Parlar de Pau Capell (The North Face) és sinònim de victòria. Però també de treball, humilitat i constància durant anys fins a situar-se entre els millors corredors del món. La seva victòria a UTMB va ser la consolidació d’una trajectòria. Ara queda el més difícil: mantenir-se en la cresta de l’ona. Parlem amb ell una estona i repassem el que serà el seu 2020.
“Serà molt difícil tornar a guanyar a Transgrancanaria”
Bones Pau. La temporada passada va ser, sense dubte, la millor de la teva carrera esportiva. I ara què?
Bé, com sempre miro de fixar-me objectius. I per aquest 2020 en tinc tres ben definits: Transgrancanaria, Madeira Ultra Trail i UTMB. Després en tinc d’altres que he escollit per diferents motius: la Ourea Trail m’atrau pel seu format en etapes, desconegut per a mi, i la Trail Menorca Camí de Cavalls, que sempre agafo amb moltes ganes perquè Menorca la considero com la meva segona casa.
Transgrancanaria (4-8 de març) i tu teniu una sinèrgia especial. Guanyar tres vegades consecutives no és gens fàcil.
Com bé dius, guanyar consecutivament una cursa és complicat. Fer-ho tres vegades va ser increïble i una quarta ja seria la bomba. Però sóc conscient que serà molt difícil tornar a repetir triomf. Enguany hi ha corredors de molt nivell i força ràpids que no m’ho posaran gens fàcil, com Pablo Villa, Gediminas Grinius, els nord-americans Dylan Bowman i Jared Hazen o els asiàtics Peiquan You i Fuzhao Xiang (guanyadors de la HK100).
“Transgrancanaria, Madeira i UTMB seran els principals objectius de la temporada”
En aquest inici d’any ja t’hem vist guanyar proves al voltant del món. Com t’estàs preparant per a afrontar la temporada?
Per arribar al primer objectiu de la temporada m’estic preparant durament com sempre. A Mèxic, a l’Ultra Uachi (56km), vaig córrer contra els millors corredors del país i això em va anar molt bé per exigir-me al màxim en un terreny en alçada, corrent pràcticament a 2.300m d’alçada. Després a Ultra Porto Moniz (48km D+2800m) a Madeira, que m’ha servit per testejar el terreny de cara a la MIUT en un terreny molt irregular.
I, en quant a entrenaments?
Seguint la pauta de la meva entrenadora Laia Díez, estic realitzant una mitjana d’entre 4 a 6 hores diàries, introduïnt moltes hores de volum per arribar a Transgrancanaria amb les cames força ràpides. Ho combino pujant a Andorra a practicar l’esquí de muntanya, que em serveix per agafar potència en alçada sense impacte i, alhora, treballar un altre tipus de ritme cardiovascular en alçada. L’ajuda de l’Anna Grífols en termes de nutrició també segueix sent molt important.
Sembla que enguany tampoc podras rivalitzar amb Kilian Jornet a UTMB per la seva manca de punts per participar-hi. Veus justa la seva exclusió per aquesta normativa?
Jo el convidaria perquè vull córrer contra ell. Si els punts són per demostrar que estàs capacitat per a fer una cursa d’aquestes característiques, a Kilian no li cal presentació. Però també és cert que si hi han unes regles de joc per a tothom, cal acceptar-les. Personalment, sempre voldria els millors en la línia de sortida.
“Cal més implicació per part de les federacions en la lluita contra el dopatge”
Canviem de terç. Fa poques setmanes es publicava la notícia de la caiguda de la major xarxa de dopatge d’EPO en la que es veurien involucrats alguns corredors de muntanya. Que pots dir al respecte?
M’agradaria realment saber qui són els corredors que s’han dopat per assenyalar-los i saber qui fa trampes en aquest esport. En temes de dopatge crec que ens falta molt per aprendre i ser realment seriosos. Els controls antidopatge en el nostre esport són insuficients i les federacions haurien de fer una passa endavant per regularitzar-ho. Al final no pots ficar la mà al foc per ningú. Un està segur del que fa però no pas de la resta.
I ja per acabar, com veus el panorama general del trail, amb la participació de diferents federacions, circuits, etc.
Per una banda, la creació de nous circuits és positiu per fer més gran l’afició d’aquest esport, però per una altra crec que s’està professionalitzant massa. Cada federació busca el seu benefici personal i crec que s’haurien d’unificar criteris. La federació de muntanya i la d’atletisme haurien d’intentar unir forces per a que aquest esport sigui el més sa possible amb les millors possibilitats pels esportistes professionals i els corredors populars.
Fotos: Marta Bacardit Photography
