Calendari Curses Verticals 2019

Les curses verticals o com pujar de la manera més ràpida i directa a, normalment, un cim. Una modalitat de cursa per muntanya que, tot i tenir prop de dues dècades d’història a casa nostra, no acaba de despuntar com altres disciplines de trailrunning com, per exemple, les curses d’ultra resistència.

Definició de cursa vertical

Primer de tot, direm que la disciplina ha de complir uns requisits molt específics per a considerar-se com a tal.  Si mirem el reglament de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), parla de que “les curses per muntanya en verticals han de tenir una distància inferior als 8km i un desnivell mínim positiu acumulat de 700m, no superar inclinacions de 40º o més i no tenir dificultats tècniques superiors de grau II”. A més, la Federación de Deportes de Montaña y Escalada (FEDME) especifica que el percentatge mitjà de pendent estarà sempre entre el 20 i el 45%, seguint la fòrmula (distància en vertical x 100 / Distancia en horitzontal = Pendent%).

La FEDME inclou la definició de Kilómetro Vertical como “aquella competición de 1.000 metros de desnivel positivo entre salida y llegada (+/- 5% tolerancia) que se desarrolle sobre terreno irregular de gran pendiente, el recorrido del cual no exceda de 5 kilómetros“.

En Pere Marsé [foto portada © Pau Aguilera], gran coneixedor de les curses verticals a Catalunya i autor del blog Vertical Skyrunning, parla de la dificultat per diferenciar les curses verticals de les curses en pujada, creant un coeficient basat en tres paràmetres: el percentatge mig, el desnivell positiu i l’altitud de la cursa.

Percentatge mig: És bàsicament la inclinació del recorregut. Varia en funció de la distància i el desnivell. El càlcul es bàsicament la divisió ente el desnivell positiu i la distància i multiplicat per 0,10. Les curses per sota el 10% de pendent no està considerades en aquesta llista. Entre el 10% i el 20% serien curses en pujada. Mes del 20% serien curses verticals. Aquest % pot arribar a ser en alguna cursa superior al 50%. A més percentatge mig, més dura és la cursa.

Desnivell: Són els metres d’alçada ascendits en el recorregut. Per tant estaríem parlant de desnivell positiu. Si la cursa te just 1000 metres de desnivell positiu doncs es pot dir que és un quilòmetre vertical. A més desnivell, més dificultat.

Altitud: És l’alçada en la qual es realitza la cursa. No és el mateix fer un quilòmetre vertical on l’altitud de la sortida son 500 metres i l’arribada a 1500 metres, que un on la sortida es a 1500 metres i l’arribada a 2500 metres d’altitud. A més altitud, més dura és la prova.

Coeficient: Per tal de calcular el coeficient de dificultat tenint en compte els tres paràmetres anteriors la formula és: (Desnivell positiu / Distància + Desnivell) x 0,10 + Altitud arribada / 100

El valor del coeficient ens indica la dificultat. Com mes elevat és el coeficient mes llarga seria la duració per superar la prova. Per exemple una cursa vertical de 1200 metres de desnivell positiu en 4,5km i una altitud de 2500 metres seria: (1200 / 4,5 + 1200) x 0,10 + 2500 / 100 = 172. El coeficient seria de 172.

Aquest és el calendari de curses verticals a Catalunya i Andorra per aquest 2019. S’han obviat aquelles que tenen un percentatge d’asfalt elevat i les proves no competitives: