El doctor Daniel Brotons és ben conegut entre nosaltres com a especialista en medicina esportiva. Per la seva consulta han passat els millors esportistes de casa nostra, que dipositen la seva confiança per deixar-se guiar de la seva professionalitat.
Ha fet un forat en la seva atapeïda agenda per parlar amb el programa ‘Fem Muntanya’, guiat i presentat per Xavi Alujas i dels quals en som col·laboradors. L’entrevista és distesa i amable, tota una masterclass en medicina esportiva. Val la pena escoltar-lo.
Hola doctor. Tothom és apte per a practicar esport a la muntanya?
Bona pregunta. No tothom te les aptituds que pensa que té per a fer muntanya, sobretot per a realitzar fatigues tant intenses que genera la practica esportiva a la muntanya. Ens pensem que podem amb tot i no és així. Cal valorar les condicions de cadascú.
Tothom pot ser esportista d’alt nivell? Per molt que entrenis, pots arribar a assolir aquest nivell?
Els esportistes que estan a dalt tenen una bon treball disciplinari de base on cuiden molts aspectes, com el nutricional, entrenament o de lesions. El component genètic condiciona molt, però també el psicològic. Hi ha alguns esportistes que tenen una genètica i fortalesa brutals però les condicions psicològiques són les que li condicionen a poder arribar o mantenir-se a l’elit.
Aquest component psicològic està relacionat amb la capacitat de patiment?
Exacte. La capacitat de patiment, de disciplina, el saber gestionar bé la tolerància a l’esforç, a la fatiga. Saber controlar el grau de patiment que pot generar el cos al llarg de l’esdeveniment esportiu. La temuda ‘pàjara’ que tots hem patit alguna vegada desenvolupa un bloqueig i, a vegades, el component psicològic afavoreix o empitjora aquests bloqueigs neuromusculars o fisiològics.
Quines proves ens hauriem de realitzar tots els corredors i cada quan de temps
Primer de tot hauriem de tenir una primera entrevista amb un metge especialista de l’esport. A partir d’aquí caldrà fer una valoració física i medico-esportiva. També és molt important saber la seva programació esportiva, si es practicant de curses curtes i intenses o més aviat llargues com les ultratrails. A partir d’aquests primers paràmetres, caldria fer una primera exploració cardiovascular, un electrocardiograma en repòs i, sens dubte, una prova d’esforç. Aquesta prova és molt important per saber com actua el cor amb fatiga màxima i descartar arítmies, trastorns que ens preocupin. El cor a vegades genera arítmies funcionals i és important poder analitzar-ho per prendre una solució a temps. Una altra prova important seria una ecocardiografia, veure el cor de manera estructural.
Si tot està bé i ets menor de 35 anys, amb un cop cada dos anys hi hauria prou. Però generalment, amb els esportistes de muntanya a mi m’agrada fer-ho de forma anual.
Es partidari que les organitzacions de curses demanin un certificat anual per a participar?
Totalment. Aquesta ‘justificació’ ha salvat vides. Avui dia la Llei de l’Esport no obliga a fer reconeixements mèdics esportius prèvia pràctica esportiva. Per sort des de les Federacions cada cop hi ha més obligatorietat.
Un corredor d’elit ha de passar més controls mèdics que un d’amateur?
Ells passen totes les proves de base, però la seva exigència a nivell d’activitats esportives a vegades fa que tinguem que fer altres proves més específiques d’un esglaó superior a nivell locomotor i metabòlic.
Quins valors obtenim en una prova d’esforç i quins són aplicables a l’hora d’entrenar?
Quan programem una prova d’esforç hi ha un doble plantejament: el clínic, per veure totes aquelles dades que m’interessen per certificar el bon estat de salut cardiovascular, electrocardiograma, tensió alterial, etc. I també per avaluar les capacitats fisiològiques: ritmes aeròbics i anaeròbics, dades que li donem al seu entrenador per a que pugui individualitzar bé l’entrenament. Hi ha gent que entrena massa i veiem problemes per sobreentrenament, per sobreexigència del propi esportista. Per això és important individualitzar l’entrenament. Hi ha gent que té una base molt bona i no necessita entrenar tanta quantitat sinó en qualitat. Pot cercar aquests pics de forma a base d’entrenaments de qualitat. Això també ho podem diagnosticar mitjançant aquestes proves de valoracions funcionals que analitzem amb gasos respiratoris i analitzem dades fisiològiques per aplicar en el seu entrenament a través del seu preparador físic.
(Segueix). Si voleu escoltar l’entrevista sencera, cliqueu a l’enllaç.
