- Calendari Curses Verticals Catalunya 2019
- Íngrid Ruiz s’imposa al KV Roquetes
- Adriana Daza i Arnau Cases guanyen l’emblemàtica Cara Amón
Aquest passat dissabte 8 de juny a Àreu (Pallars Sobirà) es va celebrar la sisena edició de la Milla Vertical d’Àreu. Diem sisena, però realment en són ja setze les edicions de la cursa -antigament s’anomenava Cuita el Sol-. Des de que la nova organització (Club Excursionista Vallferrera) va agafar la responsabilitat de dur-la a terme el 2014, amb més il·lusió que mai la fa realitat des de fa sis anys.
El petit poble d’Àreu es vesteix de festa per rebre els participants organitzant diversos actes, amb parades de productes artesans de la zona, xerrades, caminada, curses pels més petits, etc.
Aquesta milla vertical no deixa ningú indiferent per diversos motius. És una prova molt exigent pel seu traçat on s’ascendeix el cim del Monteixo de 2905m des de la població d’Àreu a 1220m d’alçada. Per tant en només 3,6km s’ascendeixen 1685m de desnivell. Una altra caracterísitica és la sortida a la posta del sol des de la plaça d’Àreu. La finalitat de la sortida a la posta de sol és correr mes que l’ombra que puja pel Monteixo i arribar al cim abans que aquesta t’atrapi. Tot un repte que no tothom aconsegueix.
Al ser una cursa amb un desnivell tan acusat, durant la prova es pot patir o gaudir de diversos canvis com la vegetació del recorregut, matolls i arbres a l’inici, amb l’alçada es converteix el paisatge en pedres a les parts altes i fins hi tot amb trams amb neu com en aquesta edició. Un altre canvi es la temperatura. A la sortida la temperatura a Àreu era calurosa, però al cim no s’hi podia estar massa temps gaudint de les fantàstiques vistes que et brinda el cim del Monteixo per la baixa temperatura que hi havia.
El recorregut consta d’una primera part molt vertical on en 2,3km ja s’ha fet 1000m de desnivell. Aquesta part tothom mes o menys va fresc de cames però es a partir de la cota 2200 on la cursa es torna exigent. La segona part de la prova s’ascendeix els 685m de desnivell restant en 1,4km. Aquesta part del recorregut és la mes dura per l’alçada o sobretot pel tipus de terreny ja d’alta muntanya. Es fa especialment dur quan la cursa transcorre per sobre dels 2500m d’alçada. Aquí és on realment es nota el cansament acumulat i l’esforç per arribar al cim ja és majúscul.
Pel que fa al resultat de la cursa les guanyadores en categoria femenina van ser:
1a. Queralt Riba Hernàndez (Club Excta. Ripoll) amb 1h25’
2a. Marta Serret Bella (C.U.D.O.S. Artesa de Segre) amb 1h35’
3a. Maricruz Aragón Falces (Club Montaña Ibonciecho) amb 1h36’
Els guanyadors en categoria masculina van ser:
1er. Ferran Teixidó Martí-Ventosa (ECPCGR) amb 1h05’
2on. Martí Lázaro Cordero (Club Excta. Ripoll) amb 1h07’
3a. Jordi Bolet Aragonés (C.E. Cerdanya Pirineus) amb 1h09’
Cal recordar que el guanyador masculí en Ferran Teixidó s’ha retirat recentment de la competició mundial de la especialitat de km vertical on els dos últims anys ha estat el tercer classificat de la copa del món.
Aquesta edició de la prova ha estat especial ja que malauradament l’ànima de la prova ens va deixar farà uns mesos per una malaltia. Parlem d’en Jordi Escolà, màxim impulsor de la cursa i que aquest any ha agafat el relleu el seu fill Iu Escolà. Amb una organització on tothom ja sap el que ha de fer, ja que la experiència de les 10+6 edicions celebrades, fa que el resultat sigui excel·lent convertint aquesta cursa vertical de les referents i la mes veterana de Catalunya.
No voldriem finalitzar sense mencionar en Manolo Rodriguez Navarro, un conegut i estimat corredor de muntanya de la Pobla de Segur de 78 anys que va pendre part a la duríssima prova i que la organització va voler reconèixer merescudament al finalitzar el lliurament de premis.
Esperant ja la setena edició de la prova que, com va sent de costum, cau en el segon dissabte del mes de juny. Ja podeu reservar doncs la data pel 2020. I no oblideu #SempreGas.
Texte: Pere Marsé
Fotos: Milla Vertical d’Àreu
