Josep Miret (UE Urgellenca) es va proclamar diumenge passat en el nou campió junior de la Copa d’Espanya de curses per muntanya de la FEDME. El jove urgellenc va sumar més punts que ningú en el global de les quatre proves de la competició i aconsegueix el seu primer títol nacional.
La convocatòria
El resultat en el Campionat de Catalunya 2020, on va ser campió en categoria junior, li va tornar a obrir les portes de la Selecció Catalana per participar en competició nacional. I concretament a la PeñónXtreme, a Andalusia, prova que obria la Copa d’Espanya. A partir de llavors va unir esforços per a que aquest fos el seu primer gran objectiu de la temporada.
El camí cap al títol
El nivell de Miret en aquesta Copa d’Espanya ha estat molt alt, participant en tres de les quatre proves que conformaven la competició i aconseguint dues victòries i una segona posició.
A continuació ens explica en primera persona el camí cap al seu primer títol nacional:
1a prova- PEÑÓN XTREME (Abril 2021)
Una prova molt dura i molt desnivell: 4 quilòmetres molt ràpids seguits de tres pujades on s’havia de caminar en la seva totalitat i baixades molt tècniques. En començar la cursa em trobava bé i em vaig col·locar al davant no sé per què i a la primera baixada vaig obrir un forat de 20″ sense adonar-me’n. A partir d’allà vaig fer la cursa en solitari tibant de valent al davant sense saber si m’atraparien però incrementant mica en mica l’avantatge. M’encanten les curses tècniques i vaig estar molt content d’arribar en primera posició, per a mi va ser un punt d’inflexió. Vaig sentir-me competitiu i em va donar la certesa que podia lluitar per ser davant de proves amb nivell, allò més gratificant per un corredor. A més tota la Selecció FEEC va obtenir grans resultats
i celebrar els èxits col·lectius va fer de “la Peñón” el moment més emblemàtic de la Copa.
2a Prova- CxM MIRANDA DE EBRO (Maig 2021)
Motivat pels bons resultats al Campionat d’Espanya (subcampió en la modalitat en Línea i 6è en vertical) i la primera prova de la Copa, volia lluitar per una plaça als Mundials Júnior. Amb en Wifred Lladó vam animar-nos per anar-hi ja que no era molt lluny de Catalunya i l’objectiu valia la pena.
Una cursa totalment oposada a l’anterior: molt ràpida, amb poc desnivell i gens tècnica. No era la meva zona de confort però vaig saber adaptar l’entrenament i fer-lo més ràpid. Saber adaptar-se i arribar en segona posició en un perfil de cursa diferent em va fer veure que podia rendir també en altres terrenys i millorar en molts aspectes on abans em sentia poc competitiu. La segona posició em va deixar líder de la Copa i amb molt bones opcions de classificar-me pels Campionats del Món. Objectiu assolit!
Final de Copa – LOS TAJOS SKYRACE (Octubre 2021)
Al final de la temporada em trobava molt bé gràcies al fet que havia espaiat bé les competicions al llarg de l’estiu i encara em sentia amb bones sensacions. Potser les millors de l’any. Em veia molt ben situat per la lluitar per la general de Copa i era una bona manera de posar punt i final a les competicions oficials i importants de l’any. Vam decidir altre cop amb en Wifred de desplaçar-nos a Málaga com a regal: teníem ganes d’acabar la temporada amb bon regust de boca.
La cursa, tècnica i ràpida a parts iguals, no deixa indiferent. A més, les altes temperatures de l’octubre malagueny van ser-ne protagonistes. Vaig anar-hi molt tranquil, havia fet la feina i gaudit molt del procés, ser allà era un premi de tot l’any i fins i tot superava les meves expectatives de sis mesos enrere. La cursa va ser molt ràpida des del principi, amb corredors andalusos de la meva categoria i també el Campió de la Copa d’Espanya Absoluta de Verticals (Alberto Gamero). No va ser fins a l’inici de la segona pujada, on les cames ja acumulaven fatiga, quan vaig poder imposar un ritme més fort i situar-me en primera posició. Vaig coronar amb l’Alberto Gamero i posteriorment vaig llançar-me fins a meta amb alguna molèstia a la panxa (intueixo que per la calor sobtada) però baixant ràpidament. Recordo haver-la gaudit molt, esforçant-me però somrient a estones i sense cap pressió psicològica que m’impedís córrer al màxim nivell.
Crec que guanyar la Copa és un bon premi a la constància durant la temporada però sobretot estic orgullós del meu rendiment. He sabut gestionar moltes emocions durant l’any i tots els alts i baixos que comporta l’entrenament. Per a mi, veure’m lluitant per les posicions davanteres en competicions de nivell és el que més valoro i allò que dona la certesa de fer les coses bé i d’aprofitar les experiències que et brinden les competicions. Viatjar, compartir moments amb la selecció, anècdotes. Tot plegat val molt la pena.
Foto portada: Chito
