Kilian Jornet i François d’Haene han tornat a demostrar el perquè són actualment els dos millors corredors de llarga distància del món. Tot i que durant la prèvia de HR100 molts parlaven d’un gran duel entre ambdós, la realitat ha demostrat que més que rivals han estat companys durant bona part dels 162 quilòmetres i 9.380m de desnivell positiu de la mítica prova nord-americana.
Kilian Jornet i François D’Haene prendrien la iniciativa des de la sortida, amb l’italià Daniel Jung primer i el nord-americà Dakota Jones després com a outsiders de luxe. Però el pas dels quilòmetres han fet la selecció natural i el duet Jornet-D’Haene es quedaria sol al capdavant a partir de la milla 73 (Sherman), deixant via lliure al seu posterior desenllaç.
Si algú especulava que ambdós compartirien triomf, anava ben errat. En l’última pujada a Arrastra Gulch i a falta de quatre milles pel final, Jornet deixaria enrere D’Haene per guanyar en solitari i petonejar la roca de Silverton després de 21:36:24. Marcaria a més un nou rècord de la prova en sentit horari, que estava en possessió per ell mateix.
TOP 3 HOMES
- Kilian Jornet (21:36:24)
- François D’Haene (21:51:21)
- Dakota Jones (23:06:19)
Kilian Jornet suma la seva cinquena victòria (2014, 2015, 2016, 2017 i 2022) i empata amb el nord-americà Karl Meltzer (2001, 2003, 2005, 2006 i 2009) com els corredors més llorejats a HR100.
Parlar de la Hardrock 100 no és fer-ho d’una ultra nord-americana més. Les ‘cent milles’ que cada juliol es disputa a les muntanyes de San Juan a Colorado és la més europea de les curses dels Estats Units. I ho és per la duresa, a l’alçada de la bellesa dels seus paisatges. Més que una cursa, un desafiament personal per als participants d’una ultra amb deu mil metres de desnivell de pujada i que arriba a fregar els 4000 d’altitud.
“La Hardrock 100 Endurance Run és una de les meves curses preferides i que més m’apassionen. És salvatge, tècnica i en l’alçada, on m’obliga a donar el millor de mi”. (Kilian Jornet, 2017).
Courtney Dauwalter regna a Colorado
En noies, la gran protagonista ha estat sens dubte Courtney Dauwalter. Partia com a gran favorita i més després de l’absència d’última hora de la doble campiona americana Sabrina Stanley. I la veritat és que ha fet una autèntica exhibició. No només no ha tingut rival sinó que a més s’ha classificat en sisena posició de la general després de 26:44:36 i estableix un nou rècord femení (Diana Finkel disposava del millor registre en 27:18:24 sentit horari i 28:32:06 sentit antihorari). Per treure’s el barret.
Les seves rivals, com Darcy Piceu o Stephanie Case, no han pogut fer res davant la superioritat de la nord-americana, que veien com la distància s’enxamplava a cada passa.
Dauwalter s’havia preparat a consciència la seva participació i ha pogut treure’s l’espina de l’edició passada, quan va haver d’abandonar. De ben segur que la seva primera victòria a HR100 serà la primera de moltes. Ara per ara, la millor corredora d’ultratrail del món.
Foto portada: Irunfar
