Kilian Jornet desafia la llegenda a la Western States 100

Hi ha curses, i hi ha la Western States. Una línia invisible separa les proves mítiques de la resta, i a Califòrnia, aquesta línia fa dècades que està ben traçada. Cada inici d’estiu, la Western States Endurance Run atrau la mirada de tot el planeta trail. No només per la seva història o per l’exigència del recorregut, sinó pel que representa: 100 milles que són un viatge físic, emocional i, sovint, espiritual.

Enguany, l’edició número 52 arriba amb ingredients de pes: el retorn d’una llegenda, absències de renom i una nova generació que vol marcar època. Tot plegat, en un escenari on el ritme no perdona i on acabar és, ja per si sol, un triomf majúscul.

Un recorregut inversemblant

La Western States 100 Endurance Run no és només una cursa: és una travessia èpica a través del tram transerra del llegendari Western States Trail, un sender històric declarat d’interès nacional que uneix Salt Lake City (Utah) amb Sacramento (Califòrnia). Considerada una de les proves més dures i emblemàtiques del continent americà, la Western States és molt més que un repte esportiu: és el somni –i el malson– de qualsevol ultrafondista.

La sortida es dona a Olympic Valley, escenari dels Jocs Olímpics d’Hivern de 1960. Des d’allà, els corredors encaren una pujada de 775 metres en només 6,5 quilòmetres fins a Emigrant Pass, a 2.667 metres d’altitud. A partir d’aquest punt, la ruta —que segueix camins traçats antigament per poblacions natives i, més endavant, pels buscadors d’or i plata del segle XIX— s’estira cap a l’oest amb un perfil trencacames: 4.735 m de desnivell positiu i 7.000 m de negatiu abans d’arribar a Auburn, al cor del vell país miner californià.

A Forest Hill (km 100), els corredors poden incorporar els seus pacers. Després arriba un dels moments clau: el pas del riu American a Rucky Chucky. Si l’aigua ho permet, a peu. Si no, en barca. El darrer tram, més “corrible”, desemboca a No Hands Bridge (km 156) i l’ascens final a Robie Point, abans de l’arribada a la pista de Placer High School. Els últims 250 metres, plens de públic, emoció i orgull.

La major part del recorregut transcorre per terrenys salvatges, remots i tècnics. No és una cursa per a tothom, i molt menys per afrontar-la a la lleugera. Els qui no coneixen bé la zona han d’extremar les precaucions, especialment a les zones d’alta muntanya, on la natura es mostra tan bella com implacable. La Western States no perdona, però els qui la completen entren, per dret propi, a l’Olimp de l’ultrafons mundial.

El retorn de Kilian Jornet

Kilian Jornet torna a la Western States. El català, considerat per molts com el millor corredor de muntanya de tots els temps, va guanyar-hi l’any 2011 amb un registre de 15:34:24. Ara, catorze anys després, hi torna amb un objectiu: córrer ràpid en un terreny que poc té a veure amb l’alta muntanya europea. Jornet ha centrat la preparació en la calor i els ritmes alts, sabedor que la Western no perdona. Serà capaç de competir de tu a tu amb els especialistes nord-americans?

Favorits i grans noms a seguir

La Western States 100 torna a presentar una alineació d’autèntic luxe. Sense el quatre vegades campió Jim Walmsley, l’oportunitat per coronar-se a Auburn està més oberta que mai, i diversos noms arriben en plena forma per ocupar el seu tron.

El gran focus estarà posat en Adam Peterman (EUA), vencedor el 2022 i referent d’una nova generació d’atletes nord-americans. Després de deixar enrere una llarga temporada marcada per les lesions, torna amb la mirada fixa en repetir glòria.

Un dels rivals més seriosos serà Vincent Bouillard (França), campió de l’UTMB 2024 i classificat a Chianti. El francès, conegut per la seva solvència i capacitat de patiment, afronta les 100 milles californianes amb la confiança intacta.

També caldrà seguir de prop Rod Farvard (EUA), que va fregar la victòria l’any passat i que destaca per una regularitat competitiva gairebé matemàtica. Així com Hans Troyer (EUA), de només 25 anys, capaç de córrer 100km en 7h 45′.

En la mateixa línia arriba Seth Ruhling (EUA), que es va fer un nom en batre el rècord de Hayden Hawks a la Black Canyon. Explosiu, valent i amb una punta de velocitat temible, podria ser la sorpresa del dia.

Dan Jones (Nova Zelanda) representa el perfil de corredor ràpid i tècnic, amb el rècord de la Tarawera com a carta de presentació. Si el ritme és alt des de l’inici, ell serà al davant.

Completa la nòmina de grans noms Peter Fraňo (Eslovàquia), després d’una actuació destacadíssima a la CCC. Ara s’estrena en el format de 100 milles, però ja ha demostrat que no té por d’enfrontar-se als gegants.

La llista de candidats s’amplia amb noms com David Roche i Caleb Olson, aquest darrer amb un afegit emocional: acaba de ser pare i afronta la cursa amb motivacions renovades. La batalla està servida.

Una nova reina busca el seu tron

El 2025 podria veure néixer una nova llegenda. Amb una línia de sortida sense cap guanyadora anterior, la cursa femenina es presenta més incerta, apassionant i competitiva que mai.

La xinesa Fu-Zhao Xiang serà una de les grans a seguir. En el seu debut va signar una de les tres millors marques de la història de la prova. Amb un estil sòlid i constant, és candidata a tot si aguanta el ritme i la calor californiana.

També cal destacar Eszter Csillag (Hongria), tercera l’any passat i amb una capacitat de lluita admirable. Sempre present en els moments clau, sap moure’s amb intel·ligència quan la cursa es trenca.

L’experiència local arriba amb Emily Hawgood (Zimbàbue). Resident a Auburn, coneix cada revolt i cada pujada com si fos casa seva. En una cursa on el coneixement del terreny pot marcar diferències, pot ser un valor decisiu.

L’atleta no binària Riley Brady (EUA) arriba amb un palmarès que fa por: victòries i rècords a la Javelina i a la Black Canyon. Amb un estil decidit i contundent, pot ser qui imposi el ritme des del primer control.

Finalment, la llista de candidates s’allarga amb noms com Tara Dower, Lin Chen, Marianne Hogan i Caitlin Fielder. Totes amb trajectòries sòlides i famolenques de deixar empremta en una cursa que busca una nova reina.

On seguir la Western States?

Podreu seguir la retransmissió per streaming a través del canal oficial de la Western States a YouTube a partir de les 14 hores del dissabte 28 de juny (hora peninsular). Així mateix podreu seguir els resultats en directe en aquest enllaç.

També podreu seguir en directe el programa especial que Territorio Trail Media oferirà a través de Aragón Radio.

Premis i símbols d’una cultura única

Els guanyadors graven el seu nom a la copa Wendell Robie, i s’enduen un trofeu de puma de bronze. Els que acaben per sota les 24 hores reben la mítica sivella platejada, i entre 24 i 30, la sivella de bronze. Però l’instant més especial és la Golden Hour, l’última del temps límit: corredors lluitant per arribar, públic cridant, i una emoció que costa de descriure.

Els 10 millors registres de la Western States 100