La Jungle Marathon és una prova exòtica, diferent, per etapes i dura, molt dura. 260 km per la selva de l’Amazones, al Brasil, i en autosuficiència. Allà hi va participar un barceloní, en Joel Martínez, que ens explica la seva aventura amb tot luxe de detalls.
“He fet proves molt diferents per tot el món, però m’atreia la idea de realitzar una cursa en autosuficència, per etapes i a la selva. Van ser set dies molt intensos, on vaig posar el meu cos al limit. És una cursa molt dura, però val la pena, amb una organització impecable i un gran ambient.
El viatge per arribar allà va ser llarg, molts vols i escales per finalment aterrar a Santarem, al mig de l’Amazones brasileny. Des de allà un taxi ens portaria fins a un petit poble (Alter do Chao) on la organització ens va citar a tots el corredors. Aquest poble està situat a la vora del riu Tapajós (afluent del Amazones ) i es per on transcorrerà la cursa.
A les dotze de la nit tots el corredors vam pujar a un petit vaixell per iniciar una navegació de 12 hores per arribar al petit nucli de Prainha, on ens instal·lariem durant dos dies per fer una aclimatació i un curs de supervivència. Van ser dos dies de molta tensió, preparant tot el material necessari per afrontar aquesta cursa en autosuficiència. La organització només et facilita l’aigua. Aquest dos dies ja teniem que ser autosuficients i ja menjavem plats liofilitzats on afegint una mica d´aigua calenta tenies uns fantàstics plats de pasta amb salsa o un muesli amb maduixes per esmorzar. Normalment eren àpats de 500-800 kcal.
La primera etapa (24 kms) va tenir de tot, amb jungle trails, pistes de sorra, pujades i baixades amb molta pendent, terreny fangós i creuament d’algun petit rierol. Les altes temperatures (40 graus i 99% humitat) tornen imprescindible una bona hidratació. Tot i portar 2,5 litres d’aigua obligatoris, arribar amb líquid als punts de control (cada 8-10km) era una quimera. Els primers dos dies tenies que parar obligatoriament 15’ a cada CP per evitar la deshidratació i per a que tots el corredors ens aclimatessim a la selva.
La segona etapa (25km) la comencem creuant un espectacular riu de 200m d’amplada, reforçat amb una corda a banda i banda per agafar-te. Dominen els camins entre la selva, on cal extremar les precaucions de no caure als forats tapats per la fullaraca, branques i arrels. La jungla en estat pur!
La tercera etapa (39km) va ser molt dura, amb forts pendents i baixades brutals i amb una calor asfixiant. Finalment l’arribada estaria situada al mig de la selva, rodejats d’arbres inmensos i amb el soroll de micos i ocells al teu voltant.
La vida als campaments començava quant creuaves la linea d’arribada i buscaves un lloc per posar la teva hamaca (dos arbres gruixuts que poguessin soportar el teu pes sense por a que es trenquessin, a més de lligar amb força la hamaca per no caure). Hi havia la opció de ficar-nos al riu Tapajos per relaxar-se i rentar roba. Abans de dormir tocava sopar un liofilitzat per carregar energia i un recuperador, a més de molta aigua. Dormir a la hamaca pensava que seria horrible i no sé si era pel cansanci de tot el dia però després del primers dies li vaig agafar el truquillo i dormia bastant bé. Al matí començàvem el dia amb un altre liofilitzat per carregar energia i organitzant la motxilla per una altre dia selvàtic.
La 4a etapa (42km) va ser la més dura, complicada i, a la vegada, apassionant. Quilòmetres de densa selva, un descens per riu, fangars, platges paradisíaques i pistes de sorra on es feia complicat córrer i, a més, amb una calor important. L’arribada estava situada a una de les millors platges de tota la cursa, un lloc perfecte per recuperar la musculatura i poder petar la xerrada amb altres corredors disfrutant d’un paratge inoblidable.
La 5a etapa era la més llarga (109 kms) i disposàvem de 48 hores per a realitzar-la. En aquesta etapa si no arribaves al CP 5 (km60) abans d’una hora determinada, la organització no et deixava continuar i havies de dormir fins a l´endemà per continuar amb els 50 kms restants. La progressió per la selva era complicada, amb una calor asfixiant que va arribar als 44 graus Tots vam patir deshidratació i els abandonaments es succeïen. Només 12 corredors van passar el tall. El liders de la prova van completar tota la etapa cap a les dues de la matinada, la resta ens quedava un dia per endavant. La segona part de la etapa eran 50 kms molt macos arribant d’entrada a Alter do Chao (el poble que ens va acollir abans de començar la prova), després vam continuar rodejant un gran llac durant 20 kms on no vam parar de creuar rius i un tram final d’extenses platges.
A tots els supervivents ens quedava una última etapa de 25 kms per les platges del riu Tapajos, amb poca dificultat tècnica on, com sempre, les altes temperatures i la deshidratació van posar les coses difícils fins els últims metres. Va ser una etapa molt diferent a la resta, a través de platges paradisiaques per finalment arribar a Santarem
Video: https://www.youtube.com/watch?v=dgX3ktZWXl4&feature=youtu.be
Fotos: Joel Martínez
