“Marcha sin tregua” o “La gran pateada” eren alguns dels titulars que a mitjans dels 90 podies llegir a les cròniques dels diaris locals sobre la Travessa Núria-Queralt. Potser ara sona a ridícul amb el naixement de curses de resistència on prima “qui la te més grossa”. Però pels corredors d’aquella època allò era un esdeveniment únic, un objectiu que tothom volia conquerir alguna vegada a la vida. La Núria-Queralt era la travessa de les travesses.

Rondava la primavera del 1978 quan un grup d’entusiastes del Club d’Esquí Berguedà van decidir organitzar la primera marxa de resistència en una època on el caminar no estava gens de moda i es titllaven de raros aquells que ho feien. De fet, només existia la mítica Travessa Matagalls-Montserrat com a prova organitzada com a tal.

Recorregut de somni a cavall entre el Ripollès i el Berguedà

No va ser fins l’any 1991 quan es va realitzar la primera edició, prenent com a model la prova montserratina. L’itinerari –de 92km i 3.700m desnivell positiu- unia el santuari de Núria i el de Queralt (Berga) passant pel pas dels Lladres, collada de Toses, collada de les Tortes, Coll de Pal, refugi Rebost, Coll d’Escriu, Els Empedrats, Coll d’Escrigà, Molí Cal Ferrer, Fumanya i Espinalbet. Però mica en mica, i amb l’increment de la participació, es va anar modificant el recorregut, sempre buscant la manera de quadrar la distància màgica dels 92 quilòmetres. Al 1998 es va substituir el pas de la collada de les Tortes –molt perdedor en cas de boira- per la pujada de Costa Rasa (La Molina), baixada pel Torrent Negre i posterior ascens al Coll de Pal. A l’any 2009 es va introduir el descens fins a l’estació de tren de La Molina i el pas per Saldes, el Portet i la Font de la Bruixa. I ja a l’any 2014 es va incorporar el tram al refugi Corral Blanc, Castellar de N’Hug i refugi d’Ensija, allargant-se als 96km i 6.150m D+ de l’última edició a l’any 2015. També cal dir que l’arribada es va haver de modificar per qüestions d’espai, substituint el mític santuari de Queralt per Berga –Parc del Lledó primer i després a la Font del Ros-.

Una participació de rècord

La participació es va consolidar al 1998 amb la inclusió a la Copa Catalana de Caminades de Resistència, assolint una cota històrica de 600 participants en l’edició del 2009, coincidint amb l’auge de proves i corredors, baixant al centenar i escaig en l’última edició. La massificació del calendari, les exigents normatives d’estaments i federacions van acabar per fer desaparèixer aquesta mítica prova al 2015.

En aquests 25 anys van arribar a finalitzar fins a 2262 corredors únics. Podeu veure tots els classificats, amb els temps establerts en aquest enllaç.

La Travessa Núria-Queralt va tenir guanyadors il·lustres, des del mític Josep Santasusana i Teresa Roca -mare de Pau Bartoló- fins a Pau Capell i Laia Díez. El rècord de la prova quedarà per a Enric Llonch (9:50:00) i Dolors Pons (13:40:00). Aquí teniu el palmarès complert:

La meteorologia també ha jugat un paper important. A l’edició del 1992 va nevar, enfarinant les cotes més altes fins el Coll de Pal, la onada de calor del 1994 i 2015, la boira del 1997 o les fortes tempestes del 2009.

La Travessa Núria-Queralt va ser prova puntuable per a la primera Lliga Catalana LAFUMA de Curses d’Ultraresistència de la FEEC al 2011 i, posteriorment, de la Copa Catalana de Curses d’Ultraresistència en el període 2012 a 2015. A més, en l’última edició va ser Campionat de Catalunya de l’especialitat.