A les mijtanit de dissabte arrencava la prova reina des de Benasc. Centenars de persones acompanyaven els 260 participants que prenien la sortida. Per davant, ni més ni menys que 105 km i 6.760 m de desnivell positiu.
A la categoria masculina, aviat un quartet format per Antonio Dávila, José Luis Calvo, Urko Valdivielso i Ion Azpiroz va prendre la capdavantera. Van fer equip durant tota la nit per superar junts la part més salvatge del recorregut, amb el coll de Salenques (2.820 m) com a sostre. La baixada d’Estiba Freda va ser clau per al desenvolupament de la competició. Dávila, Calvo i Valdivielso van prémer l’accelerador mentre que Azpiroz, més experimentat, va decidir deixar-los marxar.
Així van passar per Benasc (km 55), amb el primer bucle al voltant de l’Aneto completat, però el sobreesforç aviat va fer efecte en els fins aleshores líders. José Luis Calvo, amb problemes estomacals, va haver de retirar-se a la primera pujada a Cerler, tram en què Ion Azpiroz va tornar a connectar amb el grup capdavanter. La pujada al coll de Forqueta (2.860 m) va posar cadascú al seu lloc, Azpiroz al primer i Urko Valdivielso i Antonio Dávila competint pel segon.
Finalment va ser veterà Ion Azpiroz qui es va emportar la victòria amb un temps de 16 hores, 35 minuts i 16 segons a la línia de meta. “Ha estat impressionant, m’ha sorprès molt la quantitat de gent que havia animat pel recorregut. És la meva quarta o cinquena vegada aquí, havia pujat al podi, però mai havia guanyat, així que estic molt content”, ha compartit el guipuscoà, que culmina amb aquesta victòria una complexa lesió al turmell que li ha tingut apartat durant gairebé 3 anys . Darrere seu, Urko Valdivielso (17:20:33) va pujar al segon calaix del podi i Antonio Dávila (18:42:04) al tercer.
Entre les noies, Leticia Bullido va dominar amb mà de ferro des dels primers quilòmetres i va anar obrint distància amb la resta de corredores a mesura que superava les nombroses dificultats del traçat. Si la diferència amb la segona classificada després de l’anell de l’Aneto era de gairebé 30 minuts, després del de Posets va pujar a més de 2 hores.
“És la meva primera participació. No coneixia el recorregut, però m’ha sorprès gratament. Els darrers quilòmetres s’han fet durs per la calor, però era una cosa del que ja estàvem avisats. M’agradaria repetir en una altra de les distàncies per veure de dia alguns dels llocs tan bonics pels quals hem passat de nit”, ha explicat la corredora madrilenya, que va parar el cronòmetre en 19 hores, 57 minuts i 36 segons.
Les següents posicions també van ser estables durant gran part del traçat, sent Pilar Montesinos (22:00:33) i Esther Fernández (22:50:02) les altres dues corredores al podi.
Marta Molist guanya la Vuelta a l’Aneto
Ja a les set del matí partia la “Vuelta a l’Aneto”, de 55 km i 3.630 m, amb 627 participants a l’arc de sortida. Marta Molist i Alberto Torres van ser els clars vencedors d’una prova que van liderar des del principi.
La catalana, vigent campiona d’Espanya d’ultratrail, va deixar una gran marca de 8 hores, 40 minuts i 26 segons. “Ha estat més dur del que s’esperava per la gran quantitat de pedres i per la calor. Fins i tot he hagut de beure aigua directament del riu, cosa que no acostumo a fer perquè et pot asseure malament, però no tenia cap altra opció”, reconeixia la corredora de 40 anys, a qui esperava la seva família a la línia de meta. Eli Ríos (9:07:50) va ser segona i Nuria Orta (9:35:19), tercera, mentre que la primera aragonesa va ser Julia Pérez (9:51:39), que va aconseguir el títol autonòmic.
A la categoria masculina es va viure un dels moments per al record d’aquesta novena edició del GTAP. El guanyador Alberto Torres, que també es va proclamar campió d’Aragó d’Ultras, va aprofitar la seva entrada triomfal a meta per demanar matrimoni a la seva parella, que va acceptar davant la curiosa mirada del públic. “Ha estat un dia perfecte. La meva noia també és atleta i està passant una temporada difícil per les lesions, així que vaig pensar que aquesta victòria havia de ser per celebrar-ho amb ella”, explica el corredor de Vinaròs (Castelló), establert a Biescas (Osca), que va parar el crono en 7 hores, 19 minuts i 48 segons. La segona plaça va ser per a Cristian Callau (7:24:19) i la tercera per a Etor Etxeandia (7:34:11).
Anna Comet suma una nova victòria a la Marató
A les vuit del matí, amb una hora d’avançament per esquivar en la mesura del possible les altes temperatures, van partir els 728 participants de la Marató de les Tucas, amb els seus 42 km i 2.500 m positius per la vall d’Estós.
En l’aspecte competitiu, Anna Comet ha estat la gran protagonista de la prova, emportant-se la victòria i el rècord femení amb 5 hores, 16 minuts i 24 segons, rebaixant-lo en més de 8 minuts. “Això és alta muntanya i per als que l’estimem és un gust passar per aquests llocs”, reconeixia l’atleta catalana, que a més aconseguia el triomf en la prova vertical celebrada dijous. Segona va ser la balear Ángels Llobera (5.48.03), mentre que la oscenca Laura Labarta (5.51.38) ha estat tercera.
Entre els nois, el valencià Borja Gallardo es va imposar entre els nois amb un temps de 4 hores, 34 minuts i 10 segons, quedant-se a aproximadament 3 minuts del rècord que ostenta Marcos Ramos des del 2021. “Vaig ser quart aquí el 2019 i des de llavors pensava a venir a intentar millorar-ho. Aquest any, que estic entrenant millor, ho he pogut aconseguir baixant en 13 minuts el meu propi temps, així que estic molt content”, va explicar el corredor de 24 anys, que gairebé no competeix. Darrere seu, l’aragonès Alberto Lasobras (4:44:24) i el segovià David López (5:03:41) han completat el podi.
Diego Simón i Pilar Medina, protagonistes de la Mitja Marató
A les vuit del matí del diumenge partia la cursa de 25,5 km i 1.250 m positius amb 566 participants. L’argentí Diego Simón, que ja va ser segon al Quilòmetre Vertical, s’ha proclamat vencedor amb un temps de 2 hores, 11 minuts i 29 segons. “Això és preciós i em sento molt estimat aquí, amb la gent animant durant tot el recorregut. He donat tot el que tenia i al final ha sortit bé”, reconeixia el corredor, que ja va vèncer el 2018. El francès Romain Lacaste (2:13:18) i l’aragonès Sergio Serrano (2:15:12) van ser segon i tercer, respectivament.
Entre les noies, l’alacantina Pilar Medina ha estat la primera en arribar a Benasc, després de 2 hores, 37 i 1 segon d’esforç. Després, Patricia Villanueva (2:44:59) i Ainara Urrutia (2:48:49) completaven el podi. “He gaudit, però també he patit molt. És una cursa molt ràpida i per tant molt exigent. Això sí, els paisatges ho fan tot molt més suportable. Havia estat per aquí de vacances i sempre vaig voler competir en aquesta carrera tan multitudinària i prestigiosa”, ha detallat la vencedora.
Álvaro Osanz i Sonia Martín, els més ràpids
255 corredors van prendre la sortida a les nou del matí per enfrontar-se als 10,7 km i 460 m positius de la modalitat més curta i explosiva -i no menys meritòria- del GTTAP. Després de ser tercer el 2018 i segon el 2019, Álvaro Osanz es va emportar per fi el seu primer triomf a Benasc. El jacetà va parar el crono en 49 minuts i 3 segons. “He posat el meu ritme des del principi i m’he aconseguit escapar a la primera pujada. A partir d’aquí, he regulat per tornar a apretar a la part final de descens cap a Benasc”, ha detallat el corredor internacional. Carlos Jávega (54:36) i el llegendari Raúl García Castán (56:03) l’han secundat al podi.
La categoria femenina també ha tingut una clara, la corredora de l’equip Trangoworld, Sonia Martín, que ha creuat la línia de meta a 1 hora, 2 minuts i 8 segons. Després, Andrea Barranco (1:09:30) i Martina Laplana (1:12:51) han estat segona i tercera. “Avui el meu cervell només pensava a córrer, córrer i córrer. Després de fer la Marató de les Tucas l’any passat, aquesta vegada tocava una distància més curta, però igualment dura i preciosa. Espero tornar també l’any que ve”, ha expressat la guanyadora
Text: Territorio Trail Media. Foto: Raúl Santana
