Núria Llansó és un d’aquells fenòmens que arriben sense fer soroll, però que quan t’hi fixes ja ocupen un lloc als primers noms a tenir en compte. En una recent entrevista al Diari Sport, la jove esportista, de tant sols 20 anys, es mostra tal com és: humil, reflexiva i amb els peus a terra —literalment i metafòricament—, convertida ja en una de les apostes de futur més sòlides del trail estatal. Tot plegat, en només dos anys i sense renunciar a res: ni a la seva manera d’entendre el trail, ni als estudis d’Infermeria que està a punt d’encarar el tram final.
Dels camins familiars a Salomon: un descobriment inesperat
La seva història no comença amb un dorsal, sinó amb sortides de senderisme amb el pare. La competició arribaria quasi de rebot, i encara més sorprenent seria el punt d’inflexió: un training camp a Sant Julià de Cerdanyola organitzat per Salomon, on va entrar com “la noia del xandall” i d’on va sortir amb una proposta per unir-se al programa Salomon Next Gen.
Allà, entre pujades cap al Prat d’Aguiló i un ritme que ella creia que no podria aguantar, algú va veure clar el que ella encara desconeixia: que hi havia talent. “Vaig entrar una persona i en vaig sortir una altra”, recorda ara. En dues setmanes, debutava a la Nit Pirineu amb el nou equip.
Un talent que creix al mateix ritme que la maduresa
Llansó destaca per una serenor poc habitual entre atletes tan joves. Sempre corre amb el mateix mantra: cap fred, zero drama i fer únicament la seva cursa. No surt a “rebentar” ni es deixa arrossegar pel ritme dels altres; planifica, regula i gaudeix. Les pujades són el seu terreny natural, les baixades encara un repte.
El 2025, diu, és l’any de “aprenentatge absolut”. Després d’un 2023 i 2024 d’inici, aquest curs ha estat el moment de professionalitzar una mica el projecte, d’entendre el seu lloc i, sobretot, de veure que el seu potencial és real.
Infermeria, pràctiques al Clínic i una vida a tres tempos
La vertadera complexitat del seu any no ha estat només a les curses: també ha estat al Clínic, on fa llargues pràctiques com a estudiant d’Infermeria de tercer curs. “Tinc tres vides paral·leles: la de corredora, la d’estudiant i la d’infermera”, explica. I sí, a vegades coincideixen exàmens amb campionats.
Tot i així, Núria ho té clar: mantenir les dues passions és una font de felicitat. L’objectiu és trobar l’equilibri, encara que requereixi sacrifici.
Somnis de futur, però sense cremar etapes
El seu territori ideal són les mitges maratons, per ritme i maduresa. La llarga distància, diu, “encara és molt llarga” per la seva edat. Entre els somnis, Zegama —on ja ha guanyat en categoria júnior— és la referència absoluta. I fora d’Euskadi, apareixen noms com l’OCC de la UTMB o Sierre-Zinal.
També reconeix que el boom mediàtic l’ha començat a afectar aquest any: la gent ja sap qui és, es fixa en ella, però s’ho pren amb naturalitat. A casa, diu, sempre ha respirat suport i calma, i Salomon tampoc li imposa pressió.
Una nova generació que ja trepitja fort
Llansó forma part d’aquesta fornada que encapçalen noms com Jan Torrella, Dàlia Alonso o Gabriela Lasalle. “Costa veure’t com un referent”, admet, però sap que molta gent ja la mira amb ulls de futur. Ella, però, continua fixant-se en Kilian Jornet o Núria Picas, i en els seus companys de Next Gen, amb qui per primer cop es va sentir “acompanyada per gent de la meva edat que estima el mateix”.
Sense pressa, però amb el somni viu
Viure del trail? És difícil, ho sap. Però no es tanca portes. Si algun dia arriba, serà benvingut. Si no, seguir combinant esport i Infermeria serà igualment una vida plena. El que sí té clar és que vol continuar pujant, aprenent i descobrint fins on pot arribar.
“Tinc ganes de veure fins on sóc capaç d’arribar”, diu. I vist el camí que ja ha recorregut, és una frase que fa pensar que això no ha fet més que començar.
