Si vam incloure La Cabanera entre les deu curses per muntanya imprescindibles al Pirineu català és perquè conserva una essència cada vegada més difícil de trobar. Alpina, exigent i amb un marcat caràcter familiar, la prova recorre una Vall Fosca que encara manté aquell aire rural on sembla que el temps passi més lentament. Aquí les muntanyes continuen sent les protagonistes i el silenci només es veu interromput pel so dels ramats que pasturen als prats d’altura.
El nom de la cursa no és casual. Les cabaneres eren els antics camins ramaders que utilitzaven pastors i bestiar per desplaçar-se entre les pastures d’hivern i d’estiu. A la Vall Fosca, molts d’aquests itineraris han arribat fins als nostres dies i la cursa els posa en valor com una part essencial del patrimoni natural i cultural del territori.
Cada sender, cada coll i cada prat que travessen els corredors explica una part de la història d’aquestes muntanyes. Un escenari que ens va recordar molt a proves tan emblemàtiques com la Rialp Matxicots o la desapareguda Ultra Valls d’Àneu: recorreguts exigents, tècnics i d’una bellesa difícil d’oblidar.
La Cabanera no és una cursa massificada ni té la voluntat de ser-ho. L’organització, formada per corredors de la mateixa vall i amb el suport de l’Ajuntament de la Torre de Capdella, aposta per un model de proximitat on el participant és molt més que un dorsal. El projecte actual va prendre el relleu fa dues edicions amb l’objectiu de donar a conèixer aquest racó privilegiat del Pallars Jussà. La fórmula està funcionant i la prova ha experimentat un creixement notable: aquest 2026 ha reunit 450 participants, la xifra més alta de les set edicions disputades fins ara.
Atrets per aquests imputs, vam decidir penjar-nos el dorsal i afrontar la modalitat més llarga del programa, un recorregut de 30 quilòmetres amb prop de 2.000 metres de desnivell positiu. Un traçat reservat per a corredors amb una preparació física sòlida i acostumats a moure’s en terreny de muntanya.
La sortida i l’arribada es van situar enguany a la Torre de Capdella. L’any passat el centre neuràlgic havia estat la Pobleta de Bellveí, una aposta que respon a la voluntat de la cursa d’implicar cada edició un dels pobles de la vall i donar visibilitat a tot el territori.
Després de passar per nuclis com Mont-ros, Molinos i Astell, exemples perfectes de l’arquitectura tradicional pallaresa, el recorregut guanya alçada de manera progressiva fins a afrontar el gran repte de la jornada: l’ascensió al Cap de la Pala de Monferri, sostre de la cursa amb 2.463 metres d’altitud. La pujada acumula més de mil metres de desnivell positiu en poc més de cinc quilòmetres. És un ascens directe, dur i sense treva, però a mesura que es guanya alçada, la Vall Fosca es desplega sota els peus mostrant un paisatge de serres, barrancs i petits pobles que conserva intacta la seva autenticitat.
Superat el punt més alt, arriba un dels trams més atractius de la cursa. El descens cap als Estanyets i el Pla de Toralla travessa una muntanya oberta, dominada pels prats alpins i els grans horitzons. És una baixada directa, sense sender definit, on cal buscar constantment la millor traça i mantenir els cinc sentits per evitar qualsevol entrebanc que tiri enlaire el nostre concurs.
Després de passar pel Pla de Fa, el recorregut enfila el retorn cap a la Torre de Capdella pel camí dels Senallers. Un tram més ràpid que permet córrer amb alegria, però que manté intacta l’essència d’una cursa que continua sent un dels secrets millor guardats del Pirineu català.
Amb les curses ja finalitzades, la jornada va continuar amb un dinar popular, ambient festiu i molta vida al voltant de l’arribada. Més enllà dels podis de les tres distàncies —30, 23 i 12 quilòmetres—, l’organització va mantenir una de les tradicions que millor defineixen l’esperit de La Cabanera: reconèixer tant el participant de més edat, amb uns impressionants 89 anys, com el més jove de la prova. Un acte diferencial que fan encara més gran aquesta petita joia de la Vall Fosca.
| Senyalització |  | Perfectament abalisada amb cintes |
| Avituallaments | | Disposa de 4 punts d’avituallament: tots ells amb aigua, isotònic i fruita. Avituallament de meta: fideus o arròs de muntanya, cervesa, coca-cola i fruita |
| Organització | | Recollida de dorsal força ràpida, emplaçament de sortida i arribada justa (els pobles de la vall tenen espai reduït), sense dutxes però un riu ben a prop 😉 |
| Recorregut | | L’organització ha aprofitat molt bé el terreny per treure el màxim profit possible i fer uns itineraris amb diferents nivells |
- Bossa del corredor: samarreta cotó commemorativa
- Guanyadors (Classificacions 2026)
- 30K: Lluis Salcedo (03:13:25) i Laura Bruch (03:59:03)
- 23K: Aaron Álvarez (02:16:18) i Paula López (02.45:07)
- 12K: Aleix Garriga (01:16:41) i Aina Garreta (01:23:26)
- Track: Descarrega aquí
- Com arribar: La Torre de Capdella
- On menjar i on dormir: Vall Fosca
