Eugeni Roselló torna a la Spine Race

Del 14 al 22 de gener la llegendària Montane Spine Race celebra una nova edició, aquest any amb tres distàncies i més de 500 participants a la línia de sortida, entre ells l'especial retorn d'Eugeni Roselló

196

Eugeni Roselló tornarà a penjar-se el dorsal de la seva cursa preferida per desena vegada a partir d’aquest diumenge. Una prova que el va catapultar mediàticament, on va aconseguir la victòria en 2013 i una tercera posició en 2017. Però la que més maldecaps li ha portat, amb un total de set retirades. La més greu: la del 2019, on a falta de sis quilòmetres de cercar l’arribada de Kirk Yetholm el cos li deia prou amb una greu hipotèrmia. L’edició passada el tibial li deia prou a falta de 35 milles pel final. La desena serà la bona?

The Spine Race, una cursa brutal

El recorregut travessa llocs amb encant com el Peak District, Cheviots, Yorkshire Dales i el Northumberland National Park. A banda de la duresa del terreny, la Spine Race destaca per un clima de cru hivern britànic. La pluja, el fang, el vent, la neu, el fred i una humitat elevadíssima seran condicions determinants en el desenvolupament de la prova, convertint el seu traçat en una autèntica aventura.

La Spine Race és així: dura, extrema, imprevisible i on la fortalesa física i sobretot mental juguen un paper molt important. No guanya ni el més ràpid ni el més fort, sinó el que millor se sap adaptar a les condicions d’una prova de més de 420 quilòmetres i 13.000 metres positius, que recorre completament el sender Pennine Way, al cor de Gran Bretanya, i en modalitat Non-Stop.

Els competidors han de recórrer alguns dels terrenys més difícils i desafiadors d’Anglaterra finalitzant a la frontera escocesa. La competició se celebra en ple hivern amb les seves dures condicions: neu profunda, gel, vents huracanats i pluges torrencials que se sumen a les exigències físiques de la cursa. Això, juntament amb el cansament, la fatiga, la manca de son i l’exposició la converteixen en una autèntica aventura. Paral·lelament se celebra la versió “curta” de 180 km.

Igual que amb totes les idees genials, la Spine Race va sorgir una pluja d’idees una nit al pub. Inspirat en el propi Pennine Way, coneguda com la columna vertebral d’Anglaterra, que s’estén cap al nord des de Derbyshire fins a Escòcia. La primera cursa oficial d’ Spine Race va tenir lloc el 2012 amb només 15 persones a la línia de sortida. En aquell moment no hi havia manera fàcil de rastrejar els corredors i molts no creien que fos possible dur a terme aquest esdeveniment.

A banda d’Eugeni Roselló, entre els corredors que prendran la sortida destaquen noms com l’irlandès Eoin Keith, guanyador al 2016 i 2022 i sots-campió en 2019; o el britànic Kim Collison, guanyador de la Nothern Traverse 300km en 2022 i The Arch of Attrition en 2019. En dones destaca la francesa Claire Bannwarth, que compta en el seu currículum victòries en proves extremes com la Big Dog’s Backyard, les 200 milles de l’Ultra Tarragona, la 360º The Challenge o la Trail Menorca Camí de Cavalls. Davant tindrà a rivals com la britànica Elaine Bisson, segona a Spine Race 2022 i guanyadora de l’Spine Race Challenger 2021, la modalitat més curta de Spine Race amb una distància de 108 milles.