En un esport on el temps s’estira més enllà del cronòmetre i on cada dorsal explica una història de resistència, la irrupció de Katie Schide en la cúspide de l’ultrafons mundial no és només una qüestió de victòries: és una revolució silenciosa. Amb una temporada 2024 de somni i un 2025 que apunta encara més amunt, la nord-americana ha sacsejat les jerarquies d’un món que, fins fa ben poc, tenia una reina indiscutible: Courtney Dauwalter.
Dels Alps al món
Resident a Saint-Dalmas-le-Selvage, un petit poble alpí de la Provença, Schide ha construït el seu regnat entre senders de roca, glaç i silenci. Geòloga de formació i corredora d’instint, va captivar el gran públic amb la seva victòria a l’UTMB 2022. Però ha estat el bienni 2024–2025 el que l’ha elevat a una altra dimensió.
Al setembre passat, va batre el rècord femení del mític Ultra-Trail du Mont-Blanc amb un temps de 22h09’, rebaixant en més de 20 minuts la marca que Courtney Dauwalter havia deixat només un any abans. El que semblava intocable, va deixar de ser-ho.
I quan alguns apuntaven a un cop d’efecte puntual, Schide va respondre amb contundència. A la Western States 2024, va córrer en 15h46’, signant el segon millor registre femení de la història i imposant-se amb autoritat. A la Hardrock 100 2025, fa tot just uns dies, va tornar a fer història: primera dona en baixar de les 26 hores en sentit antihorari, trencant una altra barrera simbòlica a 3.000 metres d’altitud.
Regularitat i fam de més
No parlem només de marques. Parlem d’una atleta que no falla, que apareix a les cites grans i rendeix com una màquina ben greixada. Ha guanyat les curses més prestigioses, ha trencat rècords que semblaven intocables i, sobretot, ho ha fet amb una humilitat que desarma. Amb només 33 anys, Katie Schide sembla estar vivint el seu zenit… i no dona senyals de voler frenar.
A més, la seva progressió és transversal. Aquest gener, corria un 10k en ruta en 34’11”, un registre que la situa en l’elit també en velocitat. Aquesta combinació de resistència i explosivitat és el que la fa tan perillosa. Per als rivals i per a la història.
El pes de la comparació
És inevitable. Quan una corredora enllaça victòries a UTMB, Western States i Hardrock, la pregunta plana sobre l’ambient: estem davant la nova reina del trail mundial? Ha superat en marques recents la pròpia Courtney Dauwalter, la dona que va redefinir el concepte de límit físic i mental amb la seva triple corona de 2023. Però el debat no és tan senzill.
Dauwalter, amb 40 anys, continua sent un referent viu, icònic, venerat. El seu llegat és inqüestionable. Però com va dir ella mateixa després de veure guanyar Schide a la Western States: “Estan obrint les comportes. Això és molt gran per a totes nosaltres”. No hi ha ressentiment, només reconeixement. El relleu, potser, ja és aquí.
Una altra manera de competir
Katie Schide no és mediàtica. No és d’entrevistes llargues ni de gestes virals. És d’entrenar, córrer i tornar a casa. El seu entrenador, Jason Koop, ha estat clau per afinar una preparació metòdica, sense floritures. L’eficàcia abans que l’espectacle. El rendiment abans que la fama.
Aquesta manera de fer encaixa amb la seva forma de competir: silenciosa, controladora, regular. No necessita esclats, sinó constància. I això, en l’ultrafons, és or pur.
I ara què?
Amb els rècords de UTMB i Hardrock al sarró, i amb la Western States dominada, només queda una pregunta: pot mantenir aquest nivell? I encara més: pot arribar on ningú ha arribat abans?
Amb permís de Courtney Dauwalter, la resposta sembla clara: Katie Schide és, avui, la corredora més completa, regular i dominant del trail mundial.
Els noms canvien. Les llegendes, també. Però el que perdura és el que fan sobre la muntanya.
