L’entrenament intens i la competició no només transformen músculs, cor i pulmons. La sang, sovint oblidada quan parlem d’adaptacions fisiològiques, també experimenta canvis profunds que afecten directament el rendiment. Des del volum plasmàtic fins a la vida útil dels eritròcits, el sistema hematològic respon tant de forma immediata com a llarg termini a l’esforç físic.
Els científics diferencien dues respostes principals: l’aguda (durant i poc després de l’exercici) i la crònica (després de setmanes i mesos d’entrenament continuat). Aquesta distinció és clau per entendre fenòmens tan habituals com l’aparent anèmia dels corredors o la baixada de defenses en períodes d’entrenament molt exigents.
Resposta aguda: l’impacte immediat de l’esforç
Durant exercicis intensos de menys d’una hora, el cos perd líquid a través de la suor i la respiració, provocant hemoconcentració: augmenta l’hematòcrit i la concentració d’hemoglobina simplement perquè hi ha menys plasma. El volum plasmàtic pot reduir-se fins a un 18% en esforços exigents.
En esforços més llargs, com una marató, la pel·lícula és més complexa. Durant els primers quilòmetres es pot observar una lleugera disminució dels eritròcits, i cap al final, els valors tendeixen a recuperar-se gràcies a mecanismes compensatoris. Tanmateix, immediatament després de la cursa, el volum plasmàtic es redueix entre un 6,5 i un 13,3%. En les hores següents, el cos reequilibra líquids i sodi, i augmenta l’eritropoetina (EPO), estimulant la producció de nous glòbuls vermells durant els dies següents.
És a dir: just quan l’atleta reposa, el seu cos ja està treballant per preparar-se per al següent repte.
Resposta crònica: l’adaptació dels corredors i ciclistes
Amb l’entrenament sostingut, especialment en modalitats d’endurance, el cos optimitza la seva capacitat de transportar oxigen.
El volum plasmàtic i la massa eritrocitària augmenten, incrementant el volum sanguini total. Tot plegat millora la fluïdesa de la sang i, en conseqüència, la capacitat de lliurar oxigen als músculs.
A aparent mirada superficial, pot semblar que l’atleta desenvolupa anèmia: la concentració d’hemoglobina i hematòcrit disminueixen lleugerament. Però no és anèmia patològica, sinó dilució. El plasma creix més ràpid que els eritròcits, i això redueix les concentracions relatives, però no la capacitat global de transport d’oxigen.
De fet, aquests atletes solen tenir més EPO circulant i una població d’eritròcits més jove i flexible, amb major contingut de 2,3-DPG, factor que facilita l’alliberament d’oxigen als teixits. El cos es torna més eficient.
Inflamació, defenses i plaquetes: l’altra cara de l’entrenament
L’entrenament intens no només reforma la sang, sinó també el sistema immune. L’estrès fisiològic sostingut pot provocar:
Leucocitosi transitòria després de l’exercici
Disminució temporal dels limfòcits T en esforços llargs i durs
Descens de la immunoglobulina A, especialment en mucoses com la salival
Això explica per què molts esportistes són més propensos a refredats i infeccions respiratòries en fases de càrrega elevada.
Les plaquetes, per la seva banda, augmenten de manera transitòria durant l’exercici, tant en nombre com en mida.
Conclusió
L’entrenament transforma la sang de manera constant. Conèixer aquests canvis no és només interès científic: és clau per detectar anèmies reals, ajustar càrregues d’entrenament i prevenir baixades de defenses.
No hi ha entrenament universal. Cada cos respon de manera diferent. Entendre aquestes respostes és la base per rendir més i, sobretot, per rendir millor.
Anna Grífols. Dietista-Nutricionista especialitzada en l’esport.
Des de Nutriexper planifica la nutrició de molts esportistes amateurs i d’elit. A banda, organitza la direcció tècnica dels avituallaments de moltes proves esportives. Corredora de curses per muntanya, fa de la seva passió una professió.
Consultes o peticions, per correu electrònic.
