La Pyrenees Stage Run 2022 tanca la sisena edició amb unes sensacions immillorables

L'equip belga Team Far guanya en categoria femenina, en mixta els suïssos de Ticktack i a la general triomfen els txecs de Runsport

509
La PSR travessa el Pirineu català, de Ribes de Freser a Salardú. Foto: Guillem Casanova

Ja fa set dies que una setantena de trail runners aventurers, units en grups de dos o tres persones, van sortir de Ribes de Freser amb l’objectiu de creuar corrent el Pirineu català. Aquest repte esportiu porta el nom de Pyrenees Stage Run (PSR), i és la única cursa per etapes d’aquest estil que es realitza en terres pirenaiques. Aquest dissabte a Salardú (Vall d’Aran) s’ha posat el punt i final a aquesta espectacular aventura amb una arribada digne del repte, on no hi ha faltat la música i la festa.

El desafiament ha estat majúscul: 240 quilòmetres i més de 15.000 metres de desnivell, però darrere d’aquestes xifres impressionants s’amaga molt més que les cames cansades per l’esforç realitzat. La PSR, que enguany celebrava la seva sisena edició, s’ha caracteritzat, una vegada més, per ser una experiència única i embolcallant, durant la qual participants i organitzadors han esdevingut, durant una setmana, una petita gran família.

Tots els equips, excepte un han pogut acabar la carrera de forma satisfactòria. Tot i això, els corredors que a Encamp (Andorra) van haver de retirar-se han pogut seguir endavant, saltant-se alguns trams d’etapa o començant més tard si era necessari. D’aquest manera, tot i no ser finishers, han pogut continuar gaudint de l’experiència PSR, han vist els Pirineus i han pogut viure la cursa i l’ambient fins al final que, al cap i la fi, era el més important.

Un recorregut envejable

El recorregut és un altre dels factors que converteix aquesta cursa per etapes en una experiència de primera categoria. Tot seguint el traçat del GR11, els participants han arribat a travessar fins a cinc parcs naturals, passants per indrets tan icònics com el cim del Balandrau, la Portella dels Engorgs, la Vall del Madriu –ja a Andorra i considerada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO-–, l’entranyable refugi de Baiau, la Collada dels Tres Estanys o el Refugi de Saboredo, a l’emblemàtic Parc Nacional d’Aigüestortes.

Seguint una filosofia del mínim impacte, l’organització ha estat especialment curosa amb la preservació del terreny per on ha transcorregut tota la carrera, minimitzant el marcatge del recorregut –fins i tot deixant alguns trams d’aventura on cada equip havia d’orientar-se autònomament–, i fent una recollida escrupolosa dels residus generats, que en tot moment s’han intentat reduir al màxim.

Valoracions dels participants i organitzadors

Un cop acabada aquesta intensa setmana tan plena d’emocions, en Tomàs Llorens, un dels codirectors de la cursa, ha afirmat content que “ha estat una setmana espectacular de meteorologia perfecte, tots els dies hem tingut sol, però la calor no ha sigut en cap moment sufocant”, ha afegit.

L’etapa d’aquest dissabte, que ha estat especialment tècnica en la seva part central, ha entusiasmat als participants. En Josep Manuel i l’Oscar Tato, de l’equip Talaixa Team comentaven que “ha sigut una etapa molt dura, amb un desnivell molt alt i un terreny tècnic on calia tenir sang fred. El paisatge, tanmateix, ha sigut increïble”. En la mateixa línia, la Noelia Gutiérrez i en Ferran Domenech, de Més Viatges, asseguraven que la d’avui ha estat la millor etapa de totes. “L’arribada”, asseguraven, “ha sigut molt emocionant, amb tot l’staff aplaudint, però sumant també l’entrega de la medalla de finisher que a més d’un ens ha fet caure la llàgrima”.

Tots dos equips també han destacat la gran feina que ha fet l’organització. En Josep i l’Oscar asseguraven que “és molt difícil trobar una cursa d’aquesta categoria, amb tant desnivell, tants quilòmetres i un equip tècnic i de voluntaris tant entregat”. Per la seva banda, la Noelia i en Ferran han dit que “l’staff sempre portava un somriure, sempre t’animava i han estat per nosaltres fins a l’últim detall. Ens ho hem passat d’allò més bé, ha sigut una experiència fantàstica, de les millors coses que hem fet mai, i sempre guardarem al cor aquests dies de cursa”. Per últim, han volgut animar a tothom que li agradi el trail running a fer-la, “als de casa, però també a la resta de persones espanyoles i d’arreu del món, un deu!”, ha conclòs.

Els resultats finals

Després de donar una medalla a cada un dels voluntaris per agrair la feina feta, la jornada ha acabat amb l’entrega d’un paravent de finisher a tots els participants que han acabat la cursa i, finalment, els trofeus pels guanyadors de l’etapa i als guanyadors absoluts.

Amb una sòlida mostra de constància i talent, que han mantingut des del primer fins a l’últim dia, els txecs Zdenek Hruska i Martin Jor, de l’equip Runsport, s’han endut la primera posició a la general sense baixar del podi en cap etapa. És també el cas de Ticktack, l’equip suïs mixt, format per Jörg Steiner i Astrid Forrer, que, malgrat haver punxat a la cinquena etapa, han mantingut la primera posició a la general des del primer fins el darrer dia.

Finalment, en categoria femenina, les belgues Katrien Aerts i Debby Urkens de l’equip Team Far, s’han endut la primera posició amb un bon marge respecte les segones classificades, que només en la primera etapa els hi van poder esgarrapar la primera posició.

Podeu consultar tots els resultats de la Pyrenees Stage Run en aquest enllaç.