La CMG Girona va tornar a demostrar per què és molt més que una cursa: és una celebració del territori i un ritual que, cada tardor, tancava la temporada allà on tot havia començat. La ciutat va viure un matí intens, vibrant i ple d’una energia que va deixar clar que aquesta edició quedaria en la memòria.
La jornada va arrencar a les vuit del matí a Palamós, on els participants de la Transgavarres van iniciar el seu viatge entre mar i muntanya. Una marinada fresca i un cel tapat van marcar els primers quilòmetres, en un ambient típicament tardoral. Mentre la cursa progressava cap a l’interior, Girona es despertava lentament. A mig matí, el sol ja escalfava la plaça Sant Domènec, que es va anar omplint d’un públic entregat i d’una atmosfera de comunitat que només es viu a la CMG.
A les 9:30 h va prendre la sortida l’Express, i mitja hora més tard ho van fer la Trail i la nova Gravel Run. Tres modalitats, tres mirades del mateix retorn: tornar a casa per tancar el cercle.
EXPRESS: velocitat i espectacle en estat pur
La cursa més ràpida del programa va oferir un autèntic recital. Oriol Requena va dominar de principi a fi i es va endur la victòria amb 52’00’’. Brian Cronin, amb 52’57’’, i Pau Sagué, amb 53’20’’, van completar un podi d’altíssim nivell.
En categoria femenina, la lluita va ser aferrissada fins al final. Martina Pradas va aconseguir el triomf amb 1h 03’02’’, superant per molt poc Alluin Marine, segona amb 1h 03’21’’. Elena Adan va tancar el podi amb 1h 06’23’’.
La plaça Sant Domènec, plena de gom a gom, va vibrar amb cada arribada.
TRAIL: intensitat i exigència al cor del territori
La distància Trail va tornar a mostrar el seu caràcter exigent i explosiu. Salah Eddin va firmar una actuació impecable i es va adjudicar la victòria amb 1h 26’21’’. Ruben Hernández va ser segon amb 1h 27’20’’, i Ricard Costa va completar el podi amb 1h 29’17’’.
En categoria femenina, Celia Balcells va imposar un ritme impossible d’igualar i va creuar en primera posició amb 1h 43’50’’. Anuchi Gago, amb 1h 46’02’’, i Natalia Lozano, amb 1h 48’03’’, van ocupar la segona i tercera posició.
GRAVEL RUN: un debut que va convèncer
La modalitat debutant de la CMG va superar totes les expectatives. La Gravel Run va reunir un centenar de participants que van gaudir d’un recorregut ràpid, fluid i diferent, ideal per descobrir les Gavarres des d’una nova perspectiva.
Entre els homes, Víctor da Costa va oferir una cursa valenta i constant que li va permetre endur-se la victòria amb 2h 06’04’’. Kevin Muller va ser segon amb 2h 06’24’’, i Jonathan Romeo va completar el podi amb 2h 10’25’’.
En categoria femenina, Aina Cusí va dominar amb autoritat i es va imposar amb 2h 31’12’’. La van seguir Shannon Amy Kelly (2h 55’30’’) i l’atleta professional de gravel Danni Shrosbree.
TRANSGAVARRES: l’epopeia entre mar i ciutat
Els 50 km entre Palamós i Girona van tornar a ser el gran relat esportiu de la jornada. La Transgavarres va oferir el que sempre promet: esforç, resistència i emoció en estat pur, amb un recorregut que travessava l’essència del territori.
En categoria femenina, Rachel Brown va repetir victòria amb 4h 28’24’’ després d’un duel espectacular amb Anna Comet, que va arribar segona amb 4h 29’47’’. Anca Cindea va completar el podi amb 4h 47’54’’.
En categoria masculina, l’heroi del dia va ser Ignasi Ferrer. Després d’anys perseguint aquest objectiu, va aconseguir finalment la seva victòria a la Transgavarres amb 3h 49’47’’. Diego Arroyo (3h 56’14’’) i Jacob Willems (3h 56’19’’) van arribar gairebé junts en un final ajustadíssim.
Cada arribada a Sant Domènec va ser un esclat d’emoció, amb un públic entregat que va convertir cada entrada en un triomf personal.
GIRONA I KLASSMARK: un final de temporada que tornava a les arrels
Acabar la temporada a Girona no era només un calendari: era un ritual. La CMG havia estat la cursa que va veure néixer Klassmark, i tornar-hi cada tardor significava retrobar-se amb aquesta identitat. Corriols coneguts, públic proper, un territori que forma part del que som.
Aquest 2025, Girona va respondre com sempre: amb calidesa, energia i un ambient que feia impossible no emocionar-se. La CMG Girona va tornar a demostrar per què és una de les proves més estimades del país. I aquell matí, entrar a Sant Domènec va tornar a significar el mateix de sempre: tancar l’any al lloc on tocava.
