Final inesperat a la Cursa de Muntanya de Girona (CMG)

Clàudia Tremps, amb rècord inclós, i Christopher Jones s'imposen en la prova reina de l'esdeveniment decà de Klassmark

330

Hi havia ganes de festa. Girona ha tornat a citar a tots els amants del trail running aquest diumenge 14 de novembre. Ha estat més tard de l’esperat. La situació excepcional que vam viure l’any passat també va colpejar a la Cursa de Muntanya de Girona (CMG). La prova va ser cancel·lada ajornant el desè aniversari fins a nova data. No era una efemèride qualsevol. La cursa de muntanya de la ciutat és la degana de Klassmark; el punt de partida d’un viatge apassionant. 728 dies després de la darrera edició, la CMG ha tancat una dècada de vivències que realcen els valors d’aquest esport. El que hem viscut a la Transgavarres, la distància llarga de la jornada, n’és el millor exemple.

Marc Pérez acariciava la victòria de la Transgavarres. Estava a punt de completar els 51,5 quilòmetres amb 1700 metres de desnivell positiu quan s’ha creuat amb una fletxa errada. El recorregut estava marcat i revisat a la perfecció, però un intrús ha volgut boicotejar la competició modificant l’orientació de l’itinerari. En Marc es desviava del recorregut i l’avantatge que havia assolit fins al moment s’esfumava. Ignasi Riuró, el primer a arribar a la zona d’arribada, conscient de la situació ha decidit aturar-se completament a pocs metres de la línia de meta per esperar en Marc Pérez i travessar-la plegats. Un gest que demostra que el trail running és molt més que competició. Els dos protagonistes es fonien en una abraçada davant dels aplaudiments de la plaça Sant Domènec. A la història encara li quedava un últim gir surrealista. Quan Ignasi Riuró i Marc Pérez es disposaven a creuar l’arc d’arribada, per darrere apareixia Christopher Jones que els avançava en l’últim sospir per aturar el cronòmetre en 4h07’23” i endur-se la victòria que tant havien anhelat en Marc i l’Ignasi.

El guió de la baralla femenina també ha viscut un desenllaç apassionant. Clàudia Tremps ha fet bo els pronòstics i s’ha imposat amb solvència a totes les seves rivals. Fins aquí, tot normal. El que és estratosfèric és el registre que ha firmat. Les 4h42’55” suposen un nou rècord de la prova desbancant a Eli Gordón per cinc minuts. Claudia Tremps ha estat flanquejada al podi de les millors per Elisabeth Martí, última guanyadora, i Jenny Arasil. També cal destacar l’actuació de Jackeline Gómez i Tina Bes, que han format dupla amb Albert Alegre i Guillem Gibert per convertir-se en el primer i segon millor equip mixte. El temps final de les dues les hauria col·locat al podi absolut individual. Seguint el catàleg per equips, la parella formada per Felipe Gonzalez i Jordi Rabionet s’ha convertit en el tàndem masculí més ràpid. Cal destacar que Rabionet ja havia guanyat anteriorment l’Express i el Trail.

La taquicàrdia ha continuat en el circuit Trail on Arnau ArandaJonatan Mora i Ruben Hernández han firmat un final d’infart. Les garrotades entre els tres han estat constants al llarg dels 24 quilòmetres amb 1050 metres de desnivell positiu, però ningú ha pogut escapar-se en solitari. Aranda ha tret un punt extra d’energia quan enfilaven els carrers de Girona per coronar-se campió després d’1h53’44” d’esforç. Tan sols 22 segons entre els tres integrants del podi. Entre les noies, Eva Montero i Irene Fuertes han quedat lluny de les 2h13’33” que ha firmat Àngela Castelló. La vencedora es retrobava amb la CMG cinc anys després de la seva última victòria a Girona. Castelló segueix escrivint part de la història de la cursa de muntanya de la ciutat.

Al que també li queda molta història per escriure és Jan Torrella, present i futur d’aquest esport. La condició de favorit no ha estat un impediment per ser el millor dels 15 quilòmetres amb 600 metres de desnivell positiu de l’Express. Torrella ha completat el recorregut en 1h09’10” per davant de Josep Pagès i Quim Cassany. Per la seva banda, Paula Mata s’ha endut el títol femení travessant la línia d’arribada en 1h21’41”. Mireia Martínez i Aida Iglesias l’han flanquejada en el podi de la distància més ràpida de la jornada.

Les tres distàncies desembocaven al barri vell de Girona, concretament a la plaça Sant Domènec de Girona. Mentre els recorreguts Express i Trail centraven tota la seva atenció en aquest punt, els participants de la Transgavarres s’han desplaçat fins a Palamós per prendre la sortida arran de marc. Entremig: totes les Gavarres. Aquest massís ha estat un cop més l’encarregat de donar vida a la CMG. La màxima prioritat de l’organització era no deixar empremta en aquest espai d’interès natural darrere el seu pas. Aquest és l’ADN de Klassmark, organitzar esdeveniments respectuosos i curosos amb el medi. Només així podrem seguir gaudint de la cursa de muntanya de Girona durant deu anys més.

Foto portada: Sixt Visuals