Miquel Corbera (1:21:30) i Susanna Saapunki (1:33:11) van establir un nou rècord a la mítica “Pujada a Coll de Pal”. La cursa, organitzada pels Amics de l’Atletisme de Bagà, va celebrar la seva 40a edició. Fins a 88 corredors van cobrir els 19 quilòmetres i 1.300m de desnivell de pujada entre la localitat de Bagà (Berguedà) i Coll de Pal, situat a 2.106m d’alçada.
Miquel Corbera i Susanna Saapunki estableixen dos nous rècords
“Sabia que el rècord seria difícil per estar en possessió d’un superclasse de curses verticals com en Daniel Osanz. Però també sabia que el rècord era de 2021, que no és en l’estat de forma actual”, ha explicat Miquel Corbera a través de les seves xarxes socials. El corredor català va creuar la meta en 1:21:30, millorant en poc més d’un minut el temps d’Osanz. Darrera Corbera, van arribar el francès Killian Allaire (1:26:18) i Marcel Palau (1:29:09).
En categoria femenina, l’atleta d’Asics, Sara Alonso, va arrencar amb força des del començament amb predisposició per rebaixar l’actual rècord que ella mateixa va establir en 2021 amb 1:40:21. Però en la lluita amb la donostiarra s’hi afegiria Susanna Saapunki. La finlandesa de l’equip New Balance, una autèntica especialista verticalera, va imprimir un ritme difícil de seguir per Alonso, que veia com s’anava allunyant a mida que passaven els quilòmetres. Saapunki acabaria creuant l’arribada a Coll de Pal amb un estratosfèric temps de 1:33:11, millorant en 7′ el temps de Sara Alonso. La mateixa Alonso arribaria segona en 1:38:40, i la francesa Noemí Vachon tancaria el podi en 1:51:37.
- Classificacions Pujada a Coll de Pal 2024
PUJADA A COLL DE PAL. Història d’una cursa emblemàtica
La cursa “Pujada a Coll de Pal” té quelcom especial. De caràcter popular, al costat de la Pujada Granada – Pic Veleta (50 km i D+2.600m) i la Pujada a l’Angliru (13 km i D+1.300m), dos mítics ports de muntanya, són les úniques curses que hi ha a Espanya sobre asfalt i pendent de pujada, sent la de Coll de Pal la primera a realitzar-se.
La prova va néixer el 1984, organitzada per l’Associació d’Amics de l’Atletisme de Bagà, per celebrar la construcció del Túnel del Cadí. El 1988, quatre anys després, Rafael Garcia, gairebé sense saber-ho, establiria el rècord masculí de la prova (1:24:42). El 1994, deu anys després, Quima Casas, pionera de les curses de fons al nostre país i rècord d’Espanya de 100km (1992) ho faria amb el femení (1:47:59).
En 2021, l’aragonès Daniel Osanz i la basca Sara Alonso passarien a la història de la prova en trencar el rècord que perdurava des de feia dècades, establint el llistó en 1:22:39 i 1:40:21 respectivament. Uns registres que semblaven inabastables, però que han durat tant sols tres anys, posant de manifest l’evolució i la progressió ascendent dels corredors a dia d’avui.
Foto: Koastal Forest
