La cancel·lació d’esdeveniments esportius o d’una altra índole per la crisi sanitària del COVID-19 està a l’ordre del dia i cal conèixer l’abast dels drets dels consumidors, ja que en moltes ocasions algunes organitzacions, sabent retenen tot o part de l’import recaptat sense justificar el motiu de la retenció total o parcial de la inscripció.
Fins ara, si es cancel·lava qualsevol esdeveniment pel qual el consumidor havia pagat un preu, la normativa de protecció dels consumidors i usuaris permetia en general, que aquests, obtinguessin la devolució íntegra de l’entrada o inscripció abonada.
No obstant això, les empreses que es veuen obligades a cancel·lar els esdeveniments esportius pel Covid-19, estan retenint una part de la inscripció i retornant el restant per cobrir certes despeses de preparació. Així, per exemple, l’organització de la cursa esportiva Andorra Ultra Trail va anunciar la devolució del 70% de la inscripció retenint el 30% restant per despeses ja generats i el llistat d’empreses esportives que han pres aquesta impopular decisió no té fi.
Altres en canvi, per no caure en la impopularitat, per exemple: la Gran Ehunmilak, va decidir tornar el 100% de la inscripció, com també Els Bastions. El mateix va fer, entre d’altres, UT Llastres, que va ajornar l’esdeveniment i va tornar el 100% de la inscripció als que ho van sol·licitar (a un servidor per exemple).
I llavors, ens plantegem la pregunta: Tinc dret a la devolució del 100% de la inscripció per la cancel·lació de l’esdeveniment esportiu?
La conclusió a la qual arribem la trobem després d’analitzar la normativa aprovada recentment. Si bé, com sempre hi ha matisos i altres opinions respectables que en tot cas, hauran de provar-se en seu judicial.
Partim de la base que en el moment en què el consumidor abona l’import d’una inscripció per realitzar un esdeveniment esportiu, es crea una relació contractual en la qual l’empresa organitzadora es compromet a prestar un servei consistent en organitzar una prova esportiva, per exemple un Ultra Trail a canvi d’un preu (la inscripció). Per tant, podríem parlar de l’existència d’un contracte de prestació de serveis.
Què diu la Llei sobre la cancel·lació de contractes pel Covid-19?
El Real Decreto-ley 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front a l’COVID-19 estableix en el seu article 36 el següent:
Artículo 36. Derecho de resolución de determinados contratos sin penalización por parte de los consumidores y usuarios.
Si como consecuencia de las medidas adoptadas durante la vigencia del estado de alarma los contratos suscritos por los consumidores y usuarios, ya sean de compraventa de bienes o de prestación de servicios, incluidos los de tracto sucesivo, resultasen de imposible cumplimiento, el consumidor y usuario tendrán derecho a resolver el contrato durante un plazo de 14 días. La pretensión de resolución sólo podrá ser estimada cuando no quepa obtener de la propuesta o propuestas de revisión ofrecidas por cada una de las partes, sobre la base de la buena fe, una solución que restaure la reciprocidad de intereses del contrato. Las propuestas de revisión podrán abarcar, entre otras, el ofrecimiento de bonos o vales sustitutorios al reembolso. A estos efectos, se entenderá que no cabe obtener propuesta de revisión cuando haya transcurrido un periodo de 60 días desde la imposible ejecución del contrato sin que haya acuerdo entre las partes sobre la propuesta de revisión.
Per tant, el RDL ens permet obtenir la devolució de la inscripció d’un esdeveniment o bé un bo substitutori, però compte, ja que si seguim llegint el RDL, matisa que la devolució podria no ser de el 100%. En aquest sentit, l’apartat 2a del RDL estableix el següent:
En los supuestos en los que el cumplimiento del contrato resulte imposible de acuerdo con el apartado anterior, el empresario estará obligado a devolver las sumas abonadas por el consumidor o usuario, salvo gastos incurridos debidamente desglosados y facilitados al consumidor, en la misma forma en que se realizó el pago en un plazo máximo de 14 días, salvo aceptación expresa de condiciones distintas por parte del consumidor y usuario.
Això, significa que l’empresari té dret a retenir part de la inscripció o entrada per cobrir les despeses incorregudes en l’organització o preparació de l’servei a prestar, però en tot cas ho haurà de desglossar i facilitar al consumidor en el termini màxim de 14 dies. (En cas de no fer-ho entenem que l’empresari hauria de tornar íntegrament l’import de la inscripció.
La norma pretén equilibrar els riscos del contracte i no generar excessiu perjudici a les empreses. No obstant això, aquestes hauran de justificar escrupolosament el consumidor mitjançant factures o evidències reals, els imports que han hagut de sufragar per a la preparació de l’esdeveniment amb l’import de la inscripció que han retingut.
Des d’aquest moment, recomanem, contactar amb les empreses organitzadores per escrit (email per exemple), per donar-los un termini de 14 dies per justificar de forma fefaent en què s’han destinat el % d’inscripció no retornada als usuaris. En cas de no rebre resposta, entenem que a el no estar justificada la retenció ni emparada en els termes legalment previstos, el consumidor tindrà acció per reclamar davant les oficies de consum o bé mitjançant demanda judicial.
Aquesta és una valoració jurídica que entenc pot ser vàlida i ponderada en aquests temps, si bé, el dret admet sempre diferents teories que poden matisar o perfeccionar-se en funció de cada cas i de cada interès. També poden complicar-se, doncs a més de la inscripció a un esdeveniment, és possible que hàgim incorregut en altres despeses, com ara la reserva de vol o hotel per assistir a l’esdeveniment cancel·lat.
En aquest cas, caldria analitzar bé la situació, encara que ens podríem decantar per aplicar l’art. 25 de la Llei General per a la defensa dels consumidors i usuaris que estableix el «dret a ser indemnitzats pels danys i perjudicis demostrats que el consum de béns o la utilització de productes o serveis els causin».
Per tant, si podem demostrar que per assistir a l’esdeveniment, havíem ja abonat l’import d’allotjament o de transport, el consumidor tindria en principi dret a ser indemnitzat per aquest import.
En conclusió, segons el analitzat, les empreses estarien en el seu dret a retenir part de la inscripció, però l’import de la part retinguda hauria de justificar al consumidor (a petició expressa d’aquest), ja que en cas contrari aquest, tindria dret a la devolució íntegra. (Compte, per a les reclamacions a altres països com Andorra per exemple, haurem d’analitzar la normativa interna que podrà ser diferent a l’Estatal aquí analitzada).
Exemple d’escrit per enviar a les empreses organitzadores:
Buenos días,
Soy Sr./Sra.__________________, DNI___________ y estaba inscrito en la prueba deportiva o evento_______________ que anualmente organizan. Me pongo en contacto con ustedes a propósito de la cancelación de dicho evento por la situación de crisis sanitaria del Covid-19 que anunciaron anteriormente.
Debido a que ustedes han decidido retener unilateralmente parte de la inscripción, en este caso el ____%, les solicito expresamente, tal y como prevé el artículo 36 del Real Decreto-ley 11/2020, de 31 de marzo por el que se adoptan medidas urgentes complementarias en el ámbito social y económico para hacer frente al COVID-19, que me remitan en el improrrogable plazo de 14 días, el desglose de los gastos en que hayan incurrido en la preparación del evento cancelado o en caso contrario, procedan a la devolución de dicho porcentaje retenido por ustedes a fin de no acudir a otras instancias judiciales que serán más costosas para ustedes, recordándoles que en mi caso, no es preciso la intervención de letrado ni procurador conforme prevé el art. 31 de la Ley de Enjuiciamiento Civil.
Muchas gracias por su atención.
Texte: David Neila
David Neila. Advocat expert en Dret Administratiu i Estrangeria. Corredor de muntanya, combina la seva professió amb les curses de llarga distància. El trobareu a Nn legalgroup.
