Ben Dhiman i Blandine L’Hirondel han escrit un dels millors capítols de la història de l’UTMB. Els dos guanyadors d’aquesta edició han guanyat amb autoritat davant dels seus rivals i signen la seva primera victòria a l’Ultra-Trail du Mont-Blanc amb uns registres mai vistos en la història de la competició.
Una UTMB que va començar endarrerint la seva sortida dues hores pel risc de tempestes al massís. La meteorologia també va obligar l’organització a retocar el recorregut. L’UTMB va eliminar el pas tècnic per les Pyramides Calcaires, després del Col de la Seigne, tant odiat pels corredors d’elit, deixant el traçat final en 174 km i 9.700 m de desnivell positiu.
Com és habitual, la nit deixava el primer reguitzell d’abandonaments. Els més sonats Vincent Bouillard, campió en 2024, i la tricampiona nord-americana Courtney Dauwalter, a la que s’han afegit Rod Farvard, Sylvain Court, Andreas Reiterer, Fuzhao Xiang, Eszter Csillag o Aroa Sío, entre d’altres.
Ben Dhiman: una victòria d’un altre planeta
L’actuació de Ben Dhiman ha estat per emmarcar. El nord-americà s’ha tret l’espina d’un UTMB que fins ara se li havia resistit, amb dues retirades i un segon lloc el 2025, quan Jim Walmsley no va donar opció als seus rivals.
Aquest cop, Dhiman ha marcat territori des de ben aviat. S’ha posat al capdavant en l’ascens a La Balme i ha imposat un ritme alt i constant que ningú ha pogut seguir. Baptiste Chassagne, Joaquín López i Caleb Olson han estat els que més s’hi han apropat, però sempre des de la distància.
Amb el pas dels quilòmetres, el marge no ha fet més que créixer. Dhiman ha anat sumant minuts sense necessitat de grans canvis de ritme i ha arribat a la segona meitat de la cursa amb una renda cada cop més còmoda. Els perseguidors han anat alternant posicions al darrere, però cap d’ells ha aconseguit posar realment en perill el lideratge del nord-americà. Les diferències han acabat superant la mitja hora en diversos punts del recorregut. Lluny d’afluixar, Dhiman ha mantingut el mateix guió fins al tram final, ja amb la victòria ben encarada. Després de quedar-se a un pas del triomf l’any passat, aquest 2026 ha completat la cursa que buscava i s’ha estrenat com a guanyador de l’UTMB amb una actuació de molta solidesa.
Chamonix rebia entre aplaudiments al seu nou rei amb un temps de 18h16’29». D’un altre planeta. Dhiman ha trencat totes les referències del cronòmetre, amb el temps més ràpid mai vist a l’UTMB. El registre, però, queda condicionat pels canvis de recorregut introduïts enguany i no es pot comparar de manera directa amb els rècords de les edicions anteriors.
Més emocionant ha estat la lluita pel podi. Thibaut Chassagne i Caleb Olson s’han jugat la segona i tercera posició gairebé a l’esprint després de prop de 19 hores de cursa. Finalment, el francès s’ha endut el segon lloc amb 18h47’38”, amb només 46 segons de marge sobre l’americà. Dhiman, Chassagne i Olson es converteixen així en els tres primers corredors de la història capaços de completar la volta al Mont-Blanc en menys de 19 hores.
També cal destacar la gran actuació de Raul Butaci, que ha estat el millor català de l’edició amb una meritòria 13a posició.
Després de Les Contamines em vaig quedar sol i tenia dues opcions: afluixar o continuar fent la meva cursa. Vaig decidir seguir al meu ritme i al final ha sortit molt bé. Conec molt bé el recorregut i crec que això m’ha ajudat molt, però avui no li he tingut cap respecte: simplement he apretat tant com he pogut. Els 90 km du Mont-Blanc em van servir per sentir-me més còmode en terreny tècnic i guanyar confiança a les baixades, i avui crec que això s’ha notat. A la part final, Baptiste Chassagne m’ha pressionat una mica. Estava acostumat a veure com l’avantatge anava creixent i, quan he vist que ja no augmentava, m’he posat una mica nerviós. Fins i tot vint minuts em feien patir, però això també m’ha fet apretar més. Un dels moments més especials ha estat pujant al Grand Col Ferret, amb una lluna plena enorme i molt brillant sobre les muntanyes mentre sortia el sol. Ha estat màgic.
Ben Dhiman, guanyador UTMB 2026
Blandine L’Hirondel transforma els dubtes en una exhibició
Si Dhiman ha ofert un autèntic recital, Blandine L’Hirondel no s’ha quedat pas enrere. La seva superioritat pren encara més dimensió si es té en compte com arribava a Chamonix. Només dos dies abans de la sortida, la francesa reconeixia que no estava al cent per cent per un problema vascular a la cama esquerra que l’havia condicionat durant els últims mesos. Fins i tot descartava pensar en la victòria o el podi i assegurava que el seu objectiu era gestionar bé l’esforç, mantenir un ritme constant i completar una cursa de la qual pogués sortir satisfeta. Sobre el terreny, però, L’Hirondel ha acabat convertint totes aquelles incògnites en una exhibició.
La cursa femenina ha començat molt oberta, amb Lucy Bartholomew, Abby Hall, Rachel Entrekin i la mateixa L’Hirondel movent-se en les primeres posicions. El punt clau ha estat en l’ascens a l’Arête du Mont-Favre, cap al quilòmetre 70. Allà, L’Hirondel ha començat a obrir forat i ja no ha tornat a mirar enrere.
Amb pas ferm i sabent de les seves limitacions, la francesa ha anat ampliant la diferència sense necessitat de grans canvis de ritme. A Checrouit-Maison Vieille, poc després del quilòmetre 76, ja tenia prop de vint minuts sobre les seves perseguidores. I a Champex-Lac, al quilòmetre 127, el marge sobre Rachel Entrekin ja rondava els 35 minuts. A partir d’aquí, només li ha calgut gestionar l’avantatge i evitar problemes en un tram final que altres anys se li havia fet llarg.
L’Hirondel ha mantingut el control fins a Chamonix, tot i una inoportuna caiguda a només quatre quilòmetres de meta que, per uns instants, ha fet témer el pitjor. Superat l’ensurt, la francesa ha pogut completar una victòria incontestable amb un temps de 21h54’29», en una cursa que afrontava amb molts dubtes. A més, ha fet història en convertir-se en la primera dona capaç de baixar de les 22 hores a l’UTMB. França no celebrava una victòria femenina a la prova des de feia deu anys, quan Caroline Chaverot es va imposar el 2016.
La gent ha estat increïble. Ja a Saint-Gervais el soroll era ensordidor i, des d’aleshores, no he deixat de sentir aquest suport. Si hi ha una cosa que recordaré d’aquest UTMB és precisament això: tota la gent que m’ha animat durant la cursa. M’ha donat una energia enorme i ha estat molt motivador. Encara em costa creure el que acabo de fer. Fins fa només uns segons no m’ho acabava de creure i crec que necessitaré setmanes, potser mesos, per assimilar-ho. Vaig sortir sense pensar gens en la victòria i, durant bona part de la cursa, em preguntava si realment era el meu lloc. També vull deixar clar que això és un treball d’equip. Soc jo qui creua la línia de meta, però darrere hi ha el meu entrenador, Mathieu, tot l’equip i la meva família. Sense ells no hauria estat possible. No tinc paraules per explicar el que sento.
Blandine L’Hirondel, guanyadora UTMB 2026
La nord-americana Rachel Entrekin, en la seva primera participació a UTMB, ha ocupat la segona posició amb un temps de 22h15’54», mentre que la seva compatriota Emily Schmitz ha tancat el podi femení parant el crono en 22h17’28».
Enguany han participat un total de 40 corredors catalans. Podeu descarregar el seus resultats en aquest enllaç (properament).
Top 5 UTMB 2026
Categoria masculina
1. Ben Dhiman (EUA) 18:16:29
2. Baptiste Chassagne (FRA) 18:47:38
3. Caleb Olson (EUA) 18:48:24
4. Virgile Moriset (FRA) 19:00:23
5. Joaquín LópeZ (ECU) 19:06:48
Categoria femenina
1. Blandine L’Hirondel (FRA) 21:54:49
2. Rachel Entrekin (EUA) 22:15:54
3. Emily Schmitz (EUA) 22:17:28
4. Careth Arnold (EUA) 23:05:20
5. Jazmine Lowther (CAN) 23:21:55
