El trail running català continua demostrant que el futur es construeix pas a pas, des de la base i amb una visió clara. Les darreres proves d’accés al Centre de Tecnificació de Curses per Muntanya de Catalunya (CTCMC), celebrades al Centre de Tecnificació Esportiva l’Avellaneda de Ripoll, han reunit més d’una seixantena de joves aspirants, una xifra que confirma el bon moment que viu el planter català i la solidesa d’un model formatiu que va molt més enllà del resultat immediat.
La imatge és potent: desenes de nois i noies, molts d’ells en edat cadet, afrontant tests físics exigents, amb il·lusió als ulls i una motxilla plena d’hores de muntanya a les cames. Però darrere d’aquesta fotografia hi ha una realitat que s’ha anat gestant durant anys: la feina constant i silenciosa de les escoles de trail i dels clubs de muntanya de tot el país.
Les escoles de trail, l’arrel del sistema
El rècord d’aspirants al CTCMC no és fruit de la casualitat. És la conseqüència directa de l’expansió i consolidació de les escoles de curses per muntanya a Catalunya, espais on infants i joves entren en contacte amb el trail des d’una mirada pedagògica, progressiva i profundament vinculada al territori.
Aquestes escoles han entès que formar corredors no és només treballar la condició física. És ensenyar a llegir el terreny, a moure’s amb seguretat en entorns naturals, a respectar la muntanya i a créixer com a esportistes i persones. Una formació integral que avui permet que molts joves arribin a l’edat de tecnificació amb una base sòlida, tant a nivell físic com mental.
La presència cada cop més nombrosa de cadets a les proves del CTCMC és un indicador clar d’aquest èxit. Parlem d’una generació que ja ha crescut amb circuits específics, entrenadors formats i una estructura federativa que acompanya el procés des dels primers passos.
Del joc a la tecnificació: un camí coherent
Un dels pilars d’aquest model és el Circuit Català d’Escoles de Curses per Muntanya, impulsat per la FEEC, que ha esdevingut una eina clau per normalitzar la pràctica del trail entre els més petits. Amb proves adaptades per edats, recorreguts assequibles i un enfocament lúdic, el circuit ha aconseguit portar centenars de nens i nenes a la muntanya, prioritzant l’experiència per davant de la classificació.
Aquest primer contacte, basat en el joc i el gaudi, és el que permet que anys més tard alguns d’aquests infants facin el pas natural cap a categories superiors, clubs competitius i, finalment, cap a processos de tecnificació com el del CTCMC.
El salt qualitatiu es fa evident en jornades com la de Ripoll, on els tècnics avaluen capacitats aeròbiques, força, tècnica de baixada i rendiment en pujada. No es busca només el rendiment immediat, sinó el potencial de creixement dins d’un esport exigent i de llarg recorregut.
Una estructura que pensa en el futur
Des de la direcció esportiva de la FEEC i la coordinació del CTCMC s’ha insistit reiteradament en la importància de posar el focus en el procés, i no només en el resultat. El model català aposta per una evolució progressiva, respectuosa amb l’edat biològica i amb els temps de maduració de cada esportista.
Aquest plantejament explica per què el trail català no només creix en quantitat, sinó també en qualitat. Els joves arriben més preparats, amb més coneixement del medi i amb una cultura esportiva que entén la muntanya com un espai de convivència, esforç i responsabilitat.
El relleu ja està en marxa
Els noms dels joves que finalment s’incorporaran al Centre de Tecnificació es faran públics en les properes setmanes. Però més enllà de la llista definitiva, el missatge és clar: el relleu generacional del trail català ja està en marxa.
Amb escoles actives arreu del territori, circuits de base consolidats i un centre de tecnificació que actua com a pont cap a l’alt nivell, Catalunya continua construint un ecosistema propi, coherent i amb identitat. Un model que no només aspira a formar futurs campions, sinó bons corredors de muntanya, arrelats al país i fidels als valors de l’esport.
A la muntanya, com en la vida, els projectes sòlids són els que creixen des de baix. I el trail català, avui, té unes arrels més fortes que mai.
