Les principals curses per muntanya de Catalunya estan valorant introduir una nova exigència reglamentària: totes les proves haurien d’incloure, com a mínim, una pujada extremadament dura, curta i aparentment injustificada, sense nom oficial ni menció al briefing ni al perfil del track.
Segons ha pogut saber Ultres Catalunya, l’objectiu és protegir una de les grans tradicions del trail català: aquell tram que fa que un corredor et digui “vaig sortir a córrer i ara estic escalant una paret” i que ningú sap ben bé com ni per què hi és.
“És patrimoni immaterial”, defensa un veterà organitzador. “Si el corredor no es pregunta per què hi puja, la cursa està incompleta. És com un monument sense placa: misteri i sofriment”.
Característiques imprescindibles de la pujada “sense nom ni sentit”
Segons el nou protocol, aquesta secció hauria de complir diversos requisits:
- Pendents superiors al 25%, preferiblement amb pedra solta i branques traïdores.
- Terreny indefinit, que pot passar de terra a fullaraca a una zona humida i relliscosa en qüestió de 20 passos.
- Cap cartell indicatiu ni senyalització, amb la possible excepció d’un voluntari confós que et digui: “ja està, eh?” quan falten 3 metres per arribar al cim.
- Moment inesperat, preferiblement quan el corredor pensava que la cursa ja s’havia estabilitzat després d’una baixada divertida.
A més, alguns organitzadors proposen incloure “versions avançades” amb noms com:
- La Pujada de la Traïció: apareix just després de la font, quan tot semblava planer.
- El Mur del WhatsApp: on només arribar pots enviar un missatge dient “mai més”.
- El Tram del Pensament Filosòfic: ideal per reflexionar sobre decisions vitals mentre et repenges dels genolls.
Reaccions del sector
La mesura ha estat rebuda amb una barreja de resignació i entusiasme. Molts corredors veterans celebren la iniciativa com un homenatge al caràcter dur i imprevisible del trail català, mentre que corredors més novells alerten que podria provocar traumes mentals immediats i conflictes existencials amb el calendari de curses.
“No és només el desnivell, és la traïció psicològica”, explica un participant habitual. “Penses que ets a meta i, de sobte, et trobes escalant un arbre amb les mans”.
Entrenadors ja recomanen incloure en els entrenaments sessions especials: pujades aleatòries sense rellotge, amb bossa plena d’aigua i xocolata, i amb un marcador imaginari que et recordi constantment que la vida és injusta però preciosa.
Identitat vertical del trail català
Des de les organitzacions insisteixen que el trail català no es defineix per grans ports alpins ni pel temps total, sinó per desnivell concentrat, inesperat i emocionalment exigent. Les pujades sense nom ni sentit, asseguren, són la cirereta de qualsevol cursa: un ritual d’iniciació que separa els que només corren dels que pateixen amb estil.
La mesura podria implementar-se la propera temporada…o quedar descartada quan algú recordi que avui és 28 de desembre, Dia dels Sants Innocents.
