia que fer molta força per respirar. Amb aquestes condicions quasi no podia ni caminar. Llàstima, perquè tenia la cursa molt controlada i un ritme força còmode” – ha declarat Albert després de la seva retirada.

Cinquè i últim “loop”

Per la seva banda, John Kelly arribava al campament en 45h50′, si bé en condicions força lamentables, coixejant de forma ostensible. Set minuts després ho feia el francès Aurelien Sánchez. Amb 46h02′ prenia la sortida del cinquè bucle Kelly, fent-ho en el sentit de les agulles del rellotge, mentre que Sánchez ho feia set minuts després al contrari. Amb aquests temps, tots dos comptaven amb una mica menys de 14 hores per aconseguir ser finishers, missió possible. Mentrestant, Karel Sabble arribava al campament en 46h37′ per sortir en 46h59′, també amb grans possibilitats de triomf. Gairebé sobre la botzina ho feia Damien Hall, finalitzant el quart loop amb mitja hora de marge i sortint en 47h49′, amb només 11 minuts de marge per arribar a les 48h.

Jasmin Paris tornaria al campament amb només nou pàgines al seu haver dins el temps límit de la quarta volta, però repetia el ‘fun run’ aconseguit en 2022. Hall també llençava la tovallola al poc de sortir a per la cinquena volta. Kelly, Sánchez i Sabbe buscarien ser finishers a Barkley Marathons, algo que no succeïa des de 2017.

Com la millor pel·lícula de suspens, el desenllaç de la trama no es resoldria fins al final. Aurélien Sánchez arribaria a la famosa ‘torre’ en 50h10′ (en sentit anti-horari), el britànic John Kelly en 54h48′, mentre que el belga Karel Sabbe ho faria en 55h39′. I l’arribada a Frozen Head seria històrica, amb els tres corredors completant la cinquena volta dins les 60 hores de temps màxim.

Aurélien Sánchez seria el primer, amb 58:23:12. Com a anècdota direm que Aurélien Sánchez va demanar un mes de vacances a la feina per preparar la Barkley Marathons i entrenar sobre el terreny. John Kelly repetiria la seva gesta de 2017 amb 58:42:23. I just quan faltaven set minuts pel final apareixia Karel Sabbe amb 59:53:33. Llegenda.

Text: Alfonso Garcia-Territorio Trail Media / Albert Torrent
Foto portada: Howie Stern Photo