Penya-segats abruptes, cales recòndites, una carena vertiginosa i camins de somni que proposen un autèntic viatge entre el cel i el mar. Amb un entorn natural tan impressionant com el del Cap de Creus, només falten corredors entregats per garantir una cursa de muntanya veritablement espectacular. Aquesta és la recepta que ha catapultat el Trail Cap de Creus. Els 900 dorsals disponibles van tornar a esgotar-se. L’afany per córrer al paradís és el mateix del primer dia. Res ha canviat en aquestes tretze edicions. En l’última, van regnar Marianne Hogan, Thibaut Baronian, Sara Alonso, Iu Net, Gabriela Lasalle i Roger Comellas; noms superlatius del trail running. La bellesa incomparable del Parc Natural del Cap de Creus amb la presència d’atletes d’elit assegurava un gran esdeveniment a Roses.
No va defraudar. La pluja de dissabte va deixar per a les batalles del diumenge 10 de març un terreny encara més tècnic. Aquesta era el dia que tenia marcat en color vermell la comunitat del trail running. El Trail Cap de Creus proposava una data més avançada en el calendari, evitant les temperatures més càlides. Les característiques i condicions del Cap de Creus converteixen aquest lloc en un espai únic per a la pràctica del trail running. El recorregut Marathon de 43,7 quilòmetres amb 2100 metres de desnivell positiu n’és el millor exemple. Tot i això, les condicions meteorològiques van obligar a activar el recorregut alternatiu per evitar la vertiginosa carena camí del monestir de Sant Pere de Rodes; la zona més exposada al vent. Finalment, la cursa es va disputar en un itinerari de 39,7 quilòmetres amb 1700 metres de desnivell positiu que seguia descobrint les cales paradisíaques de Jóncols i Montjoi o poblacions de postal com El Port de la Selva i Cadaqués. Tot això entrellaçat per corriols tant bonics com tècnics que dibuixaven un puja i baixa constant.
En aquest terreny abrupte va clavar la seva bandera Thibaut Baronian. El francès va prendre la sortida de Roses amb la condició de favorit; el seu ampli palmarès en competicions internacionals l’avalaven. No li van tremolar les cames i el pas dels quilòmetres va corroborar que era el millor de la baralla masculina. Va dominar la prova de principi a fi, però no va poder perdre a vista a un superlatiu Roger Blat. Baronian entrava a meta després de 3h08m17s, mentre que a menys de dos minuts ho feia Blat. El tercer esglaó del podi estava reservat per en Jordi Roy. En el costat femení, Marianne Hogan va ser la gran protagonista. Cap atleta va poder acostar-se a l’ombra de la canadenca, qui va aturar el cronòmetre en 3h38m17s. La francesa Carlota Finn i la corredora local Abril Torrent tancaven el podi.
El recorregut Trail de 22 quilòmetres amb 1000 metres de desnivell positiu també proposava un viatge fascinant. Abans de connectar amb el darrer tram de l’itinerari Marathon, els participants havien de coronar el Pic de l’Àliga i el Puig Alt per gaudir d’unes vistes panoràmiques espectaculars de l’entorn del Cap de Creus. Sara Alonso no podia aturar-se a contemplar-les perquè compartia cursa amb Emelie Forsberg. Totes dues són atletes espectaculars, però va ser la donostiarra qui va inscriure el seu nom en el palmarès de la prova després de conquistar amb solvència la victòria en 1h53m23s; va quedar vuitena de la classificació absoluta. La canadenca Sarah Bergeron les flanquejava al podi de les millors. La baralla masculina proposava una lluita entre joventut i experiència que va caure del costat dels més joves. Iu Net va liderar la revolució juntament amb Lluís Puigvert i Jan Torrella. Tots tres haurien pogut alçar-se amb el triomf, però Net va dictar sentència en la part final després d’una batalla molt igualada. 1h36m35 pel campió.
La distància més explosiva de la jornada era l’Express. 11,5 quilòmetres i 600 metres de desnivell positiu amb la mirada posada al Pic de l’Àliga. Gabriela Lasalle va dominar la prova com va voler. Va aturar el cronòmetre en 59m50s per sumar una nova victòria, entrant en la desena posició absoluta. Uma Plans i Cristina Vilarnau van pujar al podi amb ella. L’altre protagonista va ser Roger Comellas amb un temps de 50m17s, registre que el va catapultar al primer esglaó del podi després d’un bonic duel amb un Biel Sagués qui va entrar a menys de trenta segons. Adria Lopez els va acompanyar a la foto dels millors.
Més enllà dels noms propis, tots els corredors, independentment del seu nivell i condició, van tenir l’oportunitat de viure el seu esport en la seva màxima expressió. El Trail Cap de Creus és una de les millors experiències que el trail running pot oferir gràcies a un entorn natural privilegiat. Per aquesta raó, Klassmark vol seguir sent un exemple de sostenibilitat i respecte pel medi ambient. Creuen cegament en un model organitzatiu alternatiu que impliqui un retorn positiu al medi natural on es desenvolupa cadascuna de les seves activitats. Aquest és el camí per seguir sumant més experiències al paradís.
