El Gran Trail Trangoworld Aneto-Posets (GTTAP) ja és història. La duodècima edició ha reunit més de 3.200 corredors i 500 voluntaris durant quatre dies intensos als camins del Pirineu aragonès.
Paco Rodríguez i Sandra Cuello s’imposen a la duresa extrema del Gran Trail Aneto-Posets
Nit de tempesta, dia de llegenda. Així es podria resumir la darrera edició del Gran Trail Trangoworld Aneto-Posets (GTTAP), on 332 valents es van enfrontar als 105 quilòmetres i 6.760 metres positius d’un recorregut que ja de per si és brutal, però que enguany la meteorologia va convertir en èpic. La pluja, el fred i fins i tot el granís van posar a prova els límits dels participants en la prova reina del Pirineu aragonès.
El cel obert de la sortida a Benasque, a mitjanit, ben aviat es va transformar en núvols amenaçadors. La primera tempesta va esclatar poc després del coll de Salenques (km 26), empapant corredors i obligant a treure forces de la moral. Però la natura encara tenia un segon assalt preparat: una altra escombrada d’aigua els va esperar a la Tuca d’Estibafreda (km 42), dificultant encara més un recorregut on abandonar es va convertir en la decisió de molts. Després del pas per Benasc (km 55), i d’un plat calent, 224 valents van seguir endavant cap a la volta del Posets.
Però entre tanta duresa, un nom va brillar per sobre de la resta: Paco Rodríguez Tortola. El corredor castellonenc va dominar de principi a fi, entrant a meta amb 15 hores, 39 minuts i 10 segons. Segon millor registre històric, només superat pel mite Javi Domínguez. “Avui no només era qüestió de cames, sinó de cap. Hem tirat d’aguant mental quan tot es posava en contra”, explicava Rodríguez, que va voler dedicar el triomf a la seva família.
El podi masculí el van completar el català Lluís Ruiz, segon amb 16:39:47, i el jove Rafa Díez Arroyo, tercer amb 17:11:21.
En la cursa femenina, Sandra Cuello va fer realitat el somni que tenia des de nena. La corredora de Robres va escapolir-se des de la sortida i va anar superant trams fins a creuar la meta de Benasque amb un temps de 20:52:49. “Quan vaig començar a córrer somiava ser aquí. Mai hauria pensat guanyar la prova”, reconeixia emocionada. María Irigoyen (21:04:14) i la veterana Silvia Trigueros (22:29:26) van completar el podi.
Martí Lázaro i Marija Brecko regnen a la Vuelta al Aneto 2025
Amb 55 km i 3.630 metres positius per davant, el repte estava servit. La Vuelta al Aneto, la segona gran distància del Gran Trail Trangoworld Aneto-Posets, ha reunit 693 corredors al cor del Pirineu per encarar un recorregut que exigeix cames, cap i molta tècnica. I en aquesta edició 2025, el domini ha estat clar: Martí Lázaro i Marija Brecko s’han imposat amb autoritat.
L’andorrà Martí Lázaro ha liderat la cursa des del primer tram. Ha sabut dosificar esforços en un recorregut trencacames, sense massa calor, i ha volat pels trams tècnics de la volta al massís de les Maladetes. “M’havien avisat que aquí la pedra es fa eterna, i no s’equivocaven. És una cursa duríssima on t’has de preparar bé, però també és espectacular”, reconeixia a meta, on ha entrat acompanyat del seu fill després de 7 hores justes (7:00:07). Segon ha estat Sergio Gutiérrez (7:06:56), extenista professional que ha signat una cursa progressiva i intel·ligent. El podi l’ha completat el jove Javier Vives (7:30:15), de només 21 anys. El català Jordi Gamito es va classificat en una molt bona quarta posició.
En categoria femenina, la letona Marija Brecko no ha tingut rival. Afincada a Pamplona i amb només dos anys d’experiència en muntanya, ha marcat un ritme constant i sòlid per creuar la meta en 9:42:25. “He fet la meva cursa, intentant gaudir i controlar el ritme. La pluja m’ha refrescat i els paisatges de roca i alta muntanya són increïbles”, celebrava. Segona ha estat María Ricondo (10:07:30), i tercera, la valenciana Patricia Rodríguez.
La Vuelta al Aneto ha tornat a mostrar la seva essència: una travessa salvatge, que rodeja l’Aneto amb el pas per indrets màgics com el Forau d’Aigualluts, el coll de Salenques o la Tuca d’Estiba Freda. Un recorregut tan bell com exigent, on només els més preparats poden aspirar a la glòria.
Pablo Bautista i Leire Fernández, reis del Marató de las Tucas
El Marató de las Tucas ha viscut una edició per recordar. En un recorregut de 42 km i 2.500 m positius al cor del Pirineu aragonès, Pablo Bautista i Leire Fernández han estat els noms propis d’una cursa ràpida, tècnica i espectacular, que ha reunit 911 corredors i ha estat retransmesa en directe per primer cop en la història del Gran Trail Aneto-Posets.
A les vuit del matí, des de l’avinguda dels Tilos de Benasque, arrancava una prova marcada per la velocitat des del primer moment. El terreny, encara humit després de les pluges nocturnes, no va frenar uns ritmes de vertigen, especialment en la lluita masculina. Pablo Bautista, en la seva estrena al GTTAP, va atacar en el tram més exigent, la pujada al coll de la Plana (km 20,5), a 2.702 metres d’altitud. Allà va agafar el lideratge davant d’Iván Moreno, que es va veure obligat a abandonar poc després per una torçada de turmell.
A partir d’aquell punt, el murcià va controlar el descens i va volar fins a la meta de Benasque, entrant triomfant amb un temps de 4:24:17, nou rècord del recorregut. “És la primera vegada que corro aquí i ha estat brutal. La gent animava a cada racó i al final he anat a buscar el rècord sense pensar-m’ho”, explicava un Bautista exultant. Alberto Lasobras i Javi Cabestre completaven un podi d’altíssim nivell.
En categoria femenina, Leire Fernández va imposar la seva llei. Tot i cedir minuts en la pujada davant Patricia Villanueva, la corredora basca va remuntar amb un fort descens, superant la corredora aragonesa abans del refugi Ángel Orús. Des d’allà, va mantenir el control fins a meta, creuant la línia d’arribada amb 5:38:41. “Això era un repte personal. Una cursa tècnica, dura, de les que ens agraden als que estimem la muntanya. Si fos fàcil, es diria pàdel”, bromejava Fernández, fidel al lema viral que l’acompanya.
Villanueva va defensar la segona posició i Eneritz Aramendi va completar el podi femení en una cursa sense treva. El rècord femení, però, seguirà en mans d’Anna Comet amb 5:16:25.
Rosa María Lara i Adrián Ivars dominen a Cerler
Els valencians Rosa María Lara i Adrián Ivars, parella dins i fora dels circuits, han brillat en la Vuelta a Cerler (27,6 km / 1.340 m+), imposant-se entre els 851 participants. Ivars ha gestionat la cursa amb intel·ligència, aprofitant el descens final per remuntar i creuar la meta en 2:16:28, només vint segons per davant de Daniel Osanz, mentre el jove Juan Pérez tancava el podi. “Sabia que si arriscava en la baixada podia guanyar. M’ha sortit bé, però he arribat sense forces per esprintar”, reconeixia Ivars.
En categoria femenina, Lara ha estat intractable, enduent-se la victòria amb autoritat i batent el rècord de la prova amb 2:41:49. “Els paisatges són espectaculars, però el tracte dels voluntaris és el que més m’ha impressionat. Aquesta cursa val molt la pena”, declarava la corredora de l’equip Scarpa.
Alexander González i Noa Montserrat, els més ràpids al Molino
En la Vuelta al Molino (9,6 km / 435 m+), la prova més explosiva del GTTAP, el protagonisme ha estat per a Alexander González i Noa Montserrat. El canari establert a Benasque ha trencat el rècord del circuit amb 44:32 després de tres anys buscant aquesta victòria. “Viure aquí és un privilegi. Tenim un autèntic centre d’alt rendiment a la porta de casa”, celebrava González.
En la cursa femenina, Noa Montserrat, amb només 15 anys, s’ha endut la victòria amb 59:02, en una prova marcada per la gran participació femenina, amb més dones que homes a la línia de sortida. “Crec que he fet la cursa que tocava. Guardar pujant i arriscar baixant”, explicava la jove corredora del Matarranya Team.
Un equip que resol adversitats
Malgrat les complicacions meteorològiques, especialment la primera nit, l’organització ha tornat a demostrar la seva solvència. “Aquí mana la muntanya. El nostre repte és adaptar-nos i aquest equip sap resoldre situacions complicades”, afirmava Manolo Bara, president de Peña Guara i director del GTTAP.
Bara també destacava les millores d’aquesta edició: la retransmissió en directe del Marató de las Tucas, el reforç de les comunicacions a zones d’alta muntanya i la qualitat dels avituallaments.
Amb les emocions encara vives als corriols del Benasque, el Gran Trail Aneto-Posets s’acomiada reafirmant-se com una de les cites imprescindibles del trail running estatal. Ara, toca començar a somiar la propera edició
