Ni els rècords ni els noms il·lustres van poder tapar l’ombra de la tragèdia. L’edició 2025 de la Hardrock 100 quedarà per sempre marcada per la mort d’un dels 146 corredors que van prendre la sortida des de Silverton, a les muntanyes de San Juan (Colorado). Un accident fatal en els primers compassos de la prova va sacsejar la comunitat del trail, tot i que l’organització va decidir continuar la cursa mentre es gestionava l’emergència.
En aquest context dolorós, l’esport no es va aturar. Ludovic Pommeret i Katie Schide van oferir dues actuacions memorables, confirmant el domini francòfon en una de les proves més dures i mítiques del calendari mundial.
Pommeret: veterania i consistència a l’extrem
A dues setmanes de fer 50 anys, Ludovic Pommeret va tornar a desafiar el pas del temps amb una victòria incontestable. El corredor francès, que ja havia sorprès el 2024 amb un triomf i rècord en el recorregut en sentit horari, arribava enguany com un dels grans favorits en direcció antihorària. I no va fallar.
Amb la paciència i la intel·ligència que l’han convertit en una llegenda viva de l’ultrafons, Pommeret va mantenir un ritme controlat fins al punt d’assistència de Sherman (km 46), on va superar el seu compatriota Mathieu Blanchard. A partir d’aquí, va imposar un ritme constant i implacable, assistit en alguns trams per un pacer de luxe com Jim Walmsley.
Va creuar la línia d’arribada en 22h21’53”, el segon millor temps de la història en aquest sentit del recorregut, només per darrere del 21h45’50” de François D’Haene (2021). Blanchard va arribar més d’una hora després, i Germain Grangier va completar un podi íntegrament francès, consolidant el domini gal en aquesta edició.
Katie Schide: estrena daurada amb rècord inclòs
La gran favorita entre les dones no només va complir les expectatives, sinó que les va superar amb escreix. La nord-americana Katie Schide, que s’estrenava a Hardrock després de conquerir la UTMB i la Western States, va demostrar per què és una de les figures més sòlides i respectades de l’elit mundial.
La seva preparació havia estat exhaustiva, amb múltiples reconeixements del recorregut, malgrat una caiguda durant els entrenaments que li va afectar el genoll. Però res no la va aturar. A Pole Creek (km 31), ja liderava amb gairebé mitja hora sobre la francesa Manon Bohard. A meitat de cursa, l’avantatge superava l’hora i l’atenció es centrava en una única pregunta: seria capaç de batre el rècord de Courtney Dauwalter (26h14’08”, 2023)?
La resposta, amb suspens inclòs, va arribar després de 25h50’23” d’esforç sostingut, tècnica i determinació. Schide no només va establir un nou rècord femení, sinó que es va convertir en la primera dona de la història a baixar de les 26 hores a Hardrock, en qualsevol sentit del recorregut.
Va ser, a més, sisena absoluta. Només David Ayala i un Zach Miller que la va superar per poc més d’un minut es van intercalar entre ella i el seu company sentimental i tercer masculí, Germain Grangier. Una autèntica fita de parella i un triomf col·lectiu que quedarà gravat a la memòria d’aquesta edició.
Manon Bohard va ser segona (28h36’16”), mentre Katharina Hartmuth tancava el podi femení (32h39’48”). La veterana corredora basca, Uxue Fraile, va ser sisena.
Una edició per al record… i per al dol
El somriure dels guanyadors no va poder esborrar el dol que planava sobre Silverton. L’essència salvatge i innegociable de Hardrock es va tornar a mostrar amb tota la seva cruesa. I enmig del dolor, l’esperit de superació va tornar a ser protagonista. Pommeret i Schide en van ser els noms propis. Però la muntanya, com sempre, va ser la gran mestra.
