L’amenorrea és el terme mèdic que s’utilitza per referir-se a l’absència de menstruació en la dona, i malgrat que no es considera una patologia en si, es pot considerar un símptoma d’algun altre problema de salut subjacent. Cal mencionar que també pot ocórrer de forma natural com a part de processos fisiològics (és el cas de l’embaràs, la lactància o la menopausa).
S’anomena amenorrea primària la que al·ludeix a la falta de sagnat menstrual als 16 anys, en noies amb un creixement normal. Per altra banda, l’amenorrea secundària es defineix quan en una dona manquen, com a mínim, 3 cicles menstruals. És important tenir una regularitat del cicle menstrual, ja que el fet de no ser així pot ser indicatiu d’alguna patologia. Per tant, en aquests casos, per poder abordar l’amenorrea s’haurà de tractar, en primer lloc el motiu que la provoca.
Entre les causes més freqüents d’amenorrea (deixant de banda les naturals, com l’embaràs, la lactància i la menopausa) podem trobar:
- L’ús d’alguns fàrmacs i teràpies: Hi destaquen els anticonceptius hormonals (píndoles anticonceptives, anticonceptius injectables, DIU hormonals), tot i que després de suspendre’n l’ús, el cicle habitualment es restableix. Altres tipus de medicaments com alguns antidepressius, antipsicòtics, alguns per a la pressió arterial, antial·lèrgics, i tractaments per la quimioteràpia i la radioteràpia, també la poden provocar.
- Causes relacionades amb l’estil de vida: Majoritàriament per un pes excessivament baix, o un percentatge de greix corporal reduït (dos factors que es poden donar a partir d’un consum disminuït de calories, o d’un excés d’exercici extenuant), però també per estrès emocional.
- Alteracions hormonals: La síndrome de l’ovari poliquístic (PCOS), problemes relacionats amb la tiroide, tumors hipofisiaris, o una menopausa precoç, entre d’altres.
Per tant, les persones amb més factors de risc per a patir amenorrea seran les que hagin tingut antecedents familiars d’amenorrea o menopausa prematura, que pateixin patologies malabsortives del tracte gastrointestinal o trastorns del comportament alimentari (com anorèxia, bulímia…), i les que realitzin un exercici excessiu, principalment.
Un cop analitzades les causes que poden provocar aquest signe clínic, el següent punt a tractar és l’impacte que té sobre la salut i el rendiment esportiu. Per això hem de tenir en compte que el fet de no tenir la menstruació va estretament lligat a una situació hormonal, en la que es donen uns baixos nivells d’estrògens i progesterona, dues de les principals hormones del cicle menstrual.
El primer, i més evident, és la infertilitat i altres dificultats en l’embaràs. En suprimir-se el cicle menstrual, no es pot produir l’ovulació pel que no podrà generar-se un embaràs, i fins i tot en casos de gestacions ja establertes poden succeir avortaments espontanis a causa del desajust hormonal. No obstant, això no indica problemes de fertilitat a llarg termini un cop corregida la causa de l’amenorrea, sempre que aquesta no hagi sigut prolongada. Secundàriament a aquest punt, augmenta el risc d’infeccions en el tracte genitourinari (a raó de canvis en la mucosa i músculs vaginals per la deficiència de cicle menstrual).
Seguidament, és freqüent l’aparició d’osteoporosi, ja que a causa de la concentració reduïda d’estrògens i progesterona, es produeix un descens de la massa òssia de la dona, de manera que els ossos es tornen més fràgils. Això és un agreujant en el cas de les esportistes, doncs en tenir una menor fortalesa òssia hi ha més risc de lesió per fractura d’ossos. A més si aquesta amenorrea succeeix en l’època d’adolescència, un moment crucial per a la formació òssia, les conseqüències poden ser especialment greus a llarg termini. Cal destacar que per gaudir d’una bona salut òssia no només s’ha de controlar que els nivells hormonals es mantinguin correctes, sinó que també és fonamental mantenir una adequada aportació de calci i vitamina D al llarg de la vida.
Una altra conseqüència de l’amenorrea és la possible aparició de malalties cardiovasculars, un fet que també s’explica pels baixos nivells d’hormones estrogèniques en l’organisme. Els estrògens, a escala cardiovascular intervenen en la inflamació, l’estrès oxidatiu, a més de ser un vasodilatador (dilata els vasos sanguinis). Per tant, quan disminueix la quantitat d’aquests pot aparèixer arterioesclerosi (engruiximent de les parets arterials, pel que el flux de sang és menor), i en conseqüència esdeveniments cardiovasculars com infarts de miocardi o cerebrovasculars.
Els nivells circumdants d’estrògens disminuïts també es relacionen amb efectes sobre els estats d’ànim i altres trets psicològics, doncs aquests influeixen en nombroses àrees del cervell. Aquestes hormones modulen una varietat de neurotransmissors entre els quals es troba la serotonina (relacionada amb el benestar i la felicitat), participant en la unió d’aquesta amb el seu receptor, el que vol dir que a menor concentració d’estrògens menor serà la captació de serotonina per part del cervell.
Una altra conseqüència que afecta directament en el rendiment esportiu és la pèrdua de l’elasticitat, que en els lligaments provoca una major probabilitat de lesió, així com una menor capacitat de recuperació d’aquestes. A més, la reducció de l’elasticitat ocorre a tots els nivells en l’organisme, per la qual cosa també es podrà observar una vellesa prematura.
De fet, en les esportistes és comú el terme “triada atlètica” que fa referència a la coexistència de tres condicions relacionades entre elles: l’amenorrea (o trastorns menstruals), l’osteoporosi (o pèrdua òssia prematura / impossibilitat d’aconseguir la massa òssia màxima), i els trastorns alimentaris (o disponibilitat d’energia escassa), que s’observen en les atletes de competició. És especialment important prevenir-la sobretot en les noies, ja que pot afectar al creixement i desenvolupament normals, a més d’augmentar el risc de lesions i disminució del rendiment esportiu.
El principal enfocament per tal de poder combatre l’amenorrea ha de dirigir-se en la correcció de la causa que la produeix. Si el motiu d’aquest símptoma clínic és relacionat amb l’estil de vida de la dona, el tractament es centrarà en aconseguir un pes adequat o a un percentatge de greix corporal saludable, a controlar els nivells d’activitat física i a reduir els factors d’estrès.
D’altra banda, l’abordatge pot incloure altres teràpies mèdiques, quirúrgiques o ambdues. El principal tractament mèdic consisteix, per mitjà de píndoles anticonceptives o altres medicaments hormonals, al restabliment el cicle menstrual. Altres causes poden ser tractades amb altres teràpies si així ho considera el personal mèdic pel que és important consultar amb un professional de la salut quan es detecti aquest símptoma.
Anna Grífols. Dietista-Nutricionista especialitzada en l’esport.
Des de Nutriexper planifica la nutrició de molts esportistes amateurs i d’elit, com en Pau Capell entre d’altres. A banda, organitza la direcció tècnica dels avituallaments de moltes proves esportives. Corredora de curses per muntanya, fa de la seva passió una professió.
Consultes o peticions, per correu electrònic.
