El passat divendres dia 5 d’agost finalitzava la primera edició de la Transpyrenea, una nova prova d’ultraresistència de 866km i 55.000 metres de desnivell positiu que va creuar el Pirineu d’est a oest a través del sender francès GR-10. Dels 262 corredors que van prendre la sortida a Le Perthus, un total de 78 van creuar l’arribada situada a Hendaia, superant les espectatives que la pròpia organització esperava.
La victòria d’aquesta brutal ultratrail va ser compartida pel suec Johan Steene, que havia liderat en solitari durant 800 quilòmetres, i els francesos Valery Caussarieu i Laurent Gueraud després de 12 dies i 14 hores. En fèmines, la alemanya Júlia Boettger ho feia en solitari dues hores després, a més de classificar-se en la quarta posició de la general.
Quatre catalans finishers, quatre experiències
Tot i començar amb problemes estomacals, el gironí Joel Jaile va aconseguir reposar-se i ser el primer català en travessar els Pirineus després de 13 dies i 22 hores. “La Transpyrenea se’m quedarà gravada a la memòria per molt de temps. Degut als problemes dels principi, vaig haver d’hidratar-me molt i sortir lent per a poder continuar. Poc a poc vaig aconseguir recuperar-me i em va permetre gaudir de la travessa i compartir la experiència amb altres corredors. L’estratègia va ser anar de menys a més i descansar un mínim de 6 hores diàries. Sense comoditats per dormir, la anècdota va ser la de recórrer un quilòmetre d’anada i un de tornada per dutxar-te a la base de vida de Bagneres de Luchon després de cinc dies de travessa”.
El tarraconí Marc Fernández ho feia després de 14 dies i 13 hores. Curtit també d’experiències en proves de llarga distància, defineix la prova com a “una autèntica aventura de supervivència. Cada dia era un món i no sabies com acabaria. A més, els quilòmetres no coincidien amb el marcat per la organització i, tot i retallar uns 40km entre les bases de vida 2 i 3, m’han sortit prop de 940. Una barbaritat. Hem dormit en llocs inversemblants, com estables, garatges i tendes de campanya humides. Tot i portar suficient aliment liofilitzat, comprar el necessari durant el camí era realment dificil”.
El camí del guixolenc Jordi Costa i l’esparreguerí Dani Rodríguez els va unir per afrontar la Transpyrenea de forma conjunta. Una opció que els va ajudar mútuament a creuar la línea d’arribada després de 16 dies i 7 hores: “Tant en Jordi com jo teniem clar que la clau seria una bona estratègia: cuidar els peus, una bona hidratació i dormir entre 4 i 6 hores diàries. La Transpyrenea té uns paisatges impresionants, on vam gaudir de boires i postes de sol increïbles”.
Tot i les bones experiències viscudes, tots quatre coincideixen en les múltiples mancances que ha tingut aquesta primera edició, com la de no disposar un geolocalitzador personal per a cada corredor com a mesura de seguretat, no tenir una assistència mèdica per a primeres cures, permetre ajuda externa en qualsevol punt, la no revisió a fons del material obligatori i no fer una selecció acurada dels corredors participants.
Foto portada: Aitor Toribio Fotografía
